Maite Salord

Escriptora

Arxiu per 2011

Clot i bony (III): Trobats!

Avui, a la secció “Pont i Cova” del diari UH, el seu redactor en cap llança una interessant pregunta: “Quién es el autor del formato Lost para las fotografías electorales de las candidaturas que presenta el PSM?”. I, com no podia ser d’altra manera, jo, rabent i veloç, em dispòs a aclarir el tema.

Primer de tot, he de dir que, és cert, els integrants de les candidatures del PSM tenim un format “perduts” però no per com esteim col·locats a les fotos sinó perquè bona part dels mitjans de comunicació ens ignoren. Rallen dels integrants de les llistes del PSOE i, fins i tot, dels -possibles- fitxatges del PP i, des del PSM,  res de res. Ja podem haver fet una campanya original i anar a cercar gent preparada i que inspira confiança que, com aquells de les enquestes, ja deuen tenir la quota completa.

Anem, però, a la qüestió. Fa quatre anys, la fotografia era similar (i més Lost!), només que amb els peus descalços en una platja. La idea que es volia transmetre llavors era clara: tocam de peus a terra i la nostra terra és Menorca. Ara, ens hem arromangat perquè volem fer més feina per Menorca i, per això, necessitam la confiança de més gent. Som un grup de persones preparades, amb il·lusió, amb alegria, compromeses… que s’han apuntat a un projecte perquè hi creuen, perquè és el seu.

EL PSM ha proposat una campanya propera, fresca, original, austera i, sobretot, 100% menorquina. Idees, fotografies, espais, materials… tot surt de la nostra illa. I ens trobareu fàcilment perquè sabem com arribar a la gent. Estic convençuda que serà tot un èxit. Esperau a veure els índexs d’audiència de dia 22 de maig!

Transport

Ahir, vam tenir el plaer de comptar, a Menorca, amb la presència del senador del PSM,  Pere Sampol, perquè ens explicàs les propostes que, sobre transport, ha fet a Madrid aquests darrers anys. No cal dir que les seves propostes són les que, des del Consell i el Parlament, en Nel Martí i jo defensarem perquè són aquelles que es fan pensades en clau d’Illes i són, per tant, les que donen resposta a les autèntiques necessitats dels ciutadans.

Pere Sampol ha instat, en diverses ocasions, el Govern central a impulsar la declaració d’Obligació de Servei Públic per a les connexions aèries entre Menorca i Eivissa amb Barcelona, Madrid i València i entre les dues illes per tal d’acabar amb la situació absolutament injusta que patim, amb unes tarifes que dupliquen els preus per recorreguts de distàncies equivalents dins la península, més cares, fins i tot, si s’aplica el descompte de resident. A més, mentre els menorquins pagam entre 100 i 109 euros per viatjar a Palma, els residents de Fuerteventura paguen 42 euros per traslladar-se a Gran Canària.

Com ja hem dit en altres ocasions, com a illencs, és fonamental tenir unes bones connexions aèries perquè no tenim alternatives (ni AVES ni carreteres). És per això que s’han de garantir freqüències, enllaços i preus màxims per als residents que han de viatjar per estudis, salut o negocis, però també per fer possible rompre la barrera que representa el transport per al sector turístic o industrial. I no valen excuses. No és cert que la Unió Europea no permeti tirar endavat amb l’Obligació de Servei Públic, tal i com va exposar Pere Sampol amb l’exemple de les setze obligacions de servei públic que s’han aprovat entre Sardenya i Sicília i que han provocat la baixada dels preus de totes les companyies que operen a la zona.

En aquest sentit, resulta més que evident que els partits illencs d’àmbits estatal, PP i PSOE, han estat incapaços de solucionar els problemes de transport que tenim a Menorca. Al contrari, han mantingut discursos ambigus i, fins i tot, diferents segons si eren govern o oposició. Sort, però, que a Madrid hi tenim la veu de Pere Sampol per defensar els nostres interessos. Una veu coherent, que es fa sentir ben fort i que és reconeguda, fins i tot, per polítics ben allunyats del PSM que han dit: ‘Ha fet més Pere Sampol (PSM) en tres anys i mig que tots els que hem estat a Madrid els últims anys’. Queda tot dit.

Jordi Teixidor, El retaule del flautista

A Jordi Teixidor, In Memoriam.

SOUL DE LES CALAMITATS PÚBLIQUES

Si cau a la nostra vila
una gran calamitat,
uns pocs se’n beneficien
mentre molts han d’encaixar.
Tu i jo preguntaríem
com es pot solucionar,
i ells calculen de seguida
quants diners poden guanyar.
Si a la vila vénen rates
tal com és el cas ací,
quan se t’han ficat a casa
vol dir que no pots dormir.
Però uns quants en canvi canten:
“Com deia el meu padrí,
si et fan nosa les mates,
compra ratera i verí.”
La pesta la vila delma
i causa gran mortaldat:
sense ni fer la maleta
fugiran de la ciutat.
Tu i jo, la mare i l’avi,
estarem contaminats
i ens vendran escapularis
això sí, garantitzats.
Quan la fam ens amenaça
i ens grinyolen els budells,
per a tots no vol dir gana:
tu badalles, no pas ells.
A mi em fan figa les cames,
a tu ja et cauen les dents
però s’inflen les butxaques
dels qui venen aliments.
Per als qui han de portar les armes
la guerra vol dir morir,
per als qui les han fabricades
la guerra vol dir profit.
“La guerra ja dura massa”
repetim tu i jo ensems,
i els que en treuen cullerada,
com més dura més contents.

« Anterior - Següent »