Avui, segons l’enquesta que publica el diari UH (supòs que deu ser la mateixa enquesta en què, quan una persona deia que era votant del PSM, ja tenien la quota completa), “Maite Salord araña votos para el PSM y opta a un conseller”.
M’han descobert. Efectivament, des de fa unes setmanes, m’he envoltat d’aquelles persones que em valoren, m’aconsellen amb paraules assenyades i rigoroses o, senzillament, em fan riure. També m’he tornat a llegir els noms dels que van voler acompanyar-me a la llista del Consell i correus de gent que, des de la distància, sé que tenc molt a prop.
De tot plegat, n’he tret unes ganes immenses de fer “Més per Menorca”, de lluitar per tot allò que “M’agrada” i, en conseqüència, m’he esmolat les ungles (en sentit figurat!) i m’he preparat, amb il·lusió, per a la lluita. De moment, ja he esgarrapat uns quants vots, diuen. No ho sé. L’important és que em sent còmoda i, fins i tot, malgrat les dificultats, som optimista.
No hi ha res que em motivi més que les coses difícils. M’agraden els reptes i sé que en tenc un entre mans del qual depèn el futur de Menorca. L’equip humà que m’acompanya és excepcional. I, mentre jo em vaig afilant les ungles, potser n’hi ha que se les deuen mossegar. Evidentment, també en sentit figurat. Perquè, si, avui, entre la gent que estima la nostra cultura, el territori, la justícia social, hi ha un vot útil per a Menorca, aquest és, sens dubte, el del PSM.
Més que mai, és necessari ser-hi. Ens hi jugam massa. Amb una consellera i, per què no, també amb un conseller. Hem de fer arribar aquest missatge a la gent i som molts, i amb moltes ganes, per fer-ho. Aquesta és la nostra fortalesa.
