Després de la mort de Franco, de cop i volta, i per art de l’anomenada “Transició”, vam assistir a la transformació de la majoria de feixistes que havien campat durant els darrers 40 anys de dictadura franquista en un model d’honorables democràtes conservadors. A la vista dels resultats de l’operació, es podria pensar que es va dur a terme un procés de reciclatge perfecte. Tanmateix, amb el pas dels anys, hom va descobrint, dia a dia, i amb autèntica preocupació, que de reciclatge, res de res: es va limitar, en la majoria de casos, a una pura i simple “operació camuflatge”.
Efectivament, per poc que rasquem la superfície d’aquests grans defensors de la Constitució i de la democracia, hi descobrim que el que eren i pensaven fa quaranta anys encara és allí, intacte, per a vergonya i indignació de les persones que sempre han rebutjat les dictadures com a forma de govern. El darrer exemple ha estat el del “Diccionario Biográfico Español”, obra redactada pels membres de la “Real Academia de la Historia”, gràcies a 6,4 milions d’euros d’ajuts públics.
Segons es diu a aquesta magna obra, Franco va ser un general “valeroso y católico”, que participà en un cop d’estat contra un govern caòtic amb l’única finalitat de restaurar una monarquia sense partits polítics (!). Enlloc diuen que va ser un dictador ni surt una miserable línia sobre la repressió franquista que, durant els primers anys de dictadura, va assassinar milers de persones que havien comès l’únic crim de pensar diferent d’ell. De tot aquest drama humà, res. És més: tenen la barra de qualificar la dictadura com un règim autoritari però, en cap cas, totalitari.
Sembla que, lentament i sense cap vergonya, els feixistes comencen a treure el nas entre el camuflatge. De fet, ja fa temps que aquell especial zel que posaven, al principi de la democràcia, per passar inadvertits ja no els sembla necessari. I si han de defensar aquest “Diccionario” infame a les pàgines del diari, cap problema. I alerta: cada silenci nostre, de la societat civil, dels polítics, els dóna ales per anar a cara descoberta, i ben alta, per tot arreu. Quin oi. I quina por.
