Des de fa uns mesos, la premsa ha anat informant puntualment del que s’ha anomenat “el cas DSK”, això és, el pressumpte abús sexual comès pel fns llavors president del Fons Monetari Internacional, Dominique Strauss-Kant, a una cambrera de l’hotel on s’allotjava. Va començar amb una detenció espectacular, després l’ingrés a la presó del pressumpte violador i, finalment, la seva posada en llibertat. Avui, per tancar el cercle, la premsa es fa ressò d’una entrevista que Nafissatou Diallo, la cambrera pressumptament atacada per DSK, ha concedit a “Newsweek” en la qual es defensa d’aquells que li diuen “prostituta” des de l’afer.
Què ha passat perquè la suposada víctima d’abús sexual acabi sent acusada de prostituta? Doncs molt senzill: els advocat de la defensa, que al·leguen consentiment, han demostrat que Diallo no té “credibilitat”. I en què es basen per fer aquesta afirmació? Doncs en tres punts fonamentals: 1) va donar detalls falsos sobre els seus moviments després de l’atac (podria estar en estat de xoc?); 2) en arribar als EEUU, des de Guinea, va omplir amb informació falsa els documents per optar a l’asil (incomprensible?); i 3) havia mentit en la declaració de la renta (sense comentaris!).
Avui, DSK està en llibertat, perquè un jutge així ho ha decidit, i la suposada víctima és acusada de prostituta per bona part de l’opinió pública. No sé qui té raó dels dos. No sé, perquè no hi era present, si el sexe va ser consentit o no. No sé, tampoc, si ella va intentar treure doblers d’aquesta situació. L’únic que m’ha quedat clar d’aquests cas és que, si et violen, més val que siguis una dona amb “credibilitat”. El problema és que això de la “credibilitat” em sembla que depèn més del color de la pell i dels doblers que duus a la cartera que d’altra cosa.
