Tot i el risc de semblar que aquest bloc s’ha convertit en un tractat de malalties diverses, primer amb l’entrada sobre la glàndula tiroide i ara amb la de la Grip A, ja em perdonareu, però necessit 
reflexionar en veu alta (o per escrit, que ve a ser el mateix), sobre el tema. Veureu: fa setmanes que em deman què faré quan em donin la notícia que (déu no ho vulgui, amb permís d’en Nel!) un company de feina o un familiar o un amic d’escola dels fills o jo mateixa tenc la malaltia. Quina serà la meva reacció? Difícil de predir, certament.
I, vet aquí que, ahir, mentre llegia el diari em trob que, en una escola de Catalunya, la falsa alarma sobre un cas de grip nova va provocar un atac de pànic de tal magnitud que un centenar de fillets van deixar d’assistir a les classes. Va ser necessària la intervenció de l’ajuntament, metges i pediatres per calmar la situació i retornar a la normalitat.
Estic convençuda que el bombardeig d’informació negativa sobre el tema ens ha condicionat a tots plegats, per molt que metges assenyats ens expliquin, en privat, que les morts que provoca la grip comuna són, si fa no fa, com les que provoca la nova. L’única diferència -important- és que aquestes morts no són notícia. I parlant de notícies, també vaig llegir ahir, en un raconet del diari, que, cada trenta segons, mor un fillet de malària al món. I que el tractament per curar-lo costaria 20 cèntims cada dia. I em vaig sentir ridícula patint per allò que encara no és i que, segurament, si mai és, en una setmana al llit en tindrem prou per recuperar-nos. Així que, per quan una vacuna contra l’estupidesa -per dir-ho de qualque manera- humana?
ho vaig llegir, també em va produir un lleuger augment del ritme cardíac: no hauria de dimitir, també, d’eurodiputada, em vaig demanar, amb preocupació. Perquè jo, que tenc un alt grau d’empatia, i un respecte important a volar, em vaig posar a la seva pell: avió va, avió ve, turbulències, retards, pèrdues de maletes… I me la vaig imaginar amb el cor sortint-li per la boca. I em vaig preocupar, francament.
en sucres i mucílags i amb una important quantitat de vitamina C. Per això s’han consumit pel seu valor nutritiu com a fruita, natural o assecada. També s’han utilitzat com a expectorant i com a remei contra afeccions respiratòries, de la gola, faringitis i traqueïtis ja que tenen propietats pectorals, emol·lients i demulcents. Les arrels del ginjoler s’han utilitzat contra la febre.”