A poc més d’un any i mig de les pròximes eleccions municipals i autonòmiques (si tot va bé, en el cas de les autonòmiques!), en les darreres setmanes, s’han fet públiques un parell d’enquestes 
d’intenció de vot. Tot i el valor relatiu que pens que tenen, en aquestes alçades de mandat, sí que ens ofereixen, al meu parer, valorades en conjunt, unes tendències que són prou interessants.
Tant l’enquesta del diari “El Mundo” com la que ahir va fer pública “Gadeso”, mostren, a nivell de Balears, un augment de vots del PSOE, acompanyat, evidentment, d’una baixada del PP. Tanmateix, i vists els escàndols de corrupció que esquitxen aquest darrer partit, sembla que la davallada hauria de ser més pronunciada. De fet, tot i que és prou clar que el PSOE tindria més vots, sembla que aquests només es traduirien en un diputat més. Cal afegir-hi, d’altra banda, que UM i el Bloc perdrien vots.
A nivell de Menorca, segons l’enquesta de “Gadeso”, la tendència vindria a ser la mateixa, tot i que, en aquest cas, l’augment de vots del PSOE no implicaria un conseller més. O sigui que, a dia d’avui, si hi hagués eleccions, a la nostra illa, tot quedaria igual. Tanmateix, més enllà dels percentatges, m’agradaria comentar una frase d’aquest informe: pel que fa al PSM-Verds, es nota ” una lleugera però clara tendència a l’alça”. Si l’afegim al fet que, fa uns dies, a l’enquesta de “El Mundo”, podíem veure que passàvem de 0,8 a 1,1, en intenció de vot, sembla que, tot i que no m’acabi de creure aquest augment espectacular de més d’un 25%, es confirmaria que les perspectives són prou bones.
Amb tot, després de fer aquest repàs de xifres i, com que som dona de lletres, només puc acabar dient que val, que molt bé. Que estic contenta que diguin que, al marge de destacar la fidelitat del nostre vot, el PSM va pujant, la qual cosa vol dir que arribam a sectors nous de la població. Ara bé, aquí, l’únic important és la feina diària i contínua. Ser seriós i coherent i honrat. No caure en l’error, malauradament massa estès, de fer com aquells polítics que governen a cop d’enquestes: frivolitat, desconcert, improvisació, populisme. Perquè hi queda molt de camí a recórrer i molta feina a fer.
De vegades, el significat poc canviar una mica, es poden introduir matisos, però, al cap i a la fi, acabes dient el mateix. L’acumulació de frases duu a la duplicitat d’idees que, en no aportar res de nou, acaben per esdevenir supèrflues. Per si no m’heu entès, es tracta de dir el mateix una vegada i una altra. Supòs que no cal que ho torni a explicar. Es tracta de repetir una o dues idees, com a molt, tantes vegades com el cos (sobretot el del que t’escolta) tengui capacitat d’aguantar-ho.
reconegut- de la literatura catalana. Quan li van premiar La Infanticida als Jocs Florals, hi va haver un gran escàndol en saber-se que l’autora d’aquell text, dur i intens, era una dona. Des d’aquell moment, va decidir amagar-se sota el pseudònim “Víctor Català”, a la vegada que projectava d’ella mateixa la imatge d’una dona casolana, retreta, escriptora amateur. Una imatge absolutament allunyada del que era ella realment: una autèntica professional, de sòlida cultura, viatgera i curiosa. Exactament, la imatge que ens proporciona la seva obra, d’una rigorositat i una modernitat (entesa com a valentia) inqüestionable.