Maite Salord

Escriptora

Crònica d’un ple XX: una bassa d’oli!

No sé si el fet d’haver celebrat sis plens en dos mesos hi va influir, però el cert és que el ple ordinari del mes de març del Consell de Menorca va ser una autèntica bassa d’oli. Els consellers de l’equip de govern van ser tan correctes que de poc no m’adorm. En descàrrec meu, he de dir que feia dues setmanes que m’aixecava a les cinc del dematí per corregir exàmens. Aquí en teniu la crònica.

Com a punts destacats, es va aprovar, per unanimitat, la candidatura de Menorca com a geoparc, un territori que compta amb un patrimoni geològic excepcional pel seu valor científic, didàctic i estètic. D’altra banda, en una proposta, formalment i lingüísticament, impròpia d’una administració com el Consell, el PP va dur la modificació de la Norma Transitòria (que es va vendre com d’aplicació mentre no es dugués a terme la preceptiva revisió del Pla Territorial Insular) per deixar sense termini la seva redacció. O sigui que, la redacció d’una una norma “transitòria” (de transició però, també, de curta durada), s’allarga “sine die” i vés a saber si “in eternum”! Ara resulta que, després de mesos de vendre-la com un fet,  han descobert que la cosa és més complicada del que es pensaven. En fi.

Per part del PSM, vam dur dues propostes que es van aprovar per unanimitat. La primera, evidenciar el compromís del Consell Insular de Menorca de treballar (malgrat l’amenaça de la Llei Montoro) per mantenir l’actual servei d’escoletes infantils, un referent dins i fora de Menorca. L’altra proposta, crear el Consell de Serveis Social (que, legalment, s’hauria hagut de constituir fa set mesos!), màxim òrgan de participació pel que fa a temes d’àmbit social i, per tant, fonamental en la difícil situació que patim.

Com podeu veure, pocs punts polèmics i molt de “fair play”. No hi va haver cap paraula gruixada ni res fora de to: no sé si hi té res a veure que al Facebook del PSM Més per Menorca acabàssim d’inaugurar una nova secció: “Perles dels plens del Consell”! Veurem si dura…

Actitud

En una entrevista al diari “Ara”, la catedràtica d’ètica de la UAB, Victòria Camps, afirma: “Hi ha d’haver esperança que el que està malament es pot canviar, perquè si no, no hi ha progrés.” Confés que, quan he llegit aquestes paraules, no he pogut evitar pensar: gràcies, gràcies, Victòria, per recordar-nos que, per difícil i complicat que sigui tot, mai no ens hem de donar per vençuts. Una actitud positiva davant la vida és la clau per fer camí. En l’àmbit personal i en el professional. També, en el polític.

L’altre dia, un company de l’institut, a qui conec només de fa un parell de mesos, em va dir que semblava una persona optimista perquè sempre tenc un somriure a punt. La meva germana ho va matisar: encara que somriguis sempre, sé que estàs esgotada. Tots dos tenen raó. Som una persona positiva i, sí, estic esgotada. La pregunta clau és: té sentit una dedicació política absorbent en què , a més, has de veure, cada dia, com la demagogia i la prepotència han substituït l’argumentació i el debat d’idees? I, tot i el cruiximent, la resposta és, rotundament, sí. Des de la convicció més profunda que la feina d’oposició que estam fent ha de servir per capgirar la situació actual. Sense perdre el somriure. Mai.

Esperança. Tota. Per plantar cara a unes actuacions arbitràries, injustes, falses. I que ningú no s’engani: sabem que no serà fàcil però s’està fent feina, i molta, per fer-ho possible. A nivell públic, amb la feina d’oposició a les diferents administracions. I, discretament, per sumar persones a un projecte menorquinista que, com ja vaig dir en assumir el càrrec de coordinadora del PSM Més per Menorca, “té l’objectiu de fer possible que puguem decidir, des de la nostra illa, sobre qüestions vitals que afecten el territori i la nostra gent. Menorca com a subjecte polític que hem de fer créixer sense exclusions, de forma aglutinadora, participativa i plural perquè Menorca i els menorquins tenguin la clau del seu futur. El menorquinisme polític pot i ha d’actuar de denominador comú d’un ampli sector social de procedències molt diverses i de posicions ideològiques diferents. El menorquinisme polític ha de ser una suma de sensibilitats, més enllà de la rigidesa de les sigles d’un partit, que tenguin en comú entendre Menorca com el nucli central de l’activitat política. El bipartidisme que ens volen imposar els partits que reben ordres directes de Madrid no vetla -i, per desgràcia, en tenim mostres dia a dia- pels nostres interessos.”

En aquests moments, puc dir, amb esperança, que, a nivell polític, anam fent camí. Que sumam. Amb una actitud positiva, amb ganes de compartir. Amb generositat.  Creant complicitats on hi havia recels. Encara hi queda molta feina a fer. És cert. D’altra banda, Menorca té la sort de comptar amb una ciutadania activa que també manté l’esperança i no es rendeix. Lluitam per una carretera ajustada a la realitat de Menorca, perquè es faci un dragatge del port de Maó en condicions, per la llengua, per la dignitat de les persones a qui se’ls vol robar la casa… Lluitam. Que no és poc.

Vull acabar llançant un missatge a totes aquelles persones que puguin aportar idees al debat: anem més enllà de  la crítica, construïm. Bastim alternatives a aquests governs que, de cap manera, ens faran acotar cap. “Hi ha d’haver esperança que el que està malament es pot canviar, perquè si no, no hi ha progrés.”

Crònica d’un ple XIX: propostes de resolució

Aquí teniu la meva intervenció en el -decebedor- ple d’ahir del Consell de Menorca. Només us diré que, de les propostes que vaig presentar, el PP només va aprovar la primera i amb una esmena: “continuar treballant” en comptes de “treballar”. Sense comentaris.

Fa una setmana, en el debat de política general, exposava que, davant l’excepcional situació econòmica i social que vivim, es fa necessari -imprescindible, m’atreviria a dir- trobar noves formes de fer política que ens permetin abordar els grans temes que tenim damunt la taula amb garanties, amb transparència, d’una forma propera al ciutadà.

En aquests sentit, i de forma absolutament premeditada i coherent amb les meves paraules, vaig evitar caure en retrets i desqualificacions, que la gent ja està cansada d’escoltar, i em vaig centrar a destacar els dos aspectes que, des del PSM Més per Menorca, consideram que són, a dia d’avui, de vital importància per afermar les bases del nostre sistema democràtic: la participació ciutadana i els canals de comunicació i debat entre govern i oposició.

1- Participació ciutadana.

Com ja vaig dir fa una setmana, si no sabem implicar els ciutadans en la vida política de Menorca; si no entenem que Menorca l’hem de construir des de la col·lectivitat, ens equivocam. I, en aquest sentit, em sembla que és important precisar que la participació ciutadana no és que els ciutadans vagin al polític de torn a demanar per temes particulars sinó que es tracta de crear i/o aprofitar espais que permetin als ciutadans participar de la vida política insular, aportant idees, propostes i reflexions sobre aquells temes que els preocupen. Els moviments ciutadans que hi ha actualment al voltant del tema tan dramàtic dels desnonaments o de la proposta d’aquest equip de govern de millora de la carretera general o del tema lingüístic, són un bon exemple que, per sort, tenim una ciutadania activa, reivindicativa, que té ganes d’aportar idees i de discutir diferents punts de vista.

Evidentment, i ho dic perquè potser encara hi ha qui no ho té clar, en cap cas es discuteix la capacitat de decisió que tenen els òrgans representatius i, per tant, aquest president i tot el seu govern, elegits democràticament. Ara bé, hauran d’admetre que un ciutadà que ha estat escoltat, a qui s’ha donat l’oportunitat d’expressar-se, a qui han pogut explicar, de primera mà, les seves decisions, serà un ciutadà que segurament no acabarà compartint els punt de vista d’aquest govern, o sí!, si l’han sabut convèncer, però, en qualsevol cas, el que és indubtable és que no se sentirà un ciutadà ignorat de qui només es recorden els polítics cada quatre anys. La democràcia es construeix dia a dia, no cada quatre anys.

2-     Canals de comunicació i debat entre govern i oposició.

És necessari obrir –o reobrir- aquells espais on el debat i el diàleg entre govern i oposició era possible. I, a partir d’aquí, juntament amb el teixit associatiu de Menorca, intentem trobar solucions. Ja ho he dit en altres ocasions: és important tenir un govern fort que els ajudi a sortir de la difícil situació que vivim però la fortalesa d’un govern em sembla que no rau tant en la quantitat de vots que ha rebut sinó en les formes amb què administra aquest suport. I m’ha de permetre, president, que les formes amb què vostès han administrat l’extraordinari suport rebut a les urnes no són de les més satisfactòries:

a)     Han votat en contra d’una sèrie de propostes positives i gens “ideològiques” que hem presentat des del PSM Més per Menorca, contradient el seu propi programa electoral (un compromís amb la ciutadania?), pel que fa a voluntat de consens, oferint una imatge de prepotència que no beneficia a ningú (impulsar un acord entre el Govern de les Illes Balears, els Ajuntaments de Menorca i el Consell Insular, amb l’objectiu de redactar, aprovar i finançar un Pla Integral de Sanejament de la Costa a l’Illa de Menorca, que permeti planificar de manera progressiva la dotació de serveis de clavegueram i depuració d’aigües residuals de totes i cadascuna de les zones turístiques de l’Illa; crear d’una comissió específica que s’encarregui d’elaborar els criteris que han de regir l’elaboració dels plans de gestió per a cada lloc d’especial conservació de l’illa, Llocs d’importància comunitària (LICS) i Zones d’especial protecció per a les aus (ZEPAS), per tal de definir els usos permesos dins els seus àmbits respectius, etc, etc,)

b)     D’altra banda, és innegable que han exclòs l’oposició del debat sobre el full de ruta turístic i només, després de rebutjar les nostres peticions per poder-hi ser, ens van convidar a la presentació de les rutes turístiques, cosa que evidentment agraïm. A més, el que és més greu, ens han tret de la Comissió Tècnica Assessora de Patrimoni Històric (on el PP hi va poder participar sempre) i, fins i tot, van rebutjar incloure-hi dos vocals tècnics (arquitectes, aparelladors, historiadors, etc), en la seva representació per tal de poder estar informats dels temes que s’hi tracten; han liquidat, dins l’àmbit de la Comissió Tècnica Assessora d’Urbanisme, la informació sobre la Norma Transitòria; o han eliminat la Comissió de Seguiment del Reglament de les llengües catalana i castellana.

Així, les nostres propostes de resolució que presentam van en el sentit del que hem exposat fins ara:

1-     El ple del Consell Insular de Menorca acorda treballar per promoure una ciutadania activa, crítica, responsable i oberta a la diversitat, tot assegurant l’existència d’espais i mecanismes d’expressió i decisió; i, d’altra banda, fomentar-ne la participació perquè la ciutadania ha de ser escoltada i ha de poder participar de la vida política insular, aportant idees, propostes i reflexions, des del respecte, sempre, a la capacitat de decisió que tenen els òrgans representatius. Per açò, s’impulsaran els òrgans de participació existents, i tots aquells que es puguin crear, especialment en els àmbits de l’educació i el benestar social, per tal que siguin autèntics espais de debat d’idees i de consulta, tot aprofitant, també, les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies.

2-     El ple del Consell Insular de Menorca acorda, davant l’estat d’excepció econòmica i social que vivim, potenciar el Consell Econòmic i Social perquè sigui una mesa permanent, àgil i eficaç per reaccionar amb iniciatives i actuacions dirigides a protegir i impulsar els nostres sectors productius., partint del fet que és imprescindible que el Consell jugui un paper actiu, aglutinador i dinamitzador en uns moments tan difícils.

3-     El ple del Consell Insular de Menorca acorda incloure, en el debat sobre la definició del full de ruta turístic, els sindicats, entitats i associacions culturals, ecologistes, artesanes i agrícoles, així com representants dels partits polítics de l’oposició, per tal de dur a terme un autèntic debat social entorn del model turístic que volem per a la nostra illa, si realment volem que vagi més enllà dels quatre anys de mandat actual, i, sobretot, per ajuntar esforços de cara a aconseguir la promoció turística de Menorca des de Menorca.

4-     El ple del Consell Insular de Menorca acorda recuperar les reunions, en el si de la Comissió Tècnica Assessora en matèria d’Urbanisme, per debatre la redacció de la Norma transitòria que modifica el Pla Territorial Insular, ja que es tracta d’una reforma que tindrà un fort impacte en l’ordenació del territori de l’illa de Menorca.

5-     El ple del Consell Insular de Menorca acorda obrir un debat públic i participat sobre el projecte de millora del traçat de la carretera Me1 en el qual hi tenguin un paper important els diferents ajuntament de l’illa i la societat civil, per tal de poder debatre i ajustar el projecte a les autèntiques necessitats de Menorca.

6-     El ple del Consell de Menorca acorda modificar la composició de la Comissió Tècnica Assessora de Patrimoni, acordada en el ple de dia 19 de setembre, per tal d’incloure-hi dos vocals més en representació dels partits polítics de l’oposició. Els representants dels partits polítics de l’oposició seran tècnics relacionats amb les matèries d’estudi de la Comissió Tècnica Assessora de Patrimoni Històric (arquitectes, aparelladors, arqueòlegs, llicenciats en història, etc).

Finalment, també ja ho he dit en altres ocasions, voldria deixar molt clar que qui governa té la capacitat de decidir i executar, de la mateixa manera que qui està a l’oposició ha de saber fer un seguiment rigorós de l’acció de govern i no li ha de tremolar la veu quan es tracti de denunciar actuacions que creu equivocades. Aquesta és la base del nostre sistema democràtic. Evidentment, no som tan ingènua de pensar-me que ens podrem posar d’acord en tot. Esclar que no. El model territorial, lingüístic o econòmic no el compartim en absolut. Tanmateix, hi ha temes, molts, que van més enllà d’ideologies i que responen, senzillament, a una voluntat de planificació, de diàleg, d’informació i de participació i que s’haurien de poder tirar endavant més enllà de les sigles del partit que les presenti.

En aquest sentit, segur que el govern anterior podria haver fet coses molt millor però és innegable que el seu partit va poder participar en la discussió del Pla Director Sectorial de Carreteres, del Pla Especial del Camí de Cavalls, del Pla Director Sectorial d’Equipaments Comercials… No es va arribar a un acord. Cert. Però hi eren. Molt més del que, ara, des de l’oposició, podem dir.

« Anterior - Següent »