El Ple de març del Consell Insular de Menorca es va iniciar amb la lectura d’una declaració institucional signada pels portaveus de tots els grups polítics amb representació en el Ple en defensa dels drets de les persones refugiades. El tema és tan important i el drama tan insuportable que em sembla important reproduir aquí el text aprovat. És aquest:

“La perpetuació i agreujament de la situació que pateixen els milions de persones que fugen de la guerra a Orient Mitjà i cerquen refugi a Europa, deixa en evidència que l’entramat institucional de la Unió Europea, des dels màxims òrgans comunitaris fins als governs dels estats membres, no està en absolut a l’alçada del que, en aquest moment històric, exigeixen els valors que sustenten el projecte europeu, les bases ètiques i jurídiques del dret internacional, i la política entesa com la gestió del bé comú.

La passivitat i la falta de lideratge de les institucions europees en un tema tan sensible contribueix al sorgiment i la difusió d’actituds de rebuig, incompatibles amb el model de convivència que tant ha costat construir, i que és a la base dels tractats europeus.

La incapacitat institucional per plantejar respostes i posar en marxa les solucions mínimes per fer front a aquesta catàstrofe humanitària, contrasta amb la celeritat i eficiència que ha mostrat la Unió Europea a l’hora de tancar un acord amb Turquia per elaborar un pla de retorn forçós dels refugiats que arriben a Grècia sense papers.

En efecte, el passat 8 de març els vint-i-vuit estats membres de la UE van acordar amb el govern turc l’expulsió del territori europeu i la devolució a Turquia de tots els migrants que entrin sense permís, tant econòmics com polítics. A canvi d’aquest retorn massiu, Turquia rebrà 3000 milions d’euros addicionals de l’ajuda que li presta la UE, s’accelerarà la supressió del visat dels turcs que viatgin a algun país membre de la UE, i es facilitarà la seva estada en territori de la Unió.

Des del primer moment, l’ONU ha mostrat una gran preocupació per qualsevol acord que impliqui un retorn indiscriminat de migrants d’un país a un altre, sense garantia de la seva protecció en virtut del dret internacional. L’ONU fins i tot qüestiona la legalitat de l’acord subscrit entre la UE i Turquia, ja que un refugiat només pot ser retornat a un altre país, en aquest cas de fora de la UE, si es compleixen les següents condicions: que el país receptor assumeixi la responsabilitat de tramitar la sol·licitud d’asil, que el demandant quedi protegit de la possibilitat de ser retornat al seu país d’origen, i que la persona en qüestió pugui demanar i se li concedeixi l’asil d’acord amb els estàndards internacionals, amb ple accés a l’educació, el mercat laboral, la sanitat i l’assistència social.

Cap d’aquests requisits no es compleix en l’acord entre la UE i Turquia. El principi de no-devolució és un dels pilars bàsics del dret d’asil, i l’ONU recorda que el dret internacional prohibeix als estats expulsar o retornar una persona a un lloc on la seva vida o la seva llibertat estiguin amenaçades o on pugui patir tortura, un tracte inhumà o degradant, o altres vulneracions dels drets humans fonamentals. La Convenció de Ginebra reconeix, a més, el dret de sol·licitar asil als països signataris d’aquest tractat.

Finalment, es fa constar que el Ple del Consell de Serveis Socials de Menorca va aprovar el passat 8 de març, per unanimitat, instar l’equip de govern del Consell Insular de Menorca a presentar un manifest en defensa dels refugiats.

En virtut de totes aquestes consideracions, i en coherència amb l’acord adoptat per unanimitat de tots els grups per aquest mateix Ple, en la sessió del 21 de setembre de 2015, pel qual es declarà Menorca terra d’acollida, els portaveus dels grups polítics amb representació al Ple del Consell Insular de Menorca:

1. Manifesten la seva solidaritat amb els refugiats que arriben a Europa fugint de la guerra i la barbàrie i amb l’esperança de construir-se un nou futur.

2. Consideren que l’acord entre la Unió Europea i Turquia per l’expulsió massiva de migrants fora del territori europeu, mitjançant el seu retorn forçat a Turquia, representa una flagrant vulneració del dret internacional.

3. Insten el Govern en funcions de l’Estat espanyol a plantejar davant les màximes instàncies de la UE la reconsideració d’aquest acord, i la represa de les negociacions per posar en marxa les mesures polítiques i humanitàries que, complint amb el que preceptua el dret internacional, donin resposta a les necessitats i no perjudiquin els drets de les persones demandants de refugi.

4. Insten el Govern en funcions de l’Estat espanyol a reactivar i donar compliment a les propostes aprovades pel Ple del Consell Insular de Menorca del passat 21 de setembre de 2015, i a accelerar la preparació de l’acollida en territori espanyol de les persones refugiades que, per quota europea o per decisió pròpia, demanin l’entrada, garantint la seva lliure circulació i la cobertura de les seves necessitats bàsiques d’allotjament, manutenció, educació, accés al mercat laboral, sanitat i assistència social.

5. Insten el Govern en funcions de l’Estat espanyol a reprendre i intensificar la col·laboració amb les Comunitats Autònomes per a la materialització d’aquestes mesures, especialment amb aquelles que han ofert la seva plena col·laboració i amb les que tenen reconeguda la competència de primera acollida i integració, tal i com preveu la disposició addicional quarta de la Llei 12/2009, de 30 d’octubre, reguladora del dret d’asil i de la protecció subsidiària.

6. Ratifiquen el compromís d’aquesta institució, aprovat en el Ple del 21 de setembre de 2015, de posar en marxa mesures de resposta a les necessitats d’acollida dels refugiats, en coordinació amb la CAIB i els ajuntaments de Menorca.

7. Donen suport a les iniciatives de sensibilització i cooperació que acordi el Fons Menorquí de Cooperació, i suggereix que es duguin a terme projectes de cooperació directa amb les illes de Grècia que reben una major afluència de refugiats des de Turquia.

8. Agraeixen i donen suport a la tasca de denúncia i mobilització social que duu a terme la Plataforma Benvinguts Refugiats Menorca, i anima la ciutadania de Menorca a prendre part activament en les iniciatives de sensibilització, acollida i atenció que s’impulsin i realitzin en el nostre territori.”

• Activitat política
• Sense comentaris

He de reconèixer que no duc al dia les cròniques dels plens del Consell Insular de Menorca. De fet, aquesta és la del mes de febrer, tot i que em compromet a tornar a agafar el ritme durant aquests dies de festa (que no de vacances, paraula que aquesta professora ha esborrat del seu vocabulari des que és Presidenta del Consell!).

Així, un dels plats forts del Ple va ser l’aprovació del pagament del sobrecost de les obres de la carretera Me-1 entre Alaior i Maó, que el PP ens va deixar damunt la taula, un tema gravíssim que convé repassar des del principi.

Efectivament, un cop rescindit el contracte de mutu acord, el Consell ha hagut de pagar a la UTE 190.901,06 € d’obra executada i no prevista dins el projecte, sobrecost pactat pel PP i la UTE dia 15 de març de 2015, que no va ser aprovat per l’òrgan de contractació, impedint, així, que l’oposició i els serveis jurídics en tinguessin coneixement en el seu moment, amb una total i absoluta falta de transparència.

Per tant, es tracta d’un sobrecost que el PP va amagar perquè es va executar sense ser aprovat per l’òrgan de contractació i, per acabar-ho d’adobar, com que aquesta obra no tenia el preu tramitat correctament, ja havia estat avançat mitjançant la certificació d’altres unitats d’obra realment no executades.

Per què el març de 2015 (després d’estar les obres aturades dos mesos i a dos mesos de les eleccions), el PP va decidir dur a terme obres per valor de 191.000€ que no constaven en el projecte i que són, per tant, un sobrecost que va assumir sense cap problema i que va pagar, en part, de forma totalment irregular?

El més surrealista de tot, però, és que el PP va votar en contra d’aquest pagament! O sigui, va votar en contra de pagar el desastre que ells van deixar. El món al revés. Queda demostrat que el projecte tenia moltes mancances; que el PP va començar a pagar un sobrecost que havia jurat i perjurat que no pagaria; i, sobretot, que ens va enganar a tots i que és incapaç d’assumir els seus actes. En fi.

A més d’aquest tema, també vaig defensar, dels atacs populars, l’impost turístic sostenible i el decret-llei del Govern sobre mesures urgents en matèria urbanística; em vaig haver d’enfrontar a la falta de vergonya del PP defensant, ara, la sanitat pública que ells van desmantellar; vaig comparèixer voluntàriament per informar sobre les obres de millora de l’accés a la urbanització de Cala Blanca; i, finalment, vaig respondre dues preguntes que el PP em va fer.

La conclusió que el PP en va treure de tot plegat és que vaig rallar massa. La meva conclusió és que estam fent moviments decidits per reconduir el projecte de la carretera general, per retornar a un model territorial sostenible… Carretera i mata, que Menorca s’ho mereix!

• Activitat política
• Sense comentaris

(Text que vaig llegir a la presentació del llibre.)

Abans de res, vull agrair a l’Institut Menorquí d’Estudis i a l’autora del llibre que presentam avui, que m’hagin permès ser avui aquí per participar, de forma activa, en aquest acte, i a tots els presents, la seva assistència.

El model turístic menorquí: mite o realitat (1960-2015), de Carolina Beltrán, publicat als “Quaderns d’Història de les Balears”, d’Edicions Documenta Balear, és un assaig rigorós i ben documentat que es llegeix amb la facilitat i l’interès que només desperten les obres ben treballades i fetes des del coneixement més exhaustiu d’allò que s’estudia. A través de les seves pàgines, poden recuperar la història del turisme de massa a Menorca; comprendre la seva singularitat dins les Balears; veure l’evolució de la tipologia en l’estructura de l’allotjament; o copsar les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats de la indústria turística menorquina.

Tanmateix, m’agradaria centrar-me en les propostes de present i futur que el llibre planteja i que estic segura que la majoria dels que avui som aquí, amb independència d’ideologies i formació, coincidirem a valorar com el camí a seguir si el que volem és avançar en la creació d’un producte turístic de qualitat, diferenciador, que ens ajudi a allargar la temporada turística.

Així, hem de partir de dos fets innegables: el primer, que en aquests moments, la pedra angular de l’economia menorquina és el turisme; el segons, que el turisme que s’iniciava durant els anys 70, exclusivament de sol i platja, ja no és suficient perquè ha augmentat el nivell d’exigència del turista i és necessari oferir-los un atractiu afegit. En conseqüència l’enfocament tradicional del turisme a Menorca presenta símptomes clars d’esgotament i és clau insistir en el procés de transformació del sector turístic i de bastir una nova cultura turística. El repte més important és la dinamització d’un producte turístic que estigui adaptat a les expectatives, que sigui competitiu i que diferenciï Menorca d’altres destinacions.

En aquest sentit, s’ha de fer compatible el desenvolupament del turisme i la conservació del medi ambient perquè és allò que ens dóna un valor afegit. Allò que fa, justament, que la nostra illa sigui un destí atractiu és la capacitat que hem tingut els menorquins de preservar el nostre territori. Cal avançar, per tant, en l’adopció de fórmules que conjuguin el desenvolupament turístic i la conservació del medi ambient. El potencial competitiu de Menorca es troba precisament en la bona conservació de l’entorn. El principal atractiu de Menorca són les seves platges verges, el seu paisatge, l’entorn preservat. Parlar de turisme a Menorca és parlar de natura.

Així, és prioritari diversificar l’oferta turística perquè obre la porta a poder fer realitat dos dels reptes que tenim avui damunt la taula: atreure nous turistes i en temporada baixa. I perquè això sigui possible, s’ha d’identificar l’illa, també, amb gastronomia, amb paisatge, amb patrimoni i activitat cultural, amb una amplia oferta d’oci esportiu.

Voldria destacar la importància que té el reconeixement internacional de Menorca com a territori d’interès cultural i natural, a partir de dos projectes de gran envergadura: la posada en valor de la Menorca Reserva de la Biosfera i la declaració de la Menorca Talaiòtica com a patrimoni mundial de la UNESCO. També l’impuls que s’ha de donar al Camí de Cavalls, al Llatzeret, a projectes com les coves de Cala Blanca…, exemples de cooperació entre cultura, medi ambient i turisme.

Per tant, hem de diversificar amb noves propostes turístiques, d’una banda, però també consolidar i millorar el que tenim. Un repte permanent del turisme és establir les condicions òptimes de l’entorn i lluitar contra l’obsolescència de les zones turístiques. També augmentar la competitivitat i la qualitat del sector turístic amb formació dels treballadors, controls de qualitat en totes les parts de l’oferta turística. Per això cal activar tres palanques de transformació: la palanca de la innovació, la palanca del capital humà i la palanca tecnològica.

El turisme és un fenomen molt complex. Ja no és una activitat extraordinària que té lloc una vegada a l’any, sinó que és un fenomen cada vegada més central en la vida quotidiana de les societats occidentals. La nova arquitectura institucional del turisme a Menorca ha de suposar una gran passa endavant. La Fundació Foment del Turisme de Menorca, en què la iniciativa pública i privada conflueixen, ha de ser la gran oportunitat de crear complicitats, sinergies, per aconseguir l’objectiu comú que ja he dit abans: avançar en la creació d’un producte turístic de qualitat, diferenciador.

El model turístic menorquí s’està construint des de fa anys, a poc a poc, amb iniciatives que arriben des d’àmbits diversos i de les quals ja es comencen a veure els resultats. I estic convençuda que estam en un moment determinant: aquell en què hem de fer que totes aquestes iniciatives confluesquin en un tot. No és fàcil sumar esforços però no ens podem permetre no fer-ho. La feina que realment dóna fruits, la feina que té recorregut, és aquella que es fa des del debat, des de la pluralitat, des de la cooperació i la coordinació. Aquests és l’autèntic objectiu i aquell que hem de fer realitat.

Em qued amb aquest fragment del llibre, em faig meves aquestes paraules de Carolina Beltrán:

“No obstant això, la globalització obliga a encarar el futur del sector amb plantejaments que permetin augmentar la rendibilitat a llarg termini, no només per consideracions de tipus ètic, moral o ecoambiental sinó també per raons de subsistència i competitivitat. Per dur a terme les accions necessàries amb aquesta finalitat, es requereixen accions conjuntes i coordinades, a escala pública i privada, que tinguin en consideració els interessos privats, però també els interessos conjunts de la societat.”

I si els clàssics van passar, un dia, del mite al logos, van començar a observar i analitzar la realitat per trobar allò que donava sentit al mite i transforma-ho en conceptes que dibuixaven ja un món racional i ordenat, a Menorca ha arribat el moment de fer el mateix amb el turisme. I no és empresa fàcil, ho sabem, i, segurament per açò mateix, més engrescadora.
Dins aquest context, aportacions com les de Carolina Beltrán són imprescindibles.

Si he començat aquesta intervenció agraint a l’autora que em permetés ser avui aquí presentant el seu llibre, no puc acabar sense agrair-li la feina feta, les seves reflexions tan necessàries sobre el turisme a Menorca, unes reflexions que s’emmarquen dins els seus estudis sobre el model econòmic de l’illa i que són, ja, avui, tot un referent dins i fora de Menorca.

Enhorabona i gràcies.

• Amb totes les lletres, Llibres i autors
• Sense comentaris