Comença a ser habitual que, quan em trob amb amics i coneguts i, fins i tot, amb desconeguts d’altres pobles de l’illa, em demanin: què passa a l’ajuntament de Ciutadella que sempre sortiu pel diari? La pregunta, feta sempre amb un mig somriure irònic, és més complexa del que pot semblar d’entrada. Per això, per ajudar a entendre què tenim a Ciutadella que ens fa tan “populars” més enllà de sa Costa Nova i, potser, fora de Menorca, apuntaré un vocabulari bàsic per intentar aclarir quatre conceptes.

1- Consens. Seria sinònim d’acord, d’acceptació d’una proposta per part d’un grup de persones que, d’entrada, no parteixen de la mateixa posició. Per a l’equip de govern de l’ajuntament de Ciutadella, tanmateix, seria sinònim de “tenim un problema (irregularitat?) i necessitam ajuda per vendre’l a l’opinió pública”. És, en aquest precís moment, que hauria de fer acte de presència l’oposició per beneir una actuació determinada. O sigui, l’equip de govern crida socors i l’oposició, ràpida i diligent, hauria de sortir al seu rescat. Això seria, més o manco, el consens a Ciutadella segons el PP.

2- Posar pals a les rodes. Expressió relacionada, i molt, amb el concepte anterior: quan l’oposició es nega a seguir el joc de l’equip de govern i, no només no surt al seu rescat sinó que encara l’enfonsa una mica més destapant irregularitats, llavors només sap posar pals a les rodes. I no negaré que, de vegades, l’oposició de Ciutadella podem ser un pal però del que estic ben segura és que l’equip de govern no duu rodes perquè, si fos així, Ciutadella avançaria, encara que fos a ritme de tren de rodalies, cosa que és evident que no passa.

3- Permuta. Paraula clau a la ciutat de ponent. Vol dir, en teoria, contracte pel qual dues parts es canvien alguna cosa de valor similar. A Ciutadella, el problema el tenim a l’hora d’establir els valors: sempre val una burrada el que té l’altra part i ben poquet el que dóna l’ajuntament. Per exemple: hi ha ben poca diferència entre el que val un metre de zona verda en mans privades (on no s’hi pot edificar!) i el que val un m2 del futur (futur!) polígon industrial, de propietat municipal. Com és possible? Ah, miracle!

Explicació pràctica del vocabulari après avui: hi ha una permuta que no beneficia l’interès públic, el de tots els ciutadans, i l’equip de govern necessita els vots de l’oposició per aprovar-la. Llavors, quan tot ja està dat i beneït, apel·len al consens, però l’oposició diu que res de res, que ells no voten una actuació de la qual tenen molts, moltíssims dubtes legals. I ja està: a Ciutadella tenim una oposició que només sap posar pals a les rodes.

Com veis, el tema de Ciutadella és complex i requereix una anàlisi profunda. Per això, es farà necessaril ampliar el vocabulari bàsic que, avui, tot just hem encetat. Encara hi hem d’afegir més frases fetes i substantius que també ajudaran molt a aclarir la situació: alcalde, gestió, això no és competència de l’ajuntament, l’oposició només fa propostes per gastar, despesa supèrflua, etc, etc. Continuarà (i s’accepten suggeriments de paraules i expressions de difícil comprensió -com les que he definit abans- que intentaré aclarir el millor que sàpiga).

• El pensament ordenat/Opinió
• 6 comentaris

Sens dubte, Els Nikolaidis (Proa 2006) marca un punt d’inflexió importantíssim dins la trajectòria literària de Josep M. Quintana. Amb aquesta novel•la, que narra la història d’una família d’origen grec instal•lada a Maó en el segle XVIII, l’escriptor va aconseguir de connectar amb un nombre importantíssim de lectors, no només a Menorca sinó també arreu dels territoris de parla catalana. Una projecció que encara ha de ser més important si tenim en compte que prest sortirà la traducció castellana.
Dins aquest context, no és estrany que la nova novel•la de Quintana, Les revolucions perdudes (Proa, 2008) hagi estat rebuda amb expectació, curiositat i il•lusió per part dels seus lectors, entre els quals, evidentment, em compt. I he de dir que, tot i que el precedent era ambiciós i reeixit, aquesta nova novel•la ofereix un punt de vista narratiu potent: una primera persona que, a mode de confessió, escriu una llarga carta a la seva filla en la qual intenta explicar, i explicar-se, el seu itinerari vital. Una vida que ve marcada per dos moments històrics de gran transcendència: els primers mesos de la guerra civil a Menorca (que ell intenta reconstruir) i la revolta del maig del 68 a París (que va viure en primera persona). I és en la unió d’aquests dos moments –prou coneguts i estudiats, però sempre interessants- que rau, al meu parer, un dels encerts de la novel•la.
Un altre aspecte que també m’agradaria destacar és, des del punt de vista de construcció del text, la inclusió de diversos testimonis els quals, des de bàndols diferents, ofereixen una multiplicitat de visions del cop d’estat franquista i la posterior guerra civil espanyola que, lluny de tancar el tema, permetran al lector mantenir un diàleg, no sempre fàcil, amb la història recent del país.
Així, valguin aquestes poques línies per confirmar que Les revolucions perdudes és una novel•la ben escrita i amb una estructura sòlida que permet que l’edifici construït amb materials històrics i personals (hi ha molt de Josep M. en aquests llibre!) mantengui l’atenció i l’interès del lector fins a la darrera pàgina. Una novel•la que confirma el bon moment de la literatura catalana que es fa a Menorca.

• Amb totes les lletres, Llibres i autors
• 5 comentaris

Divendres dematí, trobarem Menorca plena de cartells electorals que -ara sí!- ens demanaran el nostre vot. Començaran quinze dies de campanya intensa per decidir els nostres representants al Congrés dels Diputats. Zapatero o Rajoy sembla ser la consigna i els cartells que veim, des de fa dies, pel carrer així ho confirmen. Fins i tot les meves filles (14 i 12 anys) tenen el missatge ben interioritzat: qui votaràs, en Rajoy o en Zapatero, m’han demanat mentre dinàvem? Jo, en Sampol, els he contestat, i m’han posat cara de pòquer: qui és, aquest?

Idó bé, en Pere Sampol és el meu candidat, el cap de llista de la coalició “Unitat per les Illes”, una coalició que aplega, per primera vegada, totes les veus nacionalistes de les Illes Balears. Una oportunitat històrica perquè el nacionalisme illenc tengui, per primera vegada, un diputat al Congrés. Una oportunitat única de fer-nos sentir a Madrid, de tenir qualcú que defensi els nostres interessos culturals, econòmics, de transport… més enllà de les consignes dels dos grans partits majoritaris els quals, fins ara, governi qui governi dels dos, han demostrat la seva incapacitat per donar respostes reals als problemes reals dels illencs.

I sé que quan digui en veu alta que votaré en Pere Sampol molta gent es/em demanarà: i si per no votar en Zapatero surt en Rajoy? Evidentment, m’estim més el primer que el segon. Consider que ha duit a terme una política social lloable en molts aspectes. Ara bé, el seu model d’estat, la seva actitud davant la diversitat lingüística o el finançament que reben les Illes no és gaire -per no dir gens- diferent a la posició del PP. Per això no el puc votar. Perquè el meu vot ha d’anar a la persona que defensi millor tot allò en què jo crec. Així de senzill. Com deia en Nel Martí en un article que heu de llegir, no hi ha cap vot inútil, en democràcia, perquè tots responen, haurien de respondre, al que pensa el votant.

Fa uns dies, llegia, a l'”Avui”, una entrevista a l’escriptor Ferran Torrent i, en ser demanat pel seu vot a les pròximes eleccions, va dir: “el vot útil és el vot coherent amb la teua consciència”. M’agrada la frase, sobretot quan hi ha tanta gent que vota pensant no a qui voldria realment sinó a qui no voldria i, això, personalment, a mi no em convenç gens ni mica.

Sé que el meu candidat ho té -gairebé- tot en contra: una campanya modesta, una televisió que només ralla dels líders dels partits majoritaris, uns mitjans de comunicació hostils. I, tanmateix, estic convençuda que aquesta vegada ens en sortirem perquè, a poc a poc, el missatge d’Unitat va calant: superació efectiva de l’espoli fiscal; finançament adequat a l’autogovern de les Illes Balears; respecte de l’Estat a les competències transferides; impuls de les polítiques socials avançades; aprofundiment de la democràcia i de les llibertats individuals i col·lectives; avanç cap a un estat vertaderament plurinacional; assumpció de la diversitat de les llengües i cultures; protecció del territori; i l’honestedat com a valor de la política i la lluita contra la corrupció.

En Pere Sampol, amb el suport de na Maria Josep Morell, candidata del PSM de Menorca, i na Glòria Domínguez, candidata dels Verds de Menorca, ja té un peu al Congrés. De tots depèn que la seva veu ferma, compromesa, ressoni a l’hemicicle.

• El pensament ordenat/Opinió
• 9 comentaris