Al diari UH d’avui, s’apunta la possibilitat que el PP forci la dimissió de l’alcalde de Ciutadella, vista la seva incapacitat per liderar un equip de govern que no funciona de cap manera. No sé si la notícia és certa. Del que no hi ha dubte és que realment l’alcalde no apareix més que en qualque acte i com a figura purament representativa. Sembla que cap dels grans temes que tenim damunt la taula siguin del seu interès. Senzillament, no hi és. Ara bé, responsabilitzar-lo del tots els mals em sembla excessiu: sense ell millorarà l’equip de govern? En tenc seriosos dubtes. És cert que hi ha un problema de lideratge però n’hi ha d’altres, de problemes, a l’ajuntament.
Si la solució a la crisi passa perquè assumesqui l’alcaldia la regidorad’hisensaiculturai diputadaalparlamentbalear, què voleu que us digui: és l’evidència més clara que no hi ha ningú més que ho pugui fer, i el PP hi té 11 regidors, a l’ajuntament de Ciutadella. D’altra banda, carregar damunt una mateixa persona tantes àrees, no pot ser bo mai del món. D’entrada, implicaria tenir una alcaldessa accidental -la mateixa que ara?- tots els dies que ella sigui al parlament. A més, la paràlisi que hi ha a àrees tan importants com urbanisme necessitarà, sens dubte, de més actuacions que un canvi a l’alcaldia.
Prest farà un any de les darreres eleccions. Un any que, vist des de l’oposició, és desesperant. No hem avançat en cap dels grans temes que tenim damunt la taula: aparcaments, revisió del PGOU, escola de música, casal de joves… El CIM està pendent que l’ajuntament li cedesqui els terrenys per fer projectes tan importants com l’escorxador, la pista voltadora, el parcmotor o l’estació d’autobusos. La paràlisi és gairebé absoluta. I et desespera perquè, mentrestant, Ciutadella continua estant -com havia estat els darrers quatre anys- estancada. El drama és que tenim el que ens hem cercat o, més ben dit, el que els ciutadans , de forma majoritària, van votar. La nit de les eleccions ja ho vaig dir: la notícia de la nit no era que el PSM hagués doblat la seva representació; la notícia era que, vist com havia anat la darrera legislatura, els votants no haguessin castigat el PP. No va ser així i, ara, el càstig el patim tots.
No vull acabar sense fer autocrítica: els partits de l’oposició hem de trobar la forma d’arribar a la gent, de fer que el nostre missatge cali. De crear complicitats amb arguments i a partir de la feina ben feta, encara que sigui des de l’oposició. Sabem que mai no emprarem les armes que empren els altres, que no és fàcil rompre dinàmiques establertes de fa temps. Però ho podem aconseguir. Les darreres eleccions generals, tot i que, personalment, pens que no tenen res a veure amb unes municipals, ens permeten ser optimistes. Mentrestant, esperarem a veure què passa i mirarem els altres pobles de l’illa amb enveja. De la sana.