Divendres passat, al Casino 17 de gener, va tenir lloc la presentació de dos llibres de l’escriptor Pau Faner: la quarta edició actualitzada de Moro de rei, premi Ramon Llull 1988; i Pau Faner: la 
força de la imaginació fabuladora, a cura de Joan F. López Casasnovas. L’acte, però, va ser molt més que una simple presentació. Sebastià Serra, president de l’IEB, Joan Lluís Torres, conseller de cultura del CIM, Josefina Salord, autora del pròleg de la novel·la, i Joan F. López, autor dels textos del retrat biogràfic de l’escriptor, sumats a les tres-centes persones que omplien la sala, van retre un homenatge, senzill i emotiu, diria que, fins i tot, no previst, a un escriptor que, sens dubte, ha estat un referent literari, dins i fora de Menorca.
Pau Faner: la força de la imaginació fabuladora, publicat a la col·lecció Màscares de l’IEB, és un repàs a la vida i a l’obra (literària i pictòrica de l’autor), a través de dades biogràfiques, fotografies i comentaris fets a alguns dels seus llibres i quadres. M’agradaria destacar un fragment de l’apartat “L’escriptor”, en el qual, amb gran encert, Joan F. López ens retrata l’autor: “Pau Faner és un outsider dins la literatura catalana. Ja hem dit abans que és un escriptor solitari, però -si em permeten el joc de paraules- també solidari, molt més del que alguns es creuen, perquè ha sabut establir uns lligans intensos amb el seu poble. Ho fa des de la commoció del fantàstic com un detonant contra la rutina, contra l’alienació que el poder imposa a l’home. I ho escriu amb un llenguatge amb altes cotes d’eficàcia idiomàtica com poques vegades hem trobat en la literatura recent.”
Així, no se m’ocorre una forma millor de sumar-nos al reconeixement que Pau Faner, sens dubte, 
es mereix que llegint -la majoria rellegint- la novel·la Moro de rei, la qual, arran de la commemoració del 450è aniversari de l’assalt turc de Ciutadella, l’autor ha tingut la generositat de permetre que es reeditàs, a més de ser l’autor de la coberta. Es tracta d’una novel·la d’aventures, a l’estil de les de Salgari, segons el mateix Faner, que explica la història d’en Valent, un al·lot menorquí que és fet presoner pels germans Barba-rossa.
En paraules de Josefina Salord, “Moro de rei és, per damunt de tot, una celebració de la literatura que sap polsar els grans temes de la literatura universal: el viatge com aventura vital; l’escissió cultural entre orient i occident; el dilema entre la llar i el món, entre l’illa i la navegació; la recerca de l’amor a través de diferents rostres; la tensió entre crueltat i compassió, entre consciència i oblit, entre pèrdua i reconeixement…”.
Així, enhorabona al mestre, a l’escriptor que va saber situar Menorca en el mapa de la literatura catalana. Que va obrir camí. Tot un referent, no només pel seu impressionant currículum, sinó, i sobretot, per la seva forma de viure la literatura: amb tota l’ambició literària però, també, amb tota la senzillesa i la generositat personal.