La primera part de la crònica del ple del Consell de Menorca de dilluns passat és aquesta carta que avui publica la premsa. Continuarem, que les més de cinc hores de sessió van donar per molt. Moltíssim.
ÈTICA I LEGALITAT
En el darrer plenari del Consell Insular de Menorca, els partits que estan a l’oposició, de la qual jo form part, es van absentar en el moment que es pretenia aprovar per urgència una proposta de l’equip de govern, la modificació d’un punt del Pla Territorial Insular. Amb aquest acte, que el conseller Huguet va qualificar d’”infantil”, vam impedir la seva aprovació per uns motius que em semblen més que justificats i que crec que és important que la ciutadania conegui.
En primer lloc, convé explicar que en cap moment, en cap, es va comunicar a l’oposició que s’inclouria aquest punt per urgència en l’ordre del dia del ple, un fet insòlit en el funcionament de la institució. És més, se’ns va enviar la proposta per correu electrònic quatre hores abans de començar el ple i mentre estàvem reunits amb el president i altres consellers del PP i cap d’ells, cap, es va dignar a fer-nos el mínim comentari del tema. Per acabar-ho d’adobar, vam anar a consultar l’expedient del punt que venia per urgència i no hi era, fet que contradiu el que marca la llei. Per tant, teníem una proposta damunt la taula de la qual ho desconeixíem tot, en no haver passat per cap de les comissions reglamentàries (la informativa i l’assessora en matèria d’urbanisme) a les quals, perfectament, s’hauria pogut incloure ja que el requeriment de la Unió Europea que va motivar la urgència es va registrar d’entrada al Consell dia 30 de desembre.
Així les coses, resulta sorprenent, o no, que se’ns recrimini no haver actuat, en abandonar la sala de plens, amb la “cortesia” que marca el Reglament del Consell Insular de Menorca i bravejar, a més a més, que dur una proposta per urgència al plenari és perfectament legal: sí, és legal, ara bé, vist com es van produir els fets, és d’una manca d’ètica i, ara sí, de cortesia cap a l’oposició, que, per respecte als meus electors, no pens admetre. Si era un tema tan important i urgent, com hem d’entendre aquest silenci?
Vivim en una democràcia que, per sort, ofereix algunes escletxes als partits de l’oposició per poder evitar veure’s arraconats per governs majoritaris que, tot i omplir-se la boca amb paraules com consens i acord, a la pràctica, actuen sense cap tipus de mirament. Em creguin que, si haguessin tingut la “cortesia” només de comunicar-nos que durien aquest punt per urgència al ple, ningú s’hauria aixecat de la cadira. Mirin si era fàcil. Tot això que ens hauríem estalviat.
