Podria haver posat la foto dels tres personatges sinistres, caputxes al cap, que avui han anunciat un -altre- alto el foc d’ETA. No m’inspiren confiança. Al contrari. Em fan por. Voldria poder-me’ls creure. Si fos així, ells serien la imatge del dia. Mentrestant, haurem d’esperar que, d’una vegada, anunciïn el final de la lluita armada i deixin de matar per sempre.
Podria haver posat la foto de les mostres de dolor pel tiroteig d’Arizona: sis persones assassinades i una congressista demòcrata entre la vida i la mort. Em fa mal veure on pot arribar la crispació política. No només a la llunyana Amèrica. La premsa local publica una entrevista ben interessant a una dona que és néta de Francesc d’Albranca i filla de l’apotecari Martí i Bella, dues persones de pes dins la cultura menorquina, i els comentaristes anònims li tiren pedres perquè és, també, la mare d’una política de pes dins Menorca. Vomitiu. Llàstima que qui té la sensibilitat d’oferir-nos aquestes pàgines no la tengui per impedir els insults.
Podria haver posat la foto de Xavi o d’Iniesta. Però ha guanyat la Pilota d’Or Messi. També m’hauria agradat posar la de Guardiola, per ha guanyat Mourinho. Un bon entrenador. Un personatge que no m’agrada. He optat, per tant, per posar la cara amable del dia. Ja tindrem temps de parlar de totes aquestes coses més serioses: l’odi, la mort, la covardia, el victimisme…
