Acab d’enviar, a través d’Amnistia Internacional, un missatge al dictador Gaddafi en el qual condemn totalment la repressió que està duent a terme contra la població líbia i li exigesc que acabi amb la matança de persones innocents que clamen per la llibertat. La població és atacada per les forces de seguretat amb armament letal, fins i tot, des de l’aire, omplint la terra de cadàvers, amb absoluta impunitat.

Ahir, 23 de febrer, llegir les declaracions d’aquest il·luminat a la premsa escarrufava: moriré a la meva terra com un màrtir, va dir. Veure’l fotografiat, tot somrient, al costat dels tres darrers presidents de l’estat espanyol, resultava patètic. Però és el petroli, estúpida, em vaig dir.  Repsol va ser, cap als anys setanta,  la primera empresa espanyola que va arribar a Líbia i, avui, com va escriure Joan Rusiñol al diari ‘”Ara”, el nostre país té una alta dependència energètica de Trípoli.

Sé que parlar de drets humans a un subjecte com Gaddafi és batre ferro fred però no m’ho he pensat un moment quan Amnistia m’ho ha proposat:  és l’única forma que tenc d’expressar l’oi que em produeix veure com persones  egòlatres fins a la malaltia es creuen amb el dret a decidir sobre la vida dels altres. Una autèntica bogeria.

• El pensament ordenat/Opinió
• 22 comentaris

El PSM comença a desvetllar la seva campanya electoral! Aquí teniu, a més de les imatges que ens identifiquen, un resum de la roda de premsa que en Nel Martí (Candidat al Parlament) i una servidora (Candidata al Consell Insular de Menorca) hem fet avui capvespre.

MÉS PER MENORCA, UN PROJECTE MENORQUINISTA OBERT

Des de la reflexió i l’autocrítica, tocant de peus a terra sense deixar de mirar enfora, i des de la voluntat clara de ser un partit obert i proper als ciutadans, avui hem presentat el nou projecte de menorquinisme polític “Més per Menorca” que lideram des del PSM.  Es tracta d’una iniciativa que vol sumar diferents sensibilitats, gent de partit i independents, que tenen el menorquinisme com a denominador comú i que, des d’una òptica d’esquerres, comparteixen la visió i la convicció que ha arribat el moment de decidir, de posar per davant tot allò que necessitam els menorquins.
Com a partit d’esquerres, nacionalista i ecologista, plantejan aquest projecte de menorquinisme polític des de tres elements clau:
–    la defensa de Menorca com a subjecte polític, la capacitat de decidir dels menorquins sobre tot allò que sigui important per al nostro futur.
–    La defensa del benestar dels menorquins des d’un punt de vista de justícia social.
–    La defensa del paisatge, no només des de la vessant ecologista, sinó també com a territori modelat per l’activitat humana.
Més per Menorca és un sí a la nostra illa; un sí a convertir el Consell Insular en l’autèntic govern de l’illa; un sí a la millora del finançament; un sí al traspàs de competències; un sí a la protecció del territori… i un no ben clar a la corrupció.
D’aquí a pocs dies, es començaran a presentar els equips que lideraran el projecte de menorquinisme polític als ajuntaments, al Consell i al Parlament, i on quedarà reflectida aquesta obertura, la presència de persones que, des de la independència política, han volgut donar suport a una iniciativa que, en clau de campanya electoral, es presenta amb el lema de M’agrada!, amb M de Menorca.

• El pensament ordenat/Opinió
• 52 comentaris

Avui, quan hi falten 99 dies per a les eleccions municipals i autonòmiques, ha sortit, publicada al diari UH, la primera enquesta sobre intenció de vot: el PP governaria el Consell Insular amb majoria absoluta (7 consellers), el PSOE es mantindria (6 consellers) i el PSM perdria el conseller que té ara i, per tant, desapareixeria del mapa.

He de dir que, ahir, companys del partit ja em van avisar que això passaria: abans de començar, sempre ens donen per morts. Per tant, avui dematí, la notícia no m’ha sorprès gens. Al contrari. Tenc clar que el PSM és un partit imprescindible a Menorca i que, davant la hipòtesi d’un còmode  bipartidisme de PP i PSOE, feim molta nosa. Honradesa, idees clares i independència de criteri a l’hora de decidir el que convé realment a Menorca,  ens fa tan necessaris com incòmodes.

Dit això, sempre he pensat -i així ho he expressat en veu alta prou vegades- que sempre, sempre, fins i tot el que d’entrada ens pot semblar més negatiu, a la llarga es pot convertir en una oportunitat positiva. Record, per exemple, que el meu primer destí com a professora va ser (havia de ser) un institut militar de Barcelona. Vaig lluitar per una comissió de serveis a institut d’Alaior i, d’aquí, al Cardona. El millor de la meva vida professional. Si m’haguessin donat el destí que havia demanat en primer lloc, estic segura que no m’hauria anat tan bé.

Per tant, ens hem de mirar aquesta enquesta com una oportunitat per anar endavant. Per demostrar que, segurament, a la llarga, ens haurà fet un gran favor. Són molts els missatges, telefonades i correus que he rebut avui dematí de persones que ens animen a continuar amb la nostra feina. Que es posen a disposició del partit per fer feina. Fins i tot, persones reticents a donar la cara en una llista, s’ho estan repensant.

Som -el PSM- com una pedra a la sabata. Ho tenc clar. I, com a candidata al Consell Insular de Menorca, tenc la intenció de fer possible que ho continuem sent, com a mínim, durant quatre anys més. Que ningú no canti victòria, encara.

• El pensament ordenat/Opinió
• 44 comentaris