El mes de novembre de 2008, es va constituir a l’ajuntament de Ciutadella la comissió per analitzar les adjudicacions que s’havien fet a través de “Ciutadella Turisme” (CITUR),  l’ens que és l’encarregat de fer la promoció turística del municipi. Aquesta comissió es tancava, vuit mesos després, amb unes conclusions aclaparadores que van ser posades en mans de la Fiscalia Anticorrupció de Balears.

Avui dematí, a les 9,00h en punt, entrava a l’Ajuntament de Ciutadella una comissió judicial de la Fiscalia anticorrupció, dins el marc de l’anomenada “Operació Xoriguer” que s’ha obert arran de les conclusions de la comissió d’investigació del cas CITUR. He de dir que esperava, un dia o altre, aquesta actuació i que  he pensat que ja era hora que la justícia actuàs contra els pressumptes casos de corrupció política que han aflorat al nostre poble. Tanmateix, no he pogut evitar una certa tristesa: Ciutadella sortirà a tots els mitjans de comunicació protagonitzant una notícia que mai no s’hauria hagut de produir.

Crec que, des del PSM, hem duit a terme una feina seriosa i coherent en les comissions d’investigació en què hem participat  i que, ara, a qui toca actuar  és a la Fiscalia a la qual s’ha de deixar treballar sense interferències polítiques. Amb tot, i des del respecte, sempre, a la presumpció d’innocència, pens que els partits polítics, i en aquest cas el PP, té responsabilitats que ha d’assumir. Perquè són els partits qui escullen les persones que formen la llista i qui ha de fer els controls oportuns per detectar actuacions irregulars. I, en aquest cas, els implicats van ser els caps visibles del PP en dues legislatures. És molt fàcil dir que, ara, ja no són del partit.

Veurem com acaba aquesta operació. De moment, per obra i gràcia del PP, Ciutadella ja forma part del mapa de la corrupció d’aquest país. Un trist, tristíssim, honor.

• El pensament ordenat/Opinió
• 46 comentaris

Sempre m’havia pensat, il·lusa de mi, que una inauguració era l’acte, més o manco solemne, que es feia quan una obra important s’havia acabat. Però es veu que la cosa deu haver canviat perquè, ara, amb el format d’inauguració es fan coses tan estranyes com veure vaixells que amarren o presentar obres en ple procés de construcció. Supòs, i només és una intuïció, que dia 29 de març (data a partir de la qual els polítics ja no poden fer actes institucionals perquè no puguin semblar de campanya electoral), la confusió s’haurà acabat.

Dia 2 de juliol de 2010 -data gens sospitosa- ja vaig fer una entrada en la qual deia el següent: “Sé que el que diré avui és políticament incorrecte, però ho he de dir.  Aquí va: no suport les inauguracions “oficials” d’obres públiques, especialment, tota la parafernàlia de discursos i desfilada de polítics, de com més i variades administracions públiques, millor. Ho puc dir amb una certa tranquil·litat perquè el 50% de la comissió de disciplina del meu partit i company de lluites municipals és qui m’ha acabat de convèncer: les inauguracions, com les primeres pedres, no deixen de ser tics franquistes, no es cansa de repetir. Per tant, no crec que el PSM m’expulsi del partit per això.”

Bé, si fa prop d’un any renegava de les inauguracions, avui no tenc paraules per definir la sensació que em produeix veure -ni que sigui en fotografia- segons quins actes capaços de concentrar un nombre impossible de polítics per metre quadrat. Val a dir, tanmateix, que com ja vaig afegir dia 2 de juliol passat, crec que és important que els ciutadans puguin conèixer les obres acabades (que hem pagat entre tots i que, per tant, són seves) i, per això, som molt partidària de les jornades de portes obertes, sense discursos, sense menjar i sense regals.

Avui capvespre, després d’anar a comprovar que tot era a punt per a la jornada de portes obertes de l’espai cultural del Canal Salat, que es durà a terme demà, a partir de les 11,30 i fins a les 13,30h, he quedat observant l’immens clot que hi va aparèixer i he pensat: mira, segur que si l’omplís d’aigua, en un instant, en tindria un que, en to solemne diria allò de “queda inaugurado este pantano”! Esper no haver donat idees.

• El pensament ordenat/Opinió
• 3 comentaris

Fa uns dies, van arribar a casa dos Boc’n Roll, embolcalls amb una cara de tèxtil i una altra de plàstic ecològic i que es tanca molt bé perquè s’adapta a totes les formes: panets, galetes, fruita…

El primer que el va treure va ser el fill de 10 anys. Me’l vaig mirar i em va agradar. Vaig pensar que seria pràctic i que l’empraríem. Val a dir que, dels berenars del meu fill, n’hi ha per escriure una novel·la: com que som una família conscienciada, posàvem el panet dins un “tàper” de plàstic i, aquest, dins un talec de roba. No cal que digui que les pèrdues de “tàpers” i talecs, junts o separats, són incomptables.

Llavors, va parèixer la mitjana, quinze anys, edat impossible, i vaig pensar que, amb ella, faríem la prova de foc del Boc’n Roll. Idò bé, va arribar ben contenta amb el nou embolcall per al berenar i, des de llavors, l’empra cada dia. Per tant, si a ella li agrada, estic convençuda que el Boc’n Roll deu ser tot un èxit! Per cert, la major, fa batxillerat, va protestar perquè a ella no n’hi havia tocat.

Se n’han repartit més 12.000, pagats per “Ecoenves” i “Ecovidrio”, obligats a destinar a sensibilització una part de la taxa de reciclatge. Per tant, em sembla molt bé que no tot es dediqui a publicitat i que, amb aquests petits obsequis, fomentin la pràctica de reutilització entre els petits i joves. I, per cert, a Ciutadella ja hi ha qui els diu Coc’n Roll.

• El pensament ordenat/Opinió
• 17 comentaris