Avui dematí, un bon company em recordava que no havia fer la típica entrada de final d’estiu dedicada a un fruit. I és cert. He parlat de gínjols i de figues i, des de fa setmanes, tenia pensat que enguany tocaria a les nesples, que no vol dir el mateix que jo tengui ganes de “tocar les nesples”. Un matís important.
Així, segons la definició de l’Alcover-Moll, la nespla o nespra “és el fruit del nespler, de forma rodona, amb una cavitat profunda, el qual es cull verd i es conserva amb palla fins que ha madurat”. La principal característica de la nespla és el seu sabor. Es tracta d’un fruit àcid, però molt apetitós.
He de confessar que les nesples em duen records de la meva infantesa. Diria que no és un fruit gaire habitual a Menorca, però, com que, a la meva mare, mallorquina de naixement, li agradaven amb delit, en arribar la tardor, a la botiga de queviures del costat de casa, n’hi duen només per a ella. Llavors, les posava dins una capsa de cartró i esperava que fossin ben madures per menjar-se-les. Mai no em van acabar d’agradar i la veritat és que ella no m’insistia gaire a menjar-ne. Ben comprensible.
La història que us acab d’explicar és ben certa i, per tant, no podem aplicar-li la dita: “això és tan veritat com ara plouen nesples”, que es diu d’una cosa que és mentida. El que sí que intent aplicar-me és l’expressió “amb temps i palla, maduren les nesples”, que significa que les coses no s’han de fer precipitadament, sinó dedicant-hi tot el temps i els mitjans adequats. Crec que és l’única manera d’aconseguir bons resultats.
Així que, ja ho sabeu, si us he fet ganes de menjar nesples, “per Sant Lluc, nesples espluc”, o “pelluc”, com diuen a Mallorca, l’època bona per collir nesples. Perquè sempre és millor clavar queixalada a una nespla que clavar-se una nespla monumental. I, aquesta tardor, per no fer les coses ben fetes, n’hi haurà uns quants que se la clavaran segur.
