Maite Salord

Escriptora

Arxiu de la categoria 'El pensament ordenat/Opinió'

Nesples

Avui dematí, un bon company em recordava que no havia fer la típica entrada de final d’estiu dedicada a un fruit. I és cert. He parlat de gínjols i de figues i, des de fa setmanes, tenia pensat que enguany tocaria a les nesples, que no vol dir el mateix que jo tengui ganes de “tocar les nesples”. Un matís important.

Així, segons la definició de l’Alcover-Moll, la nespla o nespra “és el fruit del nespler, de forma rodona, amb una cavitat profunda, el qual es cull verd i es conserva amb palla fins que ha madurat”.  La principal característica de la nespla és el seu sabor. Es tracta d’un fruit àcid, però molt apetitós.

He de confessar que les nesples em duen records de la meva infantesa. Diria que no és un fruit gaire habitual a Menorca, però, com que, a la meva mare, mallorquina de naixement, li agradaven amb delit, en arribar la tardor, a la botiga de queviures del costat de casa, n’hi duen només per a ella. Llavors, les posava dins una capsa de cartró i esperava que fossin ben madures per menjar-se-les. Mai no em van acabar d’agradar i la veritat és que ella no m’insistia gaire a menjar-ne. Ben comprensible.

La història que us acab d’explicar és ben certa i, per tant, no podem aplicar-li la dita: “això és tan veritat com ara plouen nesples”,  que es diu d’una cosa que és mentida. El que sí que intent aplicar-me és l’expressió  “amb temps i palla, maduren les nesples”, que significa que les coses no s’han de fer precipitadament, sinó dedicant-hi tot el temps i els mitjans adequats. Crec que és l’única manera d’aconseguir bons resultats.

Així que, ja ho sabeu, si us he fet ganes de menjar nesples, “per Sant Lluc, nesples espluc”, o “pelluc”, com diuen a Mallorca, l’època bona per collir nesples. Perquè sempre és millor clavar queixalada a una nespla que clavar-se una nespla monumental. I, aquesta tardor, per no fer les coses ben fetes, n’hi haurà uns quants que se la clavaran segur.

El model lingüístic del PP

Com vaig dir a la darrera entrada, cinc hores i mitja de ple del Consell de Menorca donen per molt. És pesat, no ho negaré, però només per un parell de frases de la consellera de cultura, l’esforç es va veure recompensat amb escreix. Mentre discutíem si el català ha de ser mèrit o requisit per accedir a la funció pública, va venir la perla de la nit: el model lingüístic del PP és… el model de Suïssa!

Atònita, ho vaig apuntar en un paper i, en acabar el ple, vaig demanar la confirmació del que havia sentit a companys presents a la sala de plens. Efectivament, la consellera havia dit que el tractament de les llengües que es fa a Suïssa és el que defensa el PP, oposant-lo al “model català”, que “crec que defensa el PSM” (sic), va concloure.  I va destacar el fet que  a Suïssa hi ha només una llengua oficial i que saber-ne una altra és un mèrit, justament el que li agrada al PP (!).

En un món on hi ha, aproximadament 5000 llengües i 200 estats reconeguts internacionalment, la planificació del multilingüisme és un tema fonamental per a la supervivència de moltíssimes llengües. I aquesta planificació es pot fer partint de dos models lingüístics diferents, els igualitaris i els no igualitaris. El cas de Suïssa s’inclouria dins primers. El de l’estat espanyol, dins els segons.

Així, a Suïssa, a grans trets, les quatre llengües que es parlen (alemany, francès, italià i romanx o retoromànic) són tractades per igual i, basant-se en un criteri de territorialitat, cada llengua és oficial, en exclusiva, dins el propi territori i totes són oficials de l’estat. A més, cal afegir que, a l’escola, aprenen la llengua del cantó on viuen (i en la llengua d’aquest cantó) i, a més, n’han d’escollir una altra que sigui pròpia d’un dels altres cantons de Suïssa. D’aquesta manera, es garanteix un coneixement entre els suïssos i que l’única llengua coneguda per tothom és la llengua pròpia i oficial del cantó.

Si traslladam aquest model a l’estat espanyol, tindríem que la Constitució hauria de canviar-se (supòs que ara ja no seria cap problema) per situar al mateix nivell totes les llengües que s’hi parlen.  A partir d’aquí, la pròpia de cada territori seria l’única oficial -en el nostre cas, la llengua catalana-  i, a l’escola, podríem aprendre qualsevol de les altres de l’Estat. Qualsevol.

Supòs que ara enteneu la meva alegria, després d’hores infinites de debat estèril. A la fi, una proposta assenyada del PP! Per tant, només puc acabar fent una declaració d’intencions que sé que serà polèmica i que em pot suposar l’expulsió del PSM més per Menorca. Aquí va: si Mariano Rajoy recull, en el seu programa electoral, que el PP aplicarà a l’estat espanyol el model lingüístic suís, NA MAITE SALORD VOTARÀ EL PP.  I, fins i tot, faré campanya per ell. Em sap greu pel meu candidat natural, Miquel Ensenyat. Què hi farem!

El comerç a Menorca

M’agrada anar a comprar al supermercat del costat de casa. És petit, però té una fruita i una verdura que fan gana, moltes vegades, de Menorca. A més, puc demanar a la propietària si les pomes són dolces o si el raïm té la pell prima. Sempre m’aconsella bé i això no té preu. Si es tracta d’anar a comprar un vestit, m’agrada que hi hagi una dependenta que em cerqui la meva talla o em tregui el model que sap que m’anirà millor.

Veure els mostradors dels comerços il·luminats i la vida que donen als carrers de Ciutadella és un luxe. Ara, però, el president del Consell de Menorca ha anunciat que anul·larà el Pla Director Sectorial d’Equipaments Comercials.  Un error perquè estic convençuda que  s’ha d’apostar per les fortaleses que té la nostra illa i, una d’aquestes fortaleses, és el model de petits i mitjans comerciants, amb establiments ubicats a l’interior dels nuclis urbans.

Així, el Pla d’Equipaments Comercials que ha definit el Consell, el primer de les Balears, ha de ser l’eina que ens permeti definir el model de comerç que volem per a Menorca. D’aquests model, se’n deriven conseqüències econòmiques, socials i ambientals: disminució del vehicle privat, donar vida als nuclis tradicionals, afavorir la proximitat entre el ciutadà i el comerciant o impedir que la difícil convivència entre les activitats molestes i els comerços ubicats en els polígons acabin duent els primers a sòl rústec.

A més, no és cert que el Pla impedeix que es puguin instal·lar establiments comercials als polígons. El que fa és regular i la prova més evident és l’obertura de diferents establiments aquests darrers mesos. El Pla aposta per l’ordenació territorial, no per la restricció. Vetla per l’interès general i no pel particular. Així, no deixa  marge per a l’especulació de sòl, un dels motius, no ho oblidem, que ens han empès a la crisi econòmica actual.

En aquest sentit, resulta curiós que, des del PP, es parli de “revitalitzar” alguns nuclis urbans, amb la inversió que això suposa per a l’administració, quan justament el problema el provoca el trasllat del petit comerç als polígons. No es tracta, per tant, de recuperar sinó d’impedir que els nuclis perdin vida. I això només es pot fer donant suport al petit comerç amb plans com els que ara volen anul·lar. Una autèntica contradicció.

« Anterior - Següent »