Ahir fosquet, se celebrava la XXIX Assemblea General del Partit Socialista de Menorca (PSM) en la qual, entre d’altres temes, s’elegia la persona que ha d’ocupar la secretaria general els pròxims anys. La deixava una dona feinera. Na Tuni. Una dona de fortalesa admirable i de conviccions fermes. Només així s’explica que hagi aguantat, sense perdre mai el somriure, els embats de mentides i insults que han volgut enfonsar-la de la forma més barroera. Hi ha molta Tuni, però.

El relleu. Francesc Pons Morlà. En Cesc. Amb el suport de tots els assistents.  Una persona discreta, d’idees clares  i amb una capacitat de feina impressionant. Una persona que sap que només la feina en equip dóna resultats òptims. Proper, quan s”aconsegueix vèncer la timidesa inicial. I, sobretot, amb moltes ganes de fer avançar el partit des de la renovació però, també, des de l’experiència de les persones que, en un moment determinat, han estat la cara del PSM a les institucions.

Començam una nova etapa. De fet, diria que la vam començar, de la mà de la ja ex-secretària general,  fa ara, justament, un any, quan es feien públics el nom de Nel Martí com a candidat al Parlament Balear i jo mateixa al Consell de Menorca. Ara, s’ha fet una passa més. El trident Nel-Cesc-Maite m’agrada. M’agrada perquè formam un bon equip. Sabem de les fortaleses de cadascú de nosaltres i també de les nostres debilitats. I, sobretot, tenim molt clar que el PSM són les persones. La gent de les agrupacions, els regidors, els militants i simpatitzants que ens aconsellen i ens ajuden, els que han estat càrrecs públics i tenen un bagatge que no podem perdre. I, també, tots aquells a qui hem de ser capaços d’integrar dins el projecte de “Més per Menorca”.

Començam una nova etapa. Tenim la bicicleta a punt. Volem veure gent i que la gent ens vegi. Volem avançar, amb l’empemta de tots. Gràcies, Tuni. Gràcies, Cesc. Tenim camí a recórrer. I ganes. Menorca s’ho val, com diria el nou secretari general. N’estic ben convençuda.

• El pensament ordenat/Opinió
• 5 comentaris

Reconec que el tema de les relacions que establim els humans -en tots els àmbits de la nostra vida- m’apassiona. Qui hagi llegit les meves novel·les, haurà descobert que, en el fons, expliqui la història que expliqui, aquest és el gran tema que les uneix. Sempre m’ha admirat la capacitat que tenim les persones per complicar la relació que mantenim amb els altres: parella, fills, companys de feina… La clau de tot plegat és, em sembla, la sinceritat i el respecte a les persones que ens envolten. I, sobretot, a un mateix.

Així, cada nova experiència de la vida ens ofereix la possibilitat d’establir relacions diferents que són, no cal dir-ho, un pou de sorpreses. Una autèntica lliçó sobre comportaments humans. En el meu cas, un fet, en aparença tan senzill com ser consellera, m’ha fet descobrir actituds que encara estic paint. Entre les positives, les d’aquelles  persones que ja coneixia i sabia properes però que, a l’hora de la veritat, m’han demostrat el millor d’elles mateixes: generositat, confiança, suport. Paraules i fets, de vegades senzills, que omplen hores i dies.

Tanmateix, no tots els descobriments han anat en aquesta direcció. Segurament, allò que més m’ha sobtat ha estat ser tractada amb una barreja de condescendència, paternalisme i, òbviament, superioritat que ja no recordava. Fent memòria, però, he tornat als anys en què vaig començar de regidora a l’ajuntament de Ciutadella. Com ara, les frases  més repetides llavors eren: vostè no sap d’urbanisme ni de nombres. Curiosament, les persones que m’ho deien, avui, estan imputades.

Sempre he acceptat els meus errors i les meves limitacions i, per això, ni em fa res demanar ni mai  m’he molestat a “amagar” els meus desconeixements. Supòs que és per això que em sorprèn -ja ho sé: som una ingènua- veure tanta ignorància disfressada de prepotència i tanta prepotència disfressada de fals paternalisme (masclisme?). O tanta prepotència en estat pur.

Som l’única representant del meu partit al Consell de Menorca; som dona; tenc una edat en què els vells em veuen jove i els joves, vella; no tenc experiència a la institució… Som una autèntica privilegiada! Mentre uns i unes perden el temps encantats d’haver-se conegut, jo vaig fent feina per Menorca. I, sobretot, vaig establint “relacions” amb molta gent anònima que vol que jo sigui la seva veu. I aquestes són les relacions realment importants.

• El pensament ordenat/Opinió
• 9 comentaris

A punt de deixar endarrere una nova campanya electoral, dec una entrada als meus candidats, Silve Pons i Joan Carles Villalonga. És cert que ha estat una campanya marcada per l’austeritat. Tanmateix, a nivell personal, he de dir que, quan els veig donant la cara pel projecte del PSM més per Menorca, em vénen al cap moltes altres paraules.

Perquè en Silve i Joan Carles, durant aquests dies, ens han donat a tots una lliçó de moltes coses. De generositat, primer de tot. El seu temps per explicar el discurs del PSM més per Menorca i fer-lo arribar al màxim de gent.  La seva dignitat a l’hora d’enfrontar-se a un bipartidisme salvatge que ens arraconaria si pogués. L’alegria i la fermesa contagiosa amb què han sortit al carrer, han fet rodes de premsa, s’han adreçat als nostres militants i simpatitzants. El projecte del PSM més per Menorca, avui, és més visible gràcies a ells. Gràcies, sincerament, a tots dos.

Les enquestes mai no han tractat bé el PSM. Ara, diuen que ens falten 9.000 vots per poder ser presents a Madrid. Això deu voler dir que Miquel Ensenyat, el nostre candidat, deu tenir peu i mig al Congrés de Diputats.  Si ja no els té els dos. En Miquel, a més, disputaria el 6è diputat al PP. Un al·licient més per anar a votar. El tema del Senat, òbviament, és molt més  complicat. Tanmateix, crec que hem sabut aprofitar l’oportunitat d’explicar el nostre missatge de forma clara i entenedora. Un missatge que vull reproduir tal i com l’han fet arribar els nostres candidats:

“Aquesta és la darrera setmana de campanya, i amb aquest escrit volem donar les gràcies a la gent que ens ha donat suport i que ha entès que fa falta més que mai una veu a Madrid que parli des dels interessos de Menorca, des de la necessitat d’una veu valenta que afronti sense complexos, ni sense estar fermat a res que no sigui el servei a aquesta illa, els problemes greus que patim. A diferència del que estipula la normativa europea, que esmenta que els territoris perifèrics o insulars han de tenir el suport i finançament suficient per contrarestar les mancances derivades de la insularitat, som la comunitat més mal finançada de l’Estat, i el límit arriba fins al 14 % del nostre PIB. A diferència dels que creuen que al Senat s’hi pot anar per acabar una carrera política i perpetuar el mal funcionament d’aquesta cambra de representació suposadament territorial, en plantejam la reforma de manera seriosa i sense pors, i no tenim por  a parlar tampoc de supressió, si fes falta. A diferència dels que creuen en el vot útil, que crea, de rebot, l’existència del vot inútil, pensam que calen més mesures perquè la política sigui participativa i assolim quotes de decisió per a aquelles coses que són importants per Menorca. A diferència dels que pensen que l’única  opció que hi ha és la d’anar votant entre dos partits que es van alternant en el poder i que han acabat practicant polítiques similars, recordam que quan votam al congrés no ho feim per elegir el president del govern espanyol sinó per quins seran els nostres diputats per Balears; i els nostres representants al Congrés i al Senat fins ara han votat exactament el mateix que han fet els seus coreligionaris a Madrid, sigui o no d’interès per aquesta illa, i que per tant es fa necessari una veu que pensi diferent. A diferència dels que consideren que d’aquesta crisi econòmica només se’n pot sortir incentivant els mateixos sectors i les mateixes polítiques que ens hi han duit, i que només saben parlar en tot discurs de crear feina sense dir com, només parlant de reformes laborals que signifiquen pèrdua de drets laborals, creim que cal canviar moltes de les coses del model econòmic, productiu i energètic, posant en valor l’economia diversificada i social. A  diferència dels que creuen que l’únic que poden fer les institucions per sortir de la crisi és reduir tota la despesa, i desmantellant així l’estat del benestar, pensam que la riquesa es pot distribuir de moltes altres maneres, que es pot fer una política fiscal que no creï els desajustos que existeixen avui entre el que es grava pel rendiment de la feina i per les grans fortunes. Volem crear riquesa, no rics.

No hem de tenir por d’alçar ben fort la nostra veu, de fer córrer el missatge. Per açò creim que és important que es tenguin en compte tots aquests elements i valors a l’hora d’anar a votar. Esperam que aquests darrers dies de campanya puguin ser també de reflexió sobre el valor del nostre vot, el de tothom, que és el que veritablement fa canviar les coses. Pensam diferent i actuam diferent. Aquesta és la nostra premissa i la de tot aquell que ens vulgui dipositar la confiança.

Reivindicam el dret a ser diferents. Reivindicam el dret a pensar diferent. Reivindicam el dret  a defensar els interessos de Menorca a Madrid.  Som illes i reivindicam la igualtat d’oportunitats.

Us demanam un vot de confiança per poder-ho provar per primera vegada.”

Silve, Joan Carles, gràcies per voler ser la veu del PSM més per Menorca en aquestes eleccions. Heu fet possible que, avui, el nostre projecte sigui més viu que mai. Amb generositat, compromís i valentia. És un luxe tenir companys així!

• El pensament ordenat/Opinió
• 6 comentaris