Diumenge, 29 de setembre, a les 18,00h, els carrers de les Illes es tenyiran de verd.  A Menorca, Maó es tenyirà de verd. Més fort que mai -no volem ser silenciosos!-, direm que no podem compartir un Decret del Tractament Integrat de Llengües (TIL) imposat, fet sense diàleg i sense tenir en compte els estudis dels experts en l’aprenentatge de llengües estrangeres; pensat per arraconar la llengua catalana de les escoles; indiferent a la frustració que provocarà en els professors/alumnes que no estan preparats per impartir/entendre classes en anglès; que no millorarà, en absolut, la qualitat de l’ensenyament…

Després de quinze dies de vaga indefinida, la política autoritària del govern Bauzá ha trobat la resposta que es mereixia: els ensenyants més units que mai, més valorats que mai, amb el suport, imprescindible, de famílies, de persones i de col·lectius que ens encoratgen cada dia, fins i tot des dels àmbits més inesperats. Gràcies, perquè no té preu saber que no estam sols en una lluita que va molt més enllà d’aquests dies de vaga: ens hi jugam el futur de l’educació dels nostres fills.

Per tot això, i perquè encara hi ha tres directors que, injustament, no poden exercir el seu càrrec, hem de demostrar, amb tota la força possible, que som moltes les persones que “Contra la imposició, defensam l’educació”. Volem diàleg (més i real), volem justícia per als tres companys, volem seny, volem una educació de qualitat. I, diumenge, ens farem sentir. Junts. Perquè som molts. I, ara, ja  ho saben.

• El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris

Jo faré vaga. Fa vint-i-quatre anys que som professora i mai no havia tingut tan clars els motius per fer-ne. Perquè mai no m’havia sentit tan maltractada, insultada i menyspreada, com en aquests darrers mesos. Mai. Com a professional i, per tant,  com a persona. I em dol haver de fer aquest escrit. Molt. Tant, que he esperat fins al darrer moment, amb l’esperança que, pel camí, aquests que ara manen recuperassin el seny. No és possible: no en tenen. Els seus objectius són clars: volen acabar amb el model d’escola pública de qualitat, volen acabar amb la  llengua catalana, volen acabar amb el prestigi dels ensenyants. Per això, les retallades brutals en educació, l’excusa de l’anglès per acabar imposant el castellà, les acusacions de ganduls i adoctrinadors que hem hagut d’aguantar.

Demà, comença un nou curs. No és, en absolut, un curs normal: hi ha tres companys, tres directors de Maó, que no hi seran. Una decisió arbitrària, injusta, il·legal, fruit de la prepotència i de la imposició, més pròpies d’una dictadura que d’una democràcia. I per ells i perquè, amb ells, ens hi jugam la dignitat, la dignitat de tot el col·lectiu d’ensenyants, jo faré vaga. Amb el cap ben alt i amb el convenciment més profund que no permetré, mai, que aquesta gent qüestioni tantes hores de dedicació, de reflexió, de lliçons acadèmiques i de vida, d’afecte i de pautes estrictes. No podran.

Jo faré vaga i, a casa, farem vaga. Perquè, com a mare, vull que amb la llengua catalana, la nostra, la pròpia, el meu fill continuï la seva formació; perquè, com a mare, vull que aprengui castellà, tal i com s’ha fet fins ara, i amb els mateixos -bons- resultats que fins ara; perquè, com a mare, vull que aprengui anglès, però no al preu de no entendre les matemàtiques o les ciències naturals o amb professors que no tenen la preparació suficient. Vull el millor per al meu fill i només veig més alumnes dins les aules, manco professors de suport, manco inversions en educació.

Per tot això, faré vaga. Perquè de normalitat, gens, senyora Joana Maria Camps!

• El pensament ordenat/Opinió
• 14 comentaris

Demà, 9 de juliol,  Josep Vallverdú complirà 90 anys i ho farà a Menorca. És l’aniversari d’un mestre de la paraula. No debades, ha escrit més d’un centenar de llibres de temàtica diversa (novel·la, assaig, memòries, traduccions…), entre les quals destaquen, sens dubte, els més de quaranta títols adreçats al públic infantil i juvenil.

Així, entre la seva obra, podem destacar, des del mític Rovelló (La Galera, 1968), Un cavall contra Roma (La Galera, 1975), Silenci, capità! (Cruïlla, 1993), Les raons de Divendres (Proa, 2003) , El patró Gombau (Pagès Editors, 2000)… O la reflexió sobre la seva obra a Pelegrí dels Mots. Viatge pels meus llibres (IEI, 2007).

Josep Vallverdú pertany a una generació d’escriptors el paper fonamental de la qual  no s’ha cansat mai de reivindicar. Com a mostra, valguin les seves paraules al diari ARA d’aquest dissabte: “Ara mateix la literatura en català té un nivell culte alt, equiparable a qualsevol literatura del món, i això que no hi ha un substrat polític que pugui acabar de potenciar-la, com seria l’opció de l’estat propi -reconeix l’escriptor-. Em fa l’efecte que no es té ni idea de l’esforç de la generació que vam fer de pont entre els autors d’abans de la guerra i els que han començat a publicar un cop en la democràcia. De Monzó en endavant, la literatura comença en ells, no miren enrere. Si la tradició cultural catalana s’ha mantingut, caldria continuar fent-li cas.”

Així, convençuts de la importància de la figura de Josep Vallverdú, l’Institut d’Estudis Ilerdencs s’ha proposat que, a totes les terres de parla catalana, se celebri el seu aniversari amb l’acte “Passeig d’aniversari. Vallverdú al món”. I Menorca, no podia ser d’altra manera, s’hi sumarà, justament dia 9 de juliol, a la sala d’actes de l’IME, a les 19,30h, amb una conversa literària, moderada per Josep Maria Aloy, sobre literatura infantil i juvenil, en la qual intervindran Pau Faner, Ponç Pons i jo mateixa.

Sense dubte, el millor homenatge a un escriptor que, l’any 2000, va ser guardonat amb el “Premi d’Honor de les Lletres Catalanes” i del qual Josep Maria Aloy ha dit: “Ha guanyat multitud de premis i ha estat candidat al premi H. C. Andersen, que ve a ser el Nobel de literatura per a joves. Ha estat un autor “capaç de crear una línia pròpia i de ser-hi fidel, lluny de batzacs de la moda”, tal com diu Teresa Duran. Una bona part de la seva obra és una lúcida reflexió crítica sobre els homes i les dones i llurs conductes i febleses”. Un autèntic “escriptor de raça”, com l’ha qualificat Jaume Cabré.

• El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris