Som na Maite Salord Ripoll, professora, escriptora, política i, sobretot, mare de tres fills. Entre les meves aficions, hi ha la lectura, la jardineria, la cuina i cuidar un moix. Em consider una persona propera, activa i positiva, realista, però sense renunciar mai als ideals, qualitats que em sembla que ha de tenir un polític. I aquí és on volia anar a parar. Des del 2011, som la representant del PSM Més per Menorca al Consell Insular. Han estat uns anys intensos d’oposició al PP en els quals he après molt i en els quals puc dir, també, que he intensificat el meu compromís amb Menorca.

És per açò que, avui, present la meva candidatura a les primàries de Més per Menorca per encapçalar la llista del Consell Insular de Menorca. I m’hi present perquè crec en aquest projecte, un projecte plural que representa l’espai polític d’esquerres, sobiranista i ecologista de Menorca en què hi conflueixen persones independents i un conjunt de partits (PSM Més per Menorca, Iniciativa-Verds, Equo i Esquerra Republicana), que en els darrers anys havien apostat per una organització assembleària. El moviment suma, per tant, sensibilitats que tenen Menorca com a nexe comú, amb l’objectiu de fer confluir la política ciutadana amb la institucional, a través de la participació i de nous models de gestió pública. Al servei dels interessos col•lectius dels nostres conciutadans, Més per Menorca creu en Menorca com a projecte de futur aglutinador i participatiu.

Així, en aquests moments, estic convençuda que puc aportar al projecte l’experiència i la feina d’aquests darrers anys i, sobretot, la il•lusió necessària per fer-lo créixer i ser decisius en el canvi de govern que, sens dubte, s’ha de produir el maig del 2015, en el Consell Insular de Menorca.

De tenir el suport de les persones que formen Més per Menorca en aquestes primàries, puc dir que responsabilitat, proximitat, transparència i eficàcia seran les bases sobre les quals s’assentarà la meva actuació, en el lloc que em correspongui ocupar, després de les eleccions de 2015. Així mateix, si es valora que un altre candidat és més adequat per encapçalar la llista del Consell, també vull deixar constància que continuaré fent feina pel projecte de Més per Menorca perquè estic convençuda que és l’únic que, avui, veu i creu en l’illa com un subjecte polític que s’ha de fer créixer sense traves i que, a més, té un projecte de futur per defensar, de forma decidida, els interessos dels menorquins.

• El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris

Sí, amics i amigues, amb el Ple del mes de setembre, comença el compte enrere d’aquest mandat. Hi queden set mesos per a les eleccions i això es nota. I amb què es nota, us demanareu? En vàries coses: l’equip de govern defuig polèmiques; aprofita qualsevol ocasió per fer “campanya” dels seu “model” turístic, territorial…; i, sobretot, em recorda, constantment, que som d’un “partit minoritari”, tota sola, allà, en un raconet de la taula (quanta, quanta crueltat…). En fi, jo, però, a continuar amb la meva feina, com si res.

Així, sense perdre mai l’ànim i carregada de moral i energia (i més que en tindré, ara que he començat Reiki!), vaig presentar tres propostes d’acord i dues preguntes. La primera proposta instava a rebutjar la reforma electoral que Rajoy vol dur a terme amb l’objectiu que sigui alcalde el candidat de la llista més votada. El PP hi va votar en contra, després d’haver proposat unes esmenes que descafeïnaven la proposta i que no vaig acceptar. Es tracta, sens dubte, d’una modificació de la llei electoral oportunista i partidista, feta amb l’única voluntat de perpetuar el bipartidisme. Com que el tema m’interessa, hi dedicaré la pròxima entrada al blog.

La segona proposta d’acord es va aprovar per unanimitat i instava l’equip de govern a comptar amb l’oposició a l’hora de redactar el Reglament de la Llei del Sòl, un instrument que podria servir per minimitzar l’impacte d’una Llei del Sòl que no compartim de cap manera. Ara, amb un Reglament amb cara i ulls, rigorós i estricte i que tengui en compte el model territorial de Menorca, es podrien matisar aspectes de la llei.

Després, vaig presentar una proposta que jo entenia per positiva però que va ser resposta per la Consellera de Benestar Social en un to dolgut i ofès que, sincerament, encara no he entès. El tema és senzill: el CIM, en el programa Salut Jove i Cultura que, com el seu nom indica, té per objectius oferir una oferta complementària cultural als centres escolars i promocionar hàbits saludables entre la població infantil i juvenil, hi ha incorporat tallers sobre turisme, restauració, cartografia… que no tenen res a veure amb els seus àmbits d’actuació. Per això, jo demanava “fixar i determinar l’abast del programa, amb una estructura que inclogui els seus àmbits d’actuació, amb un nom general que els sintetitzi, i amb uns objectius clars i definits”.  Idò bé, la Consellera (que aquest curs ha inclòs la seva foto en la carta de presentació del programa…) em va acusar de ser una perepunyetes que no entenia el sentit ampli dels concepte “salut”, que es veu que inclou fer cursos de cartografia i anar a visitar un bar.

Finalment, vaig plantejar dues preguntes: una sobre la fumigació per combatre la processionària amb productes químics que feia anys que ja no s’empraven però que, segons el conseller de medi ambient, no provoquen cap problema (!); i, la segona, sobre la incapacitat del conseller de cooperació local d’unificar les ordenances municipals de tinença d’animals.

I fins aquí la crònica del darrer Ple. Continuarem.

• Activitat política , El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris

Fa sis anys, aquest moix que dorm plàcidament a la imatge va arribar a casa. Fa quatre dies, se’n va anar i encara no ha tornat. L’enyor i m’agradaria tenir-lo a prop. Mentrestant, he recuperar aquestes paraules que em va inspirar ja fa temps.

A l’estiu, quan escric, el moix s’acomoda a l’ampit de la finestra que hi ha al costat de l’ordinador. Ara que comença a fer més fred, es col·loca damunt el  mòdem i, quan no dorm, es dedica a mirar-me fixament. Quan el veig, no puc evitar pensar en aquells versos de Baudelaire: Vine, gat bell, al meu cor amorós; / les teves urpades mesura, / deixa’m nedar en els teus ulls torbadors, / mescla de ferro i d’àgata dura.

No sé si mai el meu moix esdevindrà matèria literària. Ben mirat, em sembla que ja ho és. Ara mateix, escric d’ell. Per què? Segurament, perquè, avui, hi veig  coses que m’agraden. És agraït: jo li don menjar i me l’estim i ell em fa companyia mentre escric, una feina solitària i difícil. De tant en tant, a més, acosta el cap al meu braç cercant una carícia. Tanmateix, és també independent i decidit: sap què vol i no té por als canvis. Tria les companyies i el lloc de la casa on vol estar, sense  fer gaire renou. I té una mirada verda, clara i transparent.

M’agraden les persones que són agraïdes, independents,  decidides i que no tenen por als canvis. M’agraden les persones agraïdes, perquè sempre és més fàcil cercar defectes i errors i criticar i criticar sense descans abans que valorar les coses positives que poden oferir-nos els altres. M’agraden les persones sinceres, sobretot, amb elles mateixes, encara que la mentida pot ser, de vegades, el camí més fàcil. M’agraden les persones que prenen decisions, sovint difícils, tot i el risc d’equivocar-se. I m’agraden les persones que miren a la cara. I torn a  mirar els ulls verds del moix quan, com va dir el poeta, “és en mi mateix que jo miro”.

• El pensament ordenat/Opinió
• 2 comentaris