“El teatre explica i comunica davant els ulls d’un públic uns fets i unes situacions que configuren aquells temes que, al llarg del temps, han preocupat les persones. Aquestes situacions i fets, que en el gènere narratiu s’anomenen faula o història, en el teatre constitueixen un encadenament de fets que són representats segons un ordre establert.”

M’agrada el teatre, una de les manifestacions culturals que consider més completa. Així, en el teatre, hi trobam un text literari, actors, director, decorats, vestuari…  i els espectadors. En aquest sentit, em sembla importantíssim que, en fer una programació teatral, no s’oblidi el públic infantil i juvenil, si bé és cert que es tracta d’un acte que implica molta responsabilitat per part de qui el proposa. En paraules d’Anna Llopart Farrés, “podem afirmar que el teatre infantil implica molt de compromís de tots els que el fan possible (dramaturgs, directors, actors…), perquè no hi ha prejudicis ni pàtines intel·lectuals on amagar-se. És un teatre net, lliure, sense aquest sentit del deure absurd que es desprèn de la cultura i en nom del qual som capaços d’aguantar una certa dosi d’avorriment”.

Conscient del risc, us propòs una aventura teatral adreçada als més joves, una aventura que tindrà lloc aquest dissabte, 23 d’octubre, a les 17,00h, al teatre de Calós de Ciutadella: 3001 UNA ODISSEA MOLT ESPECIAL:

“Som dins la nau intergalàctica Morbius IV, que solca l’espai a la recerca de noves estrelles, nous planetes, noves galàxies, nous mons. Un espectacle àgil i divertit on l’amor pe l’aventura i la força de l’amistat seran l’ànima de la història.”

No sé si acostar el teatre als més joves garanteix, amb el temps, uns adults aficionats al teatre. El que sí crec és que poder gaudir d’una obra divertida i entretinguda és una experiència personal enriquidora que es pot fer inoblidable. És per això que esper que, aquest dissabte, molts joves puguin gaudir de la proposta que ens fa el director Luca Bonadei a partir d’un text de Toni Olivé i Cabré.

(Més informació al facebook “TEMPORADA DE TEATRE DE CIUTADELLA”)

• El pensament ordenat/Opinió
• 5 comentaris

Quan vaig començar aquest bloc -prest farà tres anys-, no sabia ben bé on em ficava. Ho reconec. Però, com que som de natural emprenedor (d’aquelles que s’apunten a un bombardeig, com se sol dir), em va fer gràcia això de compartir idees i reflexions, lectures i pensaments. Record que el dia que vaig arribar a les 20 visites, vaig pensar que quin poder de convocatòria que tenia. No cal dir que els primers comentaris em van semblar com un miracle  i em van fer moltíssima il·lusió. Santa innocència!

Avui, he d’admetre que quan veig el nombre de visitants o descobresc que, en un determinat minut, hi ha hagut més de 60 persones a la vegada dins la plaça, tenc pensaments inconfessables dels quals pens que hauria de demanar perdó als amics.  Això és el que passa quan descobreixes que aquest bloc s’ha convertit en una mena d’oracle on hi ha qui hi ve a cercar respostes polítiques, explicacions  sobre  la darrera notícia municipal i, fins i tot, indicis sobre el meu estat anímic, no sempre amb bona intenció.

La premsa cita, enmig d’una notícia, el que escric aquí com si fossin declaracions oficials;  s’han reproduït entrades senceres en articles d’opinió de certs periodistes; els adversaris polítics fan lectures entre línies del que dic; interpretacions dels meus silencis… Idò, què et pensaves?, segur que em dirà qualcú. I, efectivament, tindrà raó: això de ser una política propera té els seus riscos. Uns riscos que aniran augmentant a mesura que s’atraqui la data de les eleccions municipals.

Per tant, només tenc tres opcions: 1) Deixar de ser espontània i controlar molt -moltíssim- el que dic, cosa que pens que trauria atractiu al bloc i que, a més, no sé si sabria fer; 2) Continuar com fins ara i que sigui el que déu vulgui; i 3) Tancar el bloc i deixar de pensar que si pos el poema de Carner “Els codonys tardorals” qualcú no interpreti que m’estic referint a certs companys de consistori. Ho tenc difícil, no m’ho negareu.

• El pensament ordenat/Opinió
• 32 comentaris

Surten  més de 600 BTT de la Plaça del Born. Una onada de cascs, de mallots de colors, de rodes i de somriures. Música i aplaudiments. Tot un èxit, sens dubte. Però l’èxit es treballa dia a dia. Una barreja d’ingredients que tots tenim a l’abast, a bon preu, però que no tothom té la gràcia de saber mesclar amb mesura, de forma equilibrada i efectiva.

Ingredients de la recepta de l’èxit:

Planificació. És el primer que s’ha de tirar a l’olla, a poc a poc, sense presses. Se’n necessita molta, si volem que el resultat final sigui el desitjat.

Treball en equip. Fonamental perquè hi hagi una gran varietat de gustos i de textures.

Constància. No cal perdre de vista mai la barreja. S’ha de remenar de forma continuada, mantenint un ritme constant, ni ràpid ni lent.

Il·lusió. És allò que determinarà el sabor final del producte. Sense il·lusió, el resultat pot ser correcte però no entusiasmarà.

Aprendre dels errors. Imprescindible si volem que,  de cada vegada, el resultat sigui millor.

Així, acaba de sortir del forn la 6a Volta a Menorca BTT, organitzada per la “Penya Ciclista Ciutadella”. Deixeu-me felicitar el xef i els seus ajudants. I, als participants, només els puc desitjar: bon profit!

• El pensament ordenat/Opinió
• 22 comentaris