Demà dissabte, dia 17 d’octubre, a les 19,00h, comença a la Casa de Cultura de Ciutadella una aventura literària que em fa molta il·lusió: el grup de lectura “Plaça de Lletres”. Es tracta, com veis, d’un grup de persones que es reuniran, el tercer dissabte de cada mes, després de llegir un mateix llibre, per comentar-lo, de vegades acompanyats de l’autor, la qual cosa afegeix, a la lectura individual, més elements per a la reflexió i per al gaudi.

El nom “Plaça” juga amb el doble sentit de mercat (on s’ubica la Casa de Cultura) i de lloc per al diàleg i l’intercanvi d’idees. Les “lletres”, resulta evident que fan referència a la literatura. La primera trobada serà només per començar a conèixer-nos i per fixar els llibres que voldrem llegir durant el curs. De fet, l’única lectura que ja s’ha establert, per al mes de novembre, és Moro de Rei, de Pau Faner, per una raó molt simple: és el petit homenatge al nostre escriptor més gran. A partir d’aquí, qualsevol obra és possible: només cal proposar-la!

Puc dir per experiència -d’escriptora convidada- que aquestes reunions literàries són un autèntic plaer. Esper, idò, que us animeu a participar-hi. No cal venir cada mes; fins i tot, no és imprescindible  haver llegit l’obra perquè es pot venir a escoltar… I, per cert, després d’aquesta primera trobada, una interessant conferència sobre Baltasar Porcel, a càrrec de Carles Cabrera. Què més voleu?

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 9 comentaris

  AMPLA ÉS CASTELLA

Ampla és Castella, i com un palmell
té la durícia d’aixecar l’espasa.
El braç és las i no el mena cervell;
la gola és seca i la set no li passa.

Terra dels Terços petjadors de lleis
que imposaven amb sang llur llei estranya,
ampla és Castella, sepulcre de reis,
malavirança a la Marca d’Espanya.

Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
del mal que ha fet amb la seva tonada;
sorolls de focs i esperons, i l’escreix
amb que els cavalls soterraven l’estada.

Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
té la sordesa de massa escoltar-se.
La veu dels íbers és ronca d’ofec
i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

Joan Salvat-Papasseit, Les Conspiracions (1922)  

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 7 comentaris

Caterina Albert i Paradís és, sens dubte, un dels noms més importants -i no sempre més reconegut- de la literatura catalana. Quan li van premiar La Infanticida als Jocs Florals, hi va haver un gran escàndol en saber-se que l’autora d’aquell text, dur i intens, era una dona. Des d’aquell moment, va decidir amagar-se sota el  pseudònim “Víctor Català”, a la vegada que projectava d’ella mateixa la imatge d’una dona casolana, retreta, escriptora amateur. Una imatge absolutament allunyada del que era ella realment: una autèntica professional, de sòlida cultura, viatgera i curiosa. Exactament, la imatge que ens proporciona la seva obra, d’una rigorositat i una modernitat (entesa com a valentia) inqüestionable.

Aficionada a l’escultura i la pintura, va destacar, tanmateix, com a escriptora. A més dels Drames rurals (1902), la seva novel·la Solitud (1905), una fita dins la narrativa modernista de tombant de segle, explica el recorregut vital d’un personatge, en aquest cas concret, d’una dona, en lluita constant per trobar el seu lloc dins una societat  interessada, hipòcrita i insolidària, per tal d’assolir  una existència pròpia i autònoma. Com a poeta, va publicar dos reculls El cant dels mesos (1901), poesia vitalista, i Llibre blanc (1905), d’influències decadentistes i simbolistes. Avui, tanmateix, m’agradaria destacar la faceta teatral de Víctor Català.

Dissabte, 26 de setembre, al teatre de Calós, tindrem la sort de poder veure representats dos monòlegs de l’autora, La infanticida i Germana Pau. Són obres intenses, dures, d’aquelles que no deixen l’espectador indiferent. Les protagonistes es veuran abocades a situacions límit que ens permetran, i ens obligaran, a una anàlisi psicològica i moral dels fets que no sempre és fàcil. Cada paraula, colpeix; cada imatge, et sacceja. I amb dues actrius com Emma Vilarasau i Àngels Gonyalons a l’escenari, els textos de Caterina Albert assoliran, sense cap dubte, tota la intensitat i l’emoció que reclamen. Dues obres, dues actrius que són un luxe i que, de cap manera, no podem deixar-nos perdre.

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 5 comentaris