17
ag.
2010
Escrit per Maite Salord
COSES QUE M’ESTIMO
Unes fotocòpies, potser esgrogueïdes,
d’uns poemes poc assequibles;
o la imatge d’escuma benigna
de la platja de quan era petita.
El do del piano un matí de diumenge
amb l’estrall del fred a la gespa;
o la tebior de la llum de maig
i la tendresa d’una primavera incerta.
El meu plor per la mort d’un estel,
anònim perquè la nit m’hi convida,
i les imatges de l’amor,
ni perdut ni finit, fent-me companyia.
La lluita per una causa,
sens dubte justa i digna,
i tot l’escalf de la mà sabuda,
perduda en mi i sense massa guia.
La mirada humida de la Nessa
i la seva sobtada alegria;
i les coses que no sé
i tots els desigs que tindré un dia.
23
juny
2010
Escrit per Maite Salord
VETLLA DE FESTA
Es sent, amunt del cel, la batallada
i en dolç esplai el nostre cor sospira,
i cada cosa amb nou posat ens mira,
tota en delit de la vinent diada.
Ja, malgrat el seu urc d’invulnerada,
la iniquitat tremola en sa cadira;
perquè fórem recòndita guspira
demà farem un salt de flamarada.
Es cobriran de flors tanques i espones,
s’esvairan el plany i l’agonia,
un destí jove saltarà a la sella.
L’ull del desig ens mira entre les ones,
i el cop de vent, en sa frisança pia,
blancs imperis de l’aire desgavella.
JOSEP CARNER
09
juny
2010
Escrit per Maite Salord
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
Salvador Espriu