12
febr.
2011
Escrit per Maite Salord

Avui, quan hi falten 99 dies per a les eleccions municipals i autonòmiques, ha sortit, publicada al diari UH, la primera enquesta sobre intenció de vot: el PP governaria el Consell Insular amb majoria absoluta (7 consellers), el PSOE es mantindria (6 consellers) i el PSM perdria el conseller que té ara i, per tant, desapareixeria del mapa.
He de dir que, ahir, companys del partit ja em van avisar que això passaria: abans de començar, sempre ens donen per morts. Per tant, avui dematí, la notícia no m’ha sorprès gens. Al contrari. Tenc clar que el PSM és un partit imprescindible a Menorca i que, davant la hipòtesi d’un còmode bipartidisme de PP i PSOE, feim molta nosa. Honradesa, idees clares i independència de criteri a l’hora de decidir el que convé realment a Menorca, ens fa tan necessaris com incòmodes.
Dit això, sempre he pensat -i així ho he expressat en veu alta prou vegades- que sempre, sempre, fins i tot el que d’entrada ens pot semblar més negatiu, a la llarga es pot convertir en una oportunitat positiva. Record, per exemple, que el meu primer destí com a professora va ser (havia de ser) un institut militar de Barcelona. Vaig lluitar per una comissió de serveis a institut d’Alaior i, d’aquí, al Cardona. El millor de la meva vida professional. Si m’haguessin donat el destí que havia demanat en primer lloc, estic segura que no m’hauria anat tan bé.
Per tant, ens hem de mirar aquesta enquesta com una oportunitat per anar endavant. Per demostrar que, segurament, a la llarga, ens haurà fet un gran favor. Són molts els missatges, telefonades i correus que he rebut avui dematí de persones que ens animen a continuar amb la nostra feina. Que es posen a disposició del partit per fer feina. Fins i tot, persones reticents a donar la cara en una llista, s’ho estan repensant.
Som -el PSM- com una pedra a la sabata. Ho tenc clar. I, com a candidata al Consell Insular de Menorca, tenc la intenció de fer possible que ho continuem sent, com a mínim, durant quatre anys més. Que ningú no canti victòria, encara.