Va tremolar la terra a Llorca. Destrucció i mort. Angoixa. Al cap de poc, el Barça guanyava la Lliga. Eufòria i alegria. Festa. Carrers desolats i carrers joiosos. La vida és així. Feta d’instants contradictoris. Llàgrimes i somriures, laments i cants d’alegria.

El Circ ha arribat a Ciutadella i jo estic a punt d’anar-me’n a viure el darrer plenari del present mandat. Quatre anys intensos. De molts feina i moltes disputes estèrils. De rialles i paraules tallants. De discussions eternes i acords importants. La vida tancada dins el Saló Gòtic.

10 dies més i haurà acabat la campanya electoral. Uns estaran contents; uns altres no tant. Segur, però, que el rostre de tots plegats serà de cansament. Estic cruixida i som optimista. M’agrada escoltar la gent i em tir de cap al llit just puc, en fer-se fosc. La vida té coses bones i coses dolentes. De tot, però, se n’aprèn. De la desolació del que ho ha perdut tot i d’aquells que celebren la victòria. Sobretot, si ho saben fer amb dignitat.

• El pensament ordenat/Opinió
• 14 comentaris

No em cansaré de repetir que l’autèntic valor d’un polític és la seva credibilitat i que, aquesta, només s’aconsegueix des de la coherència de plantejaments, des de la claredat i la concreció de les propostes i, sobretot, des de la serietat en les formes. No tot val en política. N’hi ha molts, però, que no pensen el mateix i, d’exemples, en tenim cada dia.

Així, quan em demanen quines són les promeses electorals del PSM, somric i responc: res que valgui doblers. Perquè som ben conscients que la situació econòmica de les diferents administracions és dramàtica i que, per tant, prometre equipaments de milers d’euros és un acte d’absoluta irresponsabilitat que, a més, estic convençuda que només aconsegueix revoltar els ciutadans i que a mi, personalment, em provoca vergonya aliena.

Dins aquest context, les promeses electorals del PSM són: gestió eficaç, gestió propera al ciutadà i gestió transparent. Feina. I feina ben feta. Des de la planificació i des del consens. A partir d’aquí, fer tot el possible perquè  Menorca creixi econòmicament, culturalment, socialment. Administrar, amb seny, els pressuposts amb què comptarem, prioritzant les necessitats dels ciutadans i eliminant qualsevol despesa supèrflua.

Ja sé que no són grans promeses de titulars de diari. Però són les úniques que, des de la responsabilitat i la serietat, es poden fer. Estic convençuda, però, que seran molts els ciutadans que, enmig d’aquest desgavell de polítics reconvertits en una mena de reis mags, agrairan la sinceritat:  ja som prou grossets, em sembla, per saber qui acaba pagant els regals que ens duen ses majestats.

• El pensament ordenat/Opinió
• 51 comentaris

Hi falten, exactament, 21 dies per a les eleccions municipals i autonòmiques de dia 22 de maig. Si hagués de fer un “diari de candidata”, podria explicar que la pre-campanya electoral segur que serà més esgotadora que la campanya; que m’agrada conèixer gent que m’aporta idees; que vaig de debat en debat;  que de cada vegada em sent més còmoda explicant el programa del PSM; que veig la gent animada i això m’anima; que estic farta de promeses electoralistes i demagògies…

Avui, però, quan tot just hi falten tres setmanes per saber qui governarà el Consell de Menorca, de quin color serà el Parlament Balear o en mans de quins partits queden els ajuntaments de les Illes, vull animar la gent a exercir el seu dret a vot. Sé que el descrèdit de la política entre la ciutadania és alt. Que la crisi econòmica que patim és desoladora. Que tot plegat fa que la gent es desanimi i posi en pràctica aquella frase tan injusta de “tots els polítics són iguals” i, per tant, per què hem d’anar a votar.

Dia 22 de maig, no podem quedar a casa. Faig una crida especial a la gent més jove: ens hi jugam el futur de la nostra illa. De les nostres Illes. Si sou fora de Menorca, que no us faci vessa votar per correu. Els electors hem de ser actors i no espectadors. No ens hem de resignar que els altres triïn per nosaltres. Cada vot és important perquè és l’expressió viva de la democracia. És el nostre dret i és la nostra responsabilitat. No ho oblideu!

• El pensament ordenat/Opinió
• 18 comentaris