En aquestes alçades de legislatura, pel que fa al conflicte amb el món educatiu, em sembla que tots tenim clar que el senyor -és un dir- Bauzá no canviarà la seva manera d’actuar. La prepotència i l’arrogància guien el rumb d’un vaixell -el Govern de les Illes- que fa temps que va a la deriva i que ja s’atraca, perillosament, a les penyes. El capità, tanmateix, convençut d’haver estat ungit pels déus -més que amb oli, amb fixador de cabells, tanmateix-, no està disposat a escoltar el que ell, des de la seva superioritat,  interpreta com a cants de sirena: les veus assenyades que, des del seu propi partit, li diuen que recuperi el nord. Però no ho farà. Ja ho sabem.

Aquest personatge és qui duu el timó del govern de les Illes, ajudat per un grumet -la mossa Camps- que acata les seves ordres amb aquell atreviment que diuen que només pot ser fruit de  la ignorància més supina. Mai no havíem tingut un curs amb el nivell de crispació d’aquest que és a punt d’acabar. Mai. Però el tàndem continua sense voler copsar els senyals d’alarma. Va començar amb una manifestació sense precedents contra la seva política educativa i lingüística -amb més manifestants que vots ha tingut el PP a les europees!- i acaba amb la vaga de fam (30 dies, ja) del professor Jaume Sastre: exemples de dignitat que van rebre i reben, com a única resposta, la indiferència de qui es creu superior.

El seu objectiu és atacar l’escola pública (retard en el pagament als centres escolars, eliminació de programes de suport educatiu, retard i eliminació dels ajuts i beques a famílies, increment de ràtios a les aules, etc.), però, sobretot, atacar la llengua catalana. Poden parlar de modalitats i de la necessitat de saber anglès, que, a hores d’ara, tots ja sabem quina és l’autèntica obsessió de Bauzá: tornar a les classes de socials, naturals i matemàtiques en castellà, que és l’únic que ha aconseguit el seu TIL. Les aberracions pedagògiques que s’han fet pel camí, i que han pagat, sobretot, els alumnes, no els importen el més mínim, convençuts com estan que un apotecari una advocada-API saben molt més d’educació que tots els ensenyants junts.

No canviaran: els canviarem! El maig del 2015. Sens dubte.

• El pensament ordenat/Opinió
• 2 comentaris

N’Antonio, monàrquic convençut, quan va començar a córrer la notícia que Alfons XIII havia sortit del país, amb un tren especial, va plorar calladament, assegut a la butaca del petit menjador de casa. Feia hores que en Mateu, amb una bandera cenetista, havia sortit de casa a celebrar, pels carrers de Palma, la proclamació de la República. N’Antonio sabia que, en aquella hora, a la plaça de Cort, plena a vessar de gent, hi tenia, també, n’Antoni, en Lluís i en Joan i na Pepa i que, quan, en un dels balcons de la Casa Consistorial, s’hissàs la bandera republicana, ells també esclatarien, eufòrics, convençuts que l’ideal més absolut havia triomfat. Potser les onze cariàtides que sostenien l’impressionant ràfec que coronava l’edifici també se n’alegrarien. El pare, no. I, mentre el fills, entonant la Marsellesa, enfilaven pels carrers Nicolau i Unió fins arribar al Govern Civil, na Isabel es va seure al costat de n’Antonio i li va passar la mà pels cabells que començaven a clarejar. Del pati, arribaven els crits dels néts. No has de tenir por, li va dir la dona. Tot anirà bé. I ell se la va mirar, es va eixugar les llàgrimes i va somriure amb tristesa. Eren les mateixes paraules que li havia dit, ja feia un munt d’anys, una nit d’octubre plujosa en què la plaça de Sant Josep de Sevilla era deserta.

• Amb totes les lletres, Textos literaris
• Sense comentaris

En el Ple del Consell Insular de Menorca del passat dilluns 26 de maig,  i durant el debat d’aprovació inicial de la Norma Territorial Transitòria, la Consellera d’Ordenació del Territori  va considerar els principis del PSM Més per Menorca  com els que citava Grouxo Marx: “Aquests són els meus principis; si no li agraden, en tenc d’altres”. Fa uns dies, a través de twitter, el Director Insular de Cultura, Patrimoni i Educació del Consell Insular de Menorca, emprava la mateixa cita per defensar-se d’una nota de premsa feta pel PSM Més per Menorca referent a la naveta de Biniac. Casualitat? En absolut.

D’entrada, em sembla que estarem d’acord que el PSM Més per Menorca, en prop de quaranta anys, no ha canviat els seus principis: defensa del territori i de la cultura que ens defineix com a poble i, sobretot, del benestar de les persones que habiten l’illa, sigui quina sigui la seva procedència.  Però, mirau per on, surt ara el PP i ens diu el contrari, dues vegades en pocs dies. Confusio? En absolut.

• El pensament ordenat/Opinió
• 2 comentaris