Diumenge passat, UH Menorca titulava la secció “Pont i cova”, que signa el seu director, Josep Pons Fraga, “Las claves estan en el blog de Maite Salord”, tot referint-se a l’hipotètic govern alternatiu que els partits que actualment formen l’oposició de l’ajuntament de Ciutadella (PSOE, PP, PSM i UPCM) podrien promoure. Supòs que és per aquest motiu que moltes persones, encuriosides, s’han atracat a aquest bloc pensant trobar-hi qui sap què. I, d’entrada, s’hauran trobat amb el Barça, amb un CD de literatura que parla de Menorca i amb la ressenya del darrer llibre de Phillippe Claudel. Em sap greu haver decebut les seves expectatives.

Tanmateix, és cert que, a partir dels comentaris que la gent va deixant a les diferents entrades que jo propòs, es poden copsar moltes opinions que són, a dia d’avui, al carrer. La majoria d’aquests comentaris, és cert, són de gent que puc intuir que és propera a la meva manera de pensar. D’altres, no.  Sigui com sigui, però, és evident que, com ja he dit moltes vegades, aquesta plaça és un lloc on la gent intercanvia idees i expressa allò que sent. També sobre el futur de l’ajuntament de Ciutadella.

Tanmateix, cal tenir claríssim que les úniques paraules de les quals em faig responsable són les meves. La resta, hi puc estar més o manco d’acord, però no expressen la meva opinió. Ho dic perquè hi pot haver certa tendència a confondre aquest espai amb la pàgina oficial del meu partit (que té la seva pròpia WEB i amb el qual, tot sigui dit, tenc el dret a discrepar sempre que ho consideri oportú); o a atorgar a certs comentaris una importància desmesurada, pel que fa a la línia que marquen, quan, personalment, els consider una opinió més i tan respectable com totes les altres.

En fi,  bona gent, com diria na Matilde de la Mole -per cert, el personatge estrella d’aquest bloc, per les passions, odis  i curiositat que desperta (qui és aquesta dona?, em demana molta gent, i jo només puc contestar que, ben de ver, no en tenc ni idea)… Bé, com deia, bona gent, gaudiu de la passejada per la salordiana plaça, com la va batejar Menorquit; llegiu entre línies i, si teniu la sort de trobar cap clau, agafeu-la fort que no us fugi!

• El pensament ordenat/Opinió
• 13 comentaris

Amb L’informe de Brodeck, l’escriptor francès Phillippe Claudel -autor de La néta del senyor Linh– va guanyar el prestigiós Premi Goncourt de novel·la del 2007. Es tracta, però, d’una obra que segueix la línia narrativa de Les ànimes grises: una història situada en un poblet que mai no sabrem ben bé en quin país es troba; un assassinat, en aquest cas col·lectiu, que dóna una tènue intriga al text; un personatge, Brodeck, l’únic que no ha participat dels fets, que els investiga…

Narrada en primera persona, Brodeck ha de complir amb el penós deure de fer un informe sobre la mort De Anderer, “L’Altre”, el nom amb què la víctima era conegut al poble, la redacció del qual, tanmateix, és un pretext per endinsar-nos dins la vida de Brodeck i, de retop, del poble i del seu país. Perquè, tot i que mai no es precisen ni dates ni topònims, sabrem que el protagonista va estar tancat en un camp de concentració i intuirem fàcilment el drama del poble jueu a mans del nazisme. En el fons, l’alteritat, la visió de l’altre com un perill, serà l’eix vertebrador de la novel·la: “Aquell home era com un mirall, saps, no li calia dir ni una paraula. Tornava a cadascú la seva imatge. I els miralls, Brodeck, l’únic que poden fer és trencar-se”.

La magistral prosa de Claudel, unes frases que, sovint, s’han de rellegir per la seva profunditat, tot i que l’escriptura és, aparentment senzilla, queda perfectament resumida en aquestes paraules de Brodeck: “Sempre m’ha costat una mica parlar i dir el fons del meu pensament. M’estimo més escriure. Llavors em sembla que les paraules esdevenen més dòcils, que vénen a menjar de la meva mà com moixons, i en faig gairebé el que vull, mentre que quan intento unir-les en l’aire, s’escapen.”

Cal, idò, una lectura reposada per assaborir les paraules de L’informe de Brodeck. Unes paraules que, subtilment, aniran donant forma a un espai, a uns éssers, a uns sentiments. A una tragèdia, en definitiva, que ens enfrontarà a la cara més fosca de l’home: “Vaig pensar en allò que tots aquells homes que jo coneixia d’ençà de molts anys acabaven de fer. No eren monstres sinó pagesos, artesans, jornalers, guardaboscos, petits funcionaris. Homes com vosaltres i com jo, vaja.” L’horror instal·lat dins la normalitat més absoluta. Vet aquí la veritat més colpidora.

• Amb totes les lletres, Llibres i autors
• 2 comentaris

Amb aquest títol tan suggerent –Menorca, illa de literatura-, la Direcció General de Política Lingüística del Govern Balear ens convida, a través d’un CD ideat i coordinat per Josefina Salord i Gaspar Valero, a passejar per l’illa de la mà dels escriptors que s’hi han inspirat per escriure una seixantena de textos que abracen la novel•la, el vers i l’assaig, els quals, acompanyats d’imatges bellíssimes de diferents fotògrafs, aniran apareixent davant els nostres ulls, entre els sons d’una música de clars ressons mediterranis. Sens dubte, una proposta engrescadora i, formalment, molt acurada que és una passa més en el camí que es va iniciar, ja fa uns anys, amb un CD sobre textos de Miquel Costa i Llobera.
Certament, són molts els escriptors, illencs i forans, que han fixat la seva mirada en Menorca, en la Menorca d’abans i en la d’ara. Són molts els escriptors que no han pogut evitar transformar la seva fascinació en mots. A “Menorca, illa de literatura”, hi trobarem textos d’autors com Montserrat Abelló, August Bover, Miquel Martí i Pol, Josep M. Llompart o Antoni Vidal Ferrando, al costat dels menorquins des de Saïd ibn Hakam (en una versió esplèndida de Josep Piera) fins als escriptors més actuals, passant per figures cabdals com Joan Ramis i Ramis o Francesc de Borja Moll.
El passat i el present, la visió interna i l’externa, s’uneixen, doncs, en aquest petit cercle que, com si fos una illa, tanca un tast esplèndid del paisatge i la lletra de Menorca. De llevant a ponent, dues rutes literàries per Ciutadella i Maó i, entremig, la visita a uns indrets imprescindibles: el Barranc d’Algendar, el Cap de Cavalleria, Cala Molí, Cala Galdana… En darrer terme, una altra forma de copsar Menorca al vol a través de les paraules, justament el que m’he proposat de fer aquests darrers mesos en aquesta columna mensual: fer present l’illa enllà de la mar, en un viatge que voldria haver omplert de noves coneixences.

(Article publicat a la revista “Serra d’Or”)

• Amb totes les lletres, Llibres i autors
• 7 comentaris