Fa uns dies, el flamant nou conseller de turisme del Govern Balear, el senyor Carlos Delgado, afirmava, literalment que “ha arribat l’era del sí a tot: ports esportius, camps de golf, amarraments…”.  Una vegada més, el progrés lligat a la destrucció. Ja ens ho advertia, uns dies abans, el sociòleg Salvador Giner en afirmar, en el marc de la inauguració dels cursos de la UIMIR: “Si no defensam la Mare Terra anam cap a un desastre ecològic. Avançar és destruir i la cobdícia humana no té límits. Qui cregui que s’avança amb la construcció d’infrastructures és un analfabet científic”.

Idò sí, sembla que, a Menorca, volen que arribi l’era de la destrucció, de lligar el progrés al territori consumit o als metres quadrats d’asfalt i ciment abocats i no a la qualitat de vida. Sempre he cregut en un desenvolupament equilibrat, sostenible, que pensi en els ciutadans. En els ciutadans d’avui però també en els de demà. Perquè les generacions futures trobin un bocinet de Menorca sense la negror de l’asfalt i el gris del ciment. Perquè trobin aquella Menorca que, sense perdre el tren de la modernitat, s’ha sabut mantenir fidel a un territori que representa el seu més alt valor.

Així, progrés, representa visió de futur i el futur de Menorca no passa per convertir la nostra illa en un indret sense personalitat, sense res que la faci diferent als altres llocs. De ciment, ja n’hi ha massa, per tot arreu. I, per tot arreu, la crisi ha fiblat per igual. El repte és creure en la nostra illa, en totes les potencialitats que té, encara, per explotar. Una illa que sigui sinònim de respecte a la natura, de tranquil·litat, de gastronomia, d”esports respectuosos amb el medi ambient, de patrimoni cultural.

Tenim tant, a oferir, i és tan perillós el que volen fer que, una vegada més, ens tocarà defensar Menorca. Ja en sabem: Macarella, Calan Turqueta, Camí de Cavalls… Tot el que, ara, ves per on, mostrarà el PP quan surti a vendre la nostra illa als visitants. Aquesta és la gran contradicció. Esperem que l’era Delgado i companyia duri, només, quatre anys.

• El pensament ordenat/Opinió
• 45 comentaris

Avui surt un interessant article al diari Menorca del seu ex-director, Joan Bosco Marquès, sobre el tema de la transferència al Consell de Menorca de la promoció turística. El subscric de dalt a baix tot i que, com a política al·ludida, em veig amb l’obligació de precisar l’afirmació que fa sobre la manca de resposta dels partits polítics a les declaracions del conseller de turisme del GB, el senyor Carlos Delgado,  en què ens negava aquesta transferència, apel·lant a dificultats econòmiques.

En nota de premsa,  enviada a tots els mitjans, dia 22 de juny de 2011, el PSM més per Menorca  manifestava, entre altres, que:

1- Es tractava d’un incompliment manifest de la legalitat, concretament de la Llei orgànica Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, aprovat pel PP i el PSOE el 2007. L’Estatut que el conseller Salgado, el president Bauzá o el diputat Tadeo, van jurar complir i fer complir.

2.- Un incompliment premeditat del programa electoral amb el qual el PP es va presentar a les eleccions al parlament i al consell insular de Menorca.

3. I una manifesta i premeditada voluntat de no donar compliment a una reivindicació històrica de la societat menorquina, tant pel que fa a la capacitat de decisió del Consell de Menorca en la promoció del producte “Menorca” com a la voluntat d’unificar esforços i evitar duplicitats en la gestió del nostre principal motor econòmic, el turisme.

4- Finalment, consideràvem inacceptable la justificació de l’incompliment estatutari basada en les dificultats econòmiques. El Govern de Bauzá està utilitzant la greu situació econòmica com excusa per no donar compliment a les demandes de Menorca i mantenir així l’hegemonia del Govern balear enfront d’uns governs insulars subsidiaris.

D’altra banda, en el parlament que jo mateixa vaig fer en el plenari de presa de possessió del meu càrrec de consellera, dia 25 de juny de 2011, vaig manifestar el següent:

“Entrant ja en el marc competencial d’aquesta institució, no podem oblidar que, a partir de l’Estatut del 2007 (aprovat amb el suport de PP i PSOE), el Consell forma part del sistema institucional autonòmic en els mateixos termes que el Govern i, per tant, amb plena capacitat reglamentària en l’àmbit competencial definit en el nou Estatut. Així, és lògic que, durant els pròxims quatre anys, es vagin assumint les competències pròpies, que entenem com exclusives i en cap cas com a delegacions del Govern, així com, també, la transferència de les competències no pròpies que marca l’Estatut, sempre amb el finançament adequat per permetre una gestió efectiva i suficient. No valen dobles discursos –el d’oposició i el de govern- ni tampoc emprar la crisi econòmica com a coartada: es tracta de poder gestionar des de Menorca aspectes tan importants com pot ser, per exemple, la promoció turística i, en cap cas, d’incrementar pressuposts.”

I encara una altra manifestació del PSM més per Menorca sobre aquest tema: una interpel·lació, al Govern de  les Illes Balears, del diputat Nel Martí que serà debatuda al Parlament.

Finalment, estic convençuda que l’oblit de l’autor de l’article diari és del tot involuntari i segurament motivat perquè la nostra nota de premsa devia passar desapercebuda entre la informació de les festes de Sant Joan. Tanmateix, vull deixar constància d’aquesta puntualització perquè, si la feina d’oposició rigorosa que feim des del PSM més per Menorca és complicada pel fet de no comptar amb els mitjans que tenen els partits grans ni comptar, tampoc, amb l’espai que a ells els dediquen els altres mitjans, els de comunicació, com a mínim, que no ens la neguin.

I una darrera cosa: si qualcú vol saber què feim des del PSM més Menorca, té tota la informació, completa i exhaustiva, a la nostra WEB i al Facebook, on, evidentment, tots aquests documents estan recollits.

• El pensament ordenat/Opinió
• 26 comentaris

Record que, quan estudiava a la universitat, vaig llegir un llibre que em va captivar: La tardor de l’Edat Mitjana, de l’historiador holandès Johan Huizinga, tot un clàssic. De les seves pàgines -que tenc resumides en un quadern de cobertes grises-, em vaig quedar, sobretot, amb les que parlaven de les campanes, supòs que perquè sempre m’han fascinat.

Així, les campanes eren com uns esperits premonitoris que anunciaven, amb la seva veu de metall fus, el dol, l’alegria, el repòs o la mort. En la vida quotidiana, convocaven i exhortaven. Les campanes, amb el seu repicar, ordenaven la vida de la gent. Recollien la vida del poble. Eren com una mena de comunicació entre el cel i la terra.

Avui, mentre llegia el diari, he recuperat el llibre de Johan Huizinga i les campanes. Al poble de Sant Mori, un municipi de la comarca de l’Alt Empordà, de 166 habitants, l’amo d’una casa rural, l’antic Castell del poble, propietat dels seus sogres -els marquesos de Mori-, ha guanyat el judici que obliga a interrompre el so de les campanes de les 12,00h de la nit a les 8,00h del dematí, perquè molestava els seus clients, de ciutat, lògicament.

No cal dir que els vesins estan desolats i no entenen res. Les campanes que els havien acompanyat tota la vida, de dia i de nit, ara ja no ho faran perquè el negoci és el negoci. Que els sogres de l’amo de la casa rural fossin, fa anys,  qui pagassin les campanes no deixa de ser una anècdota que demostra, però, fins on pot arribar l’estupidesa humana. Perquè se suposa que si un va a estiuejar al camp sap què es trobarà, o no? A més,estic segura que, a tots aquests que els molesten tant les campanades, habitants de ciutats grans, no se’ls acudiria mai del món demanar que, a les nits, no circulassin cotxes i motos perquè no els deixen dormir.

En fi, com diu el refrany recollit per Francesc de Borja Moll: “Tots duim una campana dalt es cap”. O sigui que tots demostram, amb les nostres obres, el nostre caràcter, encara que no vulguem. I n’hi ha que la passegen grossa, la campana. I no només a Sant Mori.

• El pensament ordenat/Opinió
• 31 comentaris