Aquest dissabte, primer de febrer, Més per Menorca celebra el seu segon congrés, un esdeveniment que serà determinant per definir el futur del projecte i les persones que, al capdavant de la nova executiva, l’han de guiar amb compromís, fermesa i convicció.

Sembla que era ahir –i era el juliol de 2014!- quan es donava a conèixer a través d’un manifest que duia per títol “Un futur millor és a les nostres mans”, amb la certesa que l’espai polític menorquinista, d’esquerres, sobiranista i ecologista era la clau per dur a terme els canvis que necessitava Menorca, i ben conscients que, perquè aquests canvis fossin possibles, era necessària l’adhesió de les persones i col·lectius que compartien aquest projecte. Volíem recuperar l’esperança, la capacitat d’una vida digna en el si d’una societat més justa. I el resultat de les eleccions del 2015 ens van donar la raó.

Així, amb tres consellers i la presidència del Consell Insular de Menorca durant dos anys, i tres diputats i grup parlamentari propi, vam ser decisius a les diferents administracions i ens vam posicionar, de forma clara, com alternativa real als governs del PP. Al nostre favor, la fortalesa que dona la unitat real (tres partits que han deixat sigles endarrere per unir esforços, per pensar en clau Més i no en clau partidista); i la fortalesa que dona la renovació, totes les persones independents que han fet una passa endavant i s’han implicat en el projecte.

Avui, després de les darreres eleccions del 2019, podem dir que Més per Menorca és un projecte consolidat que ha demostrat que sap assumir les més altes responsabilitats de gestió amb eficàcia i rigor; amb capacitat de feina i honradesa. Un partit que compta amb la confiança de milers de persones. De ciutadans que creuen que aquest projecte plural, aglutinador i participatiu, suma de sensibilitats l’eix vertebrador de les quals és la defensa dels drets dels menorquins, és imprescindible per a la nostra illa.

Sabem que som molts però també sabem que encara no hem tocat sostre i que volem ser Més. Per açò, vull animar-vos a participar –càrrecs públics, adherits, simpatitzants i membres de les associacions d’electors municipals- al 2n Congrés de Més per Menorca. Necessitam el debat generós per encertar el futur i la paraula càlida per estalonar les persones que formaran la nova executiva. Dissabte hi hem de ser tots per tornar a demostrar que som la força de Menorca!

• Activitat política
• Sense comentaris

Fa exactament mitja vida vaig entendre el significat real de mai més. Vint-i-set anys. La fredor d’un nou  hivern, fins al moll de l’os. Mai més tantes coses petites i imprescindibles. Una mirada, una paraula, un gest, una carícia, una rialla. L’absència absoluta de qui ho omplia tot. La incredulitat. La desesperació. La buidor. L’alè aturat entre els batecs del cor. La vida que continuava malgrat tot. Encara que  mai seria igual. He estat feliç i he tornat a plorar. I t’he enyorat en cada moment de tristesa i d’alegria. A partir d’avui, hauré viscut més dies sense tu que amb tu. I els viuré com he intentat fer sempre. Com hauries volgut, mare. Intensament i sense renunciar a res. Amb dignitat i serenor davant les adversitats. Indiferent a la mesquinesa. Generosa amb els generosos. Sempre al costat d’aquells que eren la teva vida. D’aquells que serien la teva vida. Fa vint-i-set anys vaig saber què volia dir mai més. L’aprenentatge més dolorós. Ara, mitja vida després, tenc la certesa que hi has estat sempre. D’una manera o altra. I que hi seràs per sempre més. Perpètuament. En aquells que t’estimam.

• El pensament ordenat/Opinió
• 1 comentari

Ho tenc MÉS clar que mai. I, quan m’ho demanen, responc amb un somriure: de ver dubtau de qui voleu que us representi a Madrid? Jo, no.

Jo no vull viure en un país on partits que es diuen d’esquerra, per acció o per omissió, limiten la llibertat d’expressió i no deroguen la “llei mordassa” i en fan de noves per tancar webs i xarxes socials; que permeten que, braç alçat, el feixisme campi a les totes i que, fins i tot, facin passar botxins per víctimes. Jo no vull viure en un país on els partits que es diuen d’esquerra se’n riguin de la separació de poders o no siguin capaços de defensar-la amb dents i ungles; un país on les condemnes són més altes per posar urnes que per matar i violar i els que es diuen d’esquerra ho justifiquen o callen o ho denuncien amb la boca petita; on és més important defensar la unitat d’Espanya que el benestar de les persones. Un país on  les consignes de partit estan per damunt de les necessitats i els drets dels ciutadans de les Illes.

Només tenc un vot. Un. I serà per n’Eduard Riudavets al Senat (Més per Menorca) i per en Guillem Balboa i na Patrícia Font al Congrés (Més Esquerra). És poc i, fins ara, no ha estat suficient perquè els menorquins tinguem veu pròpia a Madrid. Ho sé. Però són els únics que vull que em representin. Perquè no hi ha res més inútil que trair-te a tu mateix. Inútil perquè, per molt que ens vulguin vendre que les diferències són poques i que els partits estatals tenen les eines necessàries  per capgirar la situació, ara ja no ens enganen. Les úniques eines útils són la radicalitat democràtica, la coherència i el compromís amb la terra. I l’únic vot útil és Més per Menorca i Més Esquerra.

• Activitat política
• Sense comentaris