Fa uns minuts, un correu de Jaume Cabré em donava la notícia: Isidor Cònsul, editor de Proa i persona per qui sent una profunda estimació, s’ha mort aquest migdia. La tristesa m’ha deixat sense paraules. Voldria recordar-lo, però, com aquella persona que estimava i creia en la literatura catalana i en els seus autors. I, sobretot, com aquella persona que va apostar fort per autors nous i desconeguts, com va ser el meu cas, amb una il·lusió impagable.

El recordaré sempre, en el viatge a la Seu d’Urgell que vam fer l’any passat, en motiu de la XV Trobada d’Escriptors al Pirineu, pujant muntanyes -petites, segons ell; altíssimes, per a una menorquina-, amb una fortalesa d’ànim admirable. Sempre acompanyat de la Romi.  Parlant dels dos fills. Animant-me a acabar la nova novel·la… Lament profundament la seva mort. Poca cosa més hi puc afegir.

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 2 comentaris

La vida cultural menorquina té, cada estiu, una cita obligada: el recital poètic Illanvers. Es tracta, com l’han definit els seus organitzadors, els poetes Pere Gomila i Sergi Cleofé, d’un espai de trobada entre la poesia, la música i la pintura. Una proposta suggerent que, a través de la multiplicitat de formes artístiques, ofereix a l’espectador -sempre amb el rerefons indefugible de l’illa- diferents visions d’allò que podríem anomenar l’experiència de la Vida.

Així, a partir d’un paisatge comú que, sens dubte, dóna forma a qui hi habita, l’amor, el dolor, el plany o la bellesa prenen forma, a l’hora del crepuscle, en alguns dels indrets més bells de Menorca: a la Torre de Fornells, al costat de la mar; als jardins de S’Hort de Sant Patrici, a Ferreries; al Parc des Freginal, a Maó; al Pati des Convent, a Alaior. I, enguany, per primera vegada, a Ciutadella, al Bastió del Governador, al Mirador de l’ajuntament de Ciutadella.

Aquesta experiència cultural que neix de la forma més senzilla, d’una conversa entre amics que enyoren els recitals poètics d’antany, ha complert ja sis edicions. Sis trobades artístiques que han permès posar de costat les mirades i les veus dels artistes més joves, d’aquells que tot just comencen a fer-se sentir, i les d’aquells que ja duen anys de bagatge, anys d’experiència. D’un present ric i fecund a un futur més que esperançador, aquests versos i aquestes imatges, embolcallats per la música més suggerent, són un exemple més de la vitalitat cultural de l’illa, una terra petita però generosa en pintors, poetes, músics i escriptors.

Els recitals d’Illanvers, tanmateix, van molt més enllà d’una nit d’estiu en què es viu l’art intensament: un llibret recull els poemes llegits en cadascuna de les edicions i, de fa poc, també, una pàgina web (illanvers.cat) permet retornar, una vegada i una altra, des de qualsevol punt de la geografia, a la veu dels nostres poetes. Sigui com sigui, Illanvers és una forma diferent –i que no s’hauria de deixar perdre- de conèixer Menorca a través del vers, de la imatge i de la música.

Avui vespre, a les 21,30h, la cita és a Ciutadella. Tot és a punt per escoltar la veu dels poetes Toni Taltavull, Maria Alcázar, Bartomeu Obrador Cursach, Blanca Ripoll, Tomeu Truyol, Rosina Ballester i Pere Gomila. Per veure les pintures de Carles Gomila, José Maria Cáceres,Marta Bou, Març Rabal, Natàlia Tamayo, Pacífic Camps, Pere Pons, Tòfol Pons, Zulema Bagur. Les fotografies de Josep Bagur, Toni Cladera i Pacífic Camps. I per escoltar la música de Guiem Soldevila.

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 5 comentaris

 El moix dorm a l’ampit de la finestra. De tant en tant, obre un ull i mira la lluna blanca, quasi rodona, que travessa la foscor. Enyor un fillet que no dorm a l’ampit de la finestra, però a qui li agrada molt mirar la lluna i fer-me preguntes, sovint estranyes, que no sé respondre. Segur que, allà on és, també deu veure la lluna i, potser, es demana si jo també la veig. I què deuen fer les seves germanes i el pare. I el moix.

Jo també em deman si el pare i la mare deuen veure la lluna com la veig jo. Però no ho sé. No ho sap ningú. I també els enyor. I m’adormiria a l’ampit de la finestra si sabés que, així, els havia de tornar a veure, encara que només fos un instant. I els faria preguntes, preguntes estranyes, que segurament no em sabrien respondre. I li demanaria a ella que em cantàs un tango per adormir-me i, a ell, una ranxera per despertar-me. I seria feliç, feliç com el moix que mira la lluna blanca a l’ampit de la finestra. Al meu costat.

• Textos literaris
• 12 comentaris