Maite Salord

Escriptora

Crònica d’un Ple XXIX. No al petroli, sí a Soria.

Del Ple del mes de febrer del Consell Insular de Menorca, destacaria els punts d’acord sobre el tema de les prospeccions petrolieres, per diversos motius: perquè posen en evidència el rebuig de tota la societat illenca a aquestes actuacions i perquè , una vegada més, posen en evidència els difícils i perillosos equilibris del PP, que a les Illes diu que no però a Madrid calla. O pitjor: diu que sí! Només cal recordar la votació de fa uns dies al Congrés dels Diputats.

Així les coses, el Ple va començar amb una declaració institucional de rebuig a les prospeccions petrolieres. Molt bé. Tot correcte. Tanmateix, quan vaig presentar la moció (fruit de la interpel·lació que vaig fer al President en el Ple de gener), la cosa va canviar perquè un dels punts de la proposta d’acord era que es reprovàs la declaració del ministre d’Indústria, el senyor Soria, feta durant la Convenció Nacional del Partit Popular, en què defensava la necessitat de dur a terme prospeccions petrolieres per tal de dinamitzar el sector industrial de l’Estat, contradient, així, el manifestat pels seus companys de partit a les Illes. I, aquí, el PP va dir que no… reprovava les paraules de Soria!

Queda clar, per tant, que el tema de les prospeccions es planteja en clau territorial més que no partidista: a les Illes el PP diu no però a Madrid diu sí. Sincerament, la situació és complicada i no tenc gens clar com acabarà la qüestió. Potser aquest article del Diario de Mallorca, que em va semblar ben interessant, us pot il·lustrar.

D’altra banda, el PSM Més per Menorca va presentar dues propostes més al Ple que van ser aprovades per unanimitat: convocar el Consell Econòmic i Social de Menorca perquè pugui fer aportacions al Pla d’Ocupació de les Illes Balears, ja que les xifres d’atur a Menorca són molt preocupants; i demanar al Govern Balear que doti del personal sanitari necessari, durant els períodes de vacances i/o quan es preveu un augment de la demanda assistencial, els centres de salut de Menorca i l’Hospital Mateu  Orfila, així com que dugui a terme un pla per reduir el temps d’espera per ser atès per especialistes i el de les intervencions.

Finalment, vam fer dues preguntes de les respostes de les quals sabem: 1) que mentre els municipis ja tenen enllestits els Plans de Desenvolupament Turístic, encara haurem d’estar dos o tres mesos (!) per poder veure el del Consell, quan se suposa que hauria de ser el de referència; i 2) que el Consell no ha contractat el redactor del PTI, senyor Ezquiaga, per fer-ne la revisió (en contra del que havia dit per premsa la Consellera Vidal) i que “només” se li farà un contracte menor (d’adjudicació directa) com a “assessor”. Sense comentaris.

Per acabar, i com a curiositat, us diré que no vaig comptabilitzar cap “pues” en el Ple de febrer del CIM. La qual cosa em planteja una pregunta important: deuen llegir, els consellers del PP del CIM, aquest blog? Esper respostes!

Un editorial de Carnaval

Avui matí, quan he llegit l’editorial del diari Menorca, no he pogut evitar pensar que el Carnaval havia arribat a la premsa: la valoració que s’hi fa de la presència de docents de verd, en un acte del Consell Insular de Menorca, m’ha recordat tant les queixes del PP, després de la processó de Sant Antoni en què també hi va haver una protesta verda -silenciosa i respectuosa sempre-, que la disfressa m’ha semblat impecable.

Si fa unes setmanes, el PP renyava (amb glosa insultant d’una regidora d’educació i cultura inclosa) els manifestants de verd que van aprofitar Sant Antoni per fer evident  el seu rebuig a les polítiques educatives del Govern Bauzá, avui ha estat un editorial que reprodueix, fil per randa, el mateix  discurs. Han canviat els emissors però no el missatge ni els receptors.

Així, resulta evident que no estic d’acord amb l’editorial del diari Menorca per diversos motius. Motius que intentaré exposar de forma clara i sintètica:

1- Sempre, sempre, l’actuació de la comunitat educativa (famílies, alumnes, docents) ha estat absolutament respectuosa. No puc dir el mateix de les declaracions que fan els polítics del PP sobre els professors.

2- És absolutament fals que el guió i el contingut de l’acte (al qual no vaig poder assistir per motius familiars) s’hagués pactat amb l’oposició: com a consellera que som, vaig saber que el president Bauzá hi assistia només 24 hores abans i, fins llavors, l’únic que havia fet l’equip de govern era limitar-se a “informar-nos” de l’acte en qüestió. Com ja us podeu imaginar, el conferenciant tampoc va ser “consensuat”.

3- Resulta esfereïdor -indecent?- que  s’empri la figura d’un president mort -i admirat i estimat- per desqualificar, encara més, la protesta silenciosa dels docents. Fins on arribarem?

4- Finalment, no s’esforcin per voler vendre el producte: la imatge final del president Bauzá parlant amb els representants dels docents no és ni de diàleg ni de consens. Forma part de la comèdia a què ja ens tenen acostumats els càrrecs del PP.

I una darrera pregunta: es pot creure, qualcú, que si els docents ens sentíssim escoltats i respectats, per qui correspon i on correspon, perdríem el temps anant a actes com el de dimecres? Hi anam a posar en evidència la nostra impotència. Però, sobretot, la nostra convicció -ferma, absoluta, responsable- que allò que reivindicam, des de fa mesos, davant un President i una Consellera que ens ignoren i ens insulten, és una reivindicació justa i argumentada i que, sobretot, dóna veu al drama que es viu a les aules, amb l’aplicació improvisada del TIL, les víctimes del qual són, sens dubte, els alumnes.

Crònica d’un Ple XXVIII.

El Ple del mes de gener del Consell Insular de Menorca va tornar a durar més de cinc hores. Hores infinites en què aquesta única (esper que el 2015 la cosa canviï radicalment!) consellera del PSM Més per Menorca no pot desconnectar ni un segon: he de debatre les propostes del PP, les del PSOE, defensar les pròpies, parlar d’educació, de medi ambient,  d’economia, d’ordenació del territori… intentant, a més, no dir cap disbarat! En fi, que, en dos anys i mig, he fet un curs accelerat de tot i més. Ara bé, he de reconèixer que de plens llargs, hi vaig arribar entrenada: els de l’ajuntament de Ciutadella eren, també, eterns.

Així, per no ser cansada jo, aquí teniu un ràpid resum de les propostes que el PSM Més per Menorca va presentar en el darrer Ple del CIM:

1- GRATUÏTAT LLIBRES DE TEXT. Segons la resolució publicada dia 7 de gener del 2014 al Butlletí Oficial de l’Estat, l’import per al programa de finançament dels llibres de text i material didàctic en els nivells obligatoris de l’ensenyament, a escala estatal, pateix una disminució del 39,5% i passa dels 30.705.665 euros del 2012 als 18.559.610 del 2013. Aquesta decisió ha afectat molt directament i els ajuts per a llibres de text que concedeix el Ministeri d’Educació a les Illes Balears, que s’han retallat un 48,5% per al 2013, passant dels 712.666 euros del 2012 als 366.549 del 2013. Per tot això, vam instar el Govern de l’Estat a implantar  la gratuïtat dels llibres de text per tal de garantir les mateixes oportunitats educatives a tot l’alumnat, independentment de les capacitats econòmiques familiars, proposta que, amb matisos, va acceptar el PP. No va anar malament. No tenc gens clar, però, que el senyor Wert ens escolti…

2- PUBLICACIÓ DELS CONTRACTES MENORS A LA WEB DEL CIM. Des del setembre de 2013, la web del Consell de Menorca compta, dins el departament de Participació Ciutadana, amb un nou apartat anomenat “Transparència” des d’on s’ofereix als ciutadans accés a informacions econòmiques. El PSM Més per Menorca valora de forma molt positiva aquesta iniciativa de l’equip de govern i comparteix els seus objectius de transparència perquè és evident que crear espais que reforcin l’exercici d’una gestió clara i propera al ciutadà és la millor manera de reforçar el sistema democràtic en un moment en què, per desgràcia, els casos de corrupció l’han debilitat davant els ciutadans. Per això, vam demanar que es publiquin a la web la relació dels contractes menors superiors a 3.000 euros, amb indicació de l’adjudicatari i de l’import; i, també, la llista de despeses, relacionades per departaments, de publicitat i propaganda en tots els mitjans de comunicació, incloent-hi l’import de la despesa total en cada mitjà. El PP també va acceptar la proposta.

3- INTERPEL·LACIÓ SOBRE LES PROSPECCIONS PETROLIERES. Vam demanar al president Tadeo informació sobre les prospeccions que es volen fer i que afecten les Illes i, francament, en aquells moments, en tenia ben poca. Va ser sincer, això sí, cosa que agraïm. Tanmateix, com que en el Ple de febrer tornarem a parlar del tema i el concretarem en uns punts d’acord que s’hauran de votar, ja hi dedicaré la pròxima crònica.

I, per acabar, us deix unes quantes preguntes interessants:

1- Quin conseller de l’equip de govern parla de manera diferent als membres de l’oposició en funció de si són del sexe masculí o femení?

2- Quan es cansarà el PP de retreure la gestió de l’anterior equip de govern per amagar les seves pròpies mancances?

3- Quants de “pues” van dir els consellers de l’equip de govern del PP, grans defensors de les modalitats insulars i preocupadíssims perquè les “catalanades” ens mengen el nostre menorquí, en tost del nostrat “idò”?

A veure si contestau correctament! Hi haurà premi…

« Anterior - Següent »