Maite Salord

Escriptora

Setmana vertiginosa

Setmana vertiginosa: visita del cònsol de França; cap a Barcelona a presentar el I Congrés de Més per Menorca; concert -magnífic, extraordinari- de la Capella Davídica, l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca, Joan Pons i Maria Camps a la Sagrada Família; de retorn a Menorca, visita a les zones més afectades pels caps de fibló; plenari del Consell; dinar amb el director de la representació de la Comissió Europea a les Illes; dia de feina a Palma; Junta de Batles; inauguració de l’exposició -imprescindible!- de Pasqual Calbó; inauguració de la Fira de Turisme d’Alaior i ponència sobre la feina que es fa des de la Fundació Foment del Turisme de Menorca; reunions de feina diverses i sobre temes de futur, importants per a Menorca…

I, entremig, Més per Menorca surt del Govern de les Illes a causa d’una sèrie de contractes -presumptament irregulars- adjudicats al cap de campanya de Més per Mallorca. Només vull afegir, al que s’ha dit fins ara, que, mentre la justícia fa el seu camí, així com sabem assumir responsabilitats, sabrem defensar-nos d’injúries i calumnies, com ja hem hagut de fer aquesta setmana. I, sobretot, que continuam fent feina, amb més ganes que mai, per tirar endavant un projecte, el de Més per Menorca, que estic convençuda que és imprescindible per a la nostra illa.

Les crisis serveixen -haurien de servir!- per reflexionar, per millorar, per posar en comú diferents punts de vista. Per créixer, en definitiva. Per constatar que, més enllà de diferents perspectives insulars ben lícites, les estimes personals es mantenen intactes. I, també, per sentir l’estaló de tanta gent que, moltes vegades des de la distància, ens anima a continuar treballant com fins ara; i, a la vegada, per ser agraïts amb tots aquells que, durant aquests mesos al Govern, han dedicat tots els seus esforços a superar les dificultats per dur a terme una bona gestió. Gràcies a tots.

Carretera ME-1: Preguntes i respostes

 

Amb la voluntat que els ciutadans tenguin la màxima informació sobre les obres que s’iniciaran a la ME-1 en els pròxims mesos, volem, amb aquest escrit, donar resposta als dubtes que es plantegen al voltant d’aquesta actuació.

Per què es van paralitzar les obres a la ME-1 entre Maó i Alaior?

En primer lloc, perquè era un compromís electoral dels partits que actualment governen el Consell Insular de Menorca, amb la voluntat de reconduir el projecte partint de tres premisses bàsiques: sostenibilitat ambiental (no consumir més territori de l’estrictament necessari), sostenibilitat econòmica (cenyir-nos al pressupost) i seguretat (prioritària).

Tanmateix, encara que haguéssim volgut continuar les obres iniciades, hauria estat impossible per culpa de les deficiències del projecte i la problemàtica que envoltava l’execució de l’obra. Recordem que, segons les previsions del PP, aquest tram, el juliol del 2015 havia d’estar executat en un 90 %; però la realitat és que el vam trobar just en un 20 %, amb un sobrecost  reconegut, tot i que no aprovat, per obra executada i no prevista, de 190.901 € (irregularitat, entre moltes altres, denunciada per la Sindicatura de Comptes fa pocs dies) i una demanda milionària de la UTE per mancances en el projecte.

Què s’ha fet, des de llavors, per reconduir el projecte entre Alaior i Maó?

Des del primer minut, reconduir el projecte de la carretera general ha estat una prioritat de l’equip de govern i, per això, s’han anat seguint tots els tràmits necessaris sense cessar ni un moment. Per reconduir el projecte Maó-Alaior, el primer que vam fer, segons marca la llei,  va ser rescindir el contracte d’execució, cosa que es va aconseguir sense haver de pagar indemnitzacions (febrer 2016), un procediment complex des del punt de vista jurídic. Després, hem revisat i aprovat el projecte de l’enllaç d’entrada a Alaior (en el qual sempre hi ha hagut consens) i, en aquests moments, ja hem iniciat el procediment d’adjudicació de les obres, que podrien començar abans de l’estiu. Finalment, estam aclarint dubtes tècnics en relació amb l’enllaç de l’Argentina perquè, segons els informes, estaria dins una zona inundable, a la vegada que es revisa la resta del projecte. L’objectiu és que, un cop s’hagi construït l’enllaç d’entrada a Alaior, es continuï amb la resta de tram fins acabar-lo.

Per què es comencen les obres del tram Ciutadella-Ferreries abans de les del tram Maó-Alaior?

Perquè, com ja hem explicat, reconduir el projecte Alaior-Maó ha estat molt més complex que revisar el projecte que hi havia del tram Ciutadella-Ferreries. En aquests moments, ja s’ha adjudicat l’execució de l’obra, que començarà (si els recursos interposats per un particular no reïxen) en poques setmanes. Val a dir, tanmateix, que les obres dels dos trams s’iniciaran amb poques setmanes de diferència.

Per què es comencen les obres just a l’inici de l’estiu?

Perquè, a la vista de la durada de les obres, és inevitable que no coincideixin, en algun moment, amb aquests mesos de màxima afluència de visitants i, sobretot, perquè la planificació que s’ha fet d’ambdues obres preveu que es començarà pels vorals i que, en cap cas, s’actuarà damunt la calçada, per la qual cosa les obres no influiran en el trànsit de la carretera.

I què passarà amb el tram central, entre Ferreries i Alaior?

L’objectiu és que, durant aquest mandat, s’executin les obres de Ciutadella-Ferreries i Alaior-Maó, i que es deixarà aprovat el projecte Ferreries- Alaior.

Per acabar, volem expressar la voluntat de l’equip de govern del Consell Insular de Menorca d’anar informant, puntualment, de com es van desenvolupant les obres de millora de la ME-1, un projecte que, en pocs mesos, començarà a fer-se realitat.

(ARTICLE PUBLICAT AL DIARI MENORCA)

Defenses que són atacs

Els dos candidats a presidir el PP de les Illes defensen, a capa i espasa, les varietat dialectals i reneguen de l’estàndard. Ells, diuen, ja no dubten de la unitat de la llengua catalana, no, açò ja ho tenen clar: ara, només ataquen la seva integritat.

Totes les llengües són entitats abstractes que es concreten, forçosament, a través de les diferents varietats dialectals que les integren. I, per tal d’unificar tota la variació dialectal i de registre (culte, col·loquial, vulgar), totes les llengües normalitzades compten amb l’estàndard, que és el model de llengua dels mitjans de comunicació, de l’administració o de l’ensenyament.

Les persones que realment defensam la nostra llengua tenim claríssim que els dialectes són un tresor a mantenir i que l’estàndard és una varietat necessària en segons quins àmbits d’ús. L’autèntic perill de les varietats dialectals (i, per tant, de la llengua catalana) és la presència, cada vegada més aclaparadora, del castellà com a llengua de relació social. Les varietats dialectals viuen, sobretot, en la llengua oral. I si la llengua no es ralla, s’ha acabat tot. Aquí és on s’hauria d’insistir. Però no ho faran perquè l’únic objectiu és la manipulació ideològica de l’estàndard i, en el fons, la voluntat d’arraconar el català dels usos més cultes.

Us imaginau que el PP, a nivell estatal,  demanàs ensenyament en les modalitats extremenya, andalusa o càntabra? Podem estar tranquils perquè no ho faran mai: l’existència de l’estàndard castellà és inqüestionable. Així que, guanyi qui guanyi a cal PP, Bauzá o Company, la que hi sortirà perdent és la nostra llengua. Res nou.


« Anterior - Següent »