Fa més de 2500 anys, el filòsof Heràclit va afirmar  que l’única realitat és el canvi. Canviar és inevitable, per molt que, als humans, ens agradi refugiar-nos en una expressió tan confortable com és dir que les coses s’han fet “tota la vida” d’una determinada manera. Perquè, sovint, els canvis costen, sigui per comoditat, per nostàlgia, per por… i, tanmateix, ens passam la vida entomant-los de la millor manera possible.

Quan els canvis sobrepassen els límits estrictament personals i esdevenen socials, la reacció emocional que provoquen pot ser complexa. Record, perfectament, quan l’Ajuntament de Ciutadella va anunciar, al voltant dels anys 80 del segle passat, que els cotxes deixarien d’anar i venir entre la plaça del Born i la de les Palmeres. O per la placeta d’Artrutx. Molta gent clamava al cel perquè prohibien una cosa que s’havia fet tota la vida; pel que suposaria de pèrdues per als comerços i bars de la zona; o per les incomoditats per als vesins, a qui semblava que se’ls prenia un espai que era seu. Avui, però, algú recorda l’aparcament de la plaça de la Catedral amb nostàlgia? Algú proposaria tornar enrere en el temps? Estic segura que no.

Perquè els temps canvien i, com deia Darwin, si no ens hi adaptam, estam llests. Els meus germans grans recorden que, de petits, anaven a la Vall o a Macarella amb carro. Jo ja no hi he anat mai. Sempre amb cotxe. I, ara, també amb autobús. Què ha passat, entre el carro i l’autobús? Entre moltes altres coses, que Menorca és una illa meravellosa que la gent vol visitar i que, per tant, ja no anam a la platja només els menorquins; o que Menorca és una illa Reserva de Biosfera, que tenim l’obligació de preservar i que, per açò, com a tants altres llocs del món, s’ha de regular l’accés als espais més sensibles.

Entenc que, moltes vegades, vulguem tornar a un passat que ja no existeix. Encara somii la casa del carrer Maria Auxiliadora i només hi vaig viure set anys. Voldria tornar als estius al carrer i a la comoditat d’uns anys en què els pares eren el refugi. Ara, el refugi som jo i res ja no és igual. I, enguany, després d’anys i anys de no poder anar a Macarella els mesos d’estiu, pujaré a l’autobús i, paradoxalment, em semblarà que, d’alguna manera, recuper la platja d’antany.

“El canvi és llei de vida. Si només miram el passat o el present, ens perdrem el futur”. Ho va dir John Fitzgeral Kennedy i em sembla que tenia tota la raó.

• El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris

(Fotografia Diari Menorca)

Aquest estiu, a Menorca hi haurà dos indrets on només s’hi podrà accedir amb autobús, la platja de Macarella i Favàritx. Tot i que presenten similituds -es tracta de zones d’alts valors naturals, paisatgístics i ambientals-, la situació, en els dos casos, no és ben bé la mateixa i intentaré explicar-ho.

• De qui és competència regular l’accés a Favàritx?

En aquest cas, la competència no és del Consell Insular de Menorca sinó del Govern Balear, concretament de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, pel fet que es troba dins l’àrea del Parc Natural de l’Albufera des Grau.

• Què ha passat amb l’aparcament que ha funcionat els darrers anys?

La zona de Favàritx no ha comptat mai amb aparcaments regulats, ajustats a la legalitat. A més, com que el camí  no està delimitat entre paret seca, a mesura que va anar augmentant l’afluència de cotxes a la zona, es van anar generant zones d’aparcament no controlades, en terrenys privats, en els marges del camí d’accés al far. Aquesta situació irregular ha estat tolerada durant anys per les diferents administracions competents, arribant, els darrers anys, a una situació insostenible.

• Es tracta d’una mesura definitiva?

En absolut.  Es tracta d’una mesura excepcional només de cara a aquest estiu i, per primera vegada, s’ha fet feina per poder resoldre la situació de manera definitiva. Així, per poder disposar d’aparcaments regulats a la zona de Favàrtix és necessari que estigui aprovat el PRUG (Pla Rector d’Ús i Gestió del parc natural), el qual s’està esperant des de l’any 2003. A principis de 2018 es va presentar i ha sortit a exposició pública.

Per tant, no ha estat fins aquest mandat que la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern Balear ha treballat per a la regularització definitiva dels estacionaments en la zona de Favàritx, redactant el Pla Rector d’Ús i Gestió, l’aprovació del qual es preveu dins aquest any 2018 i que permetrà per primera vegada la regularització d’una zona d’estacionament en la zona de Favàrtix dins el Parc Natural de s’Albufera des Grau.

• Quin paper ha jugat el Consell en aquesta situació?

Davant la impossibilitat d’establir un estacionament regulat per la falta del PRUG, el Consell Insular de Menorca ha treballat conjuntament amb la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear per poder donar una alternativa d’accés a la zona de Favàrtix mitjançant transport públic regular, evitant al mateix temps les situacions de falta de seguretat que provocaria la falta d’estacionament als marges del camí.La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern Balear i el Consell Insular de Menorca regularan el trànsit a la zona del far de Favàritx, establint un sistema de transport públic col·lectiu des de l’estació d’autobusos de Maó que es complementarà amb la restricció d’accés en el tram final del camí de Favàritx i un sistema de vigilància dels accessos. Es tracta, com ja hem dit, d’una mesura excepcional i per aquest any 2018, mentre es regularitza l’estacionament a la zona.

• Des d’on s’agafarà l’autobús de Favàritx?

La nova línia d’autobús serà entre Maó i Favàritx i començarà a operar a partir del proper dia 1 de juny. En temporada alta, entre el 15 de juny i el 15 de setembre, estan previstes 13 sortides des de l’estació d’autobusos de Maó entre les 9:00 i les 19:30 cada dia de la setmana.

Així, com a mesura excepcional i per aquest any 2018, entre el 15 de juny i el 15 de setembre, l’accés a la zona de Favàritx quedarà restringida a sistemes de transport públic regular. També hi podran accedir altres vehicles de transport públic o discrecional que no necessitin estacionar a la zona, com taxis o minibusos en servei discrecional, aquests darrers en tot moment sotmesos a la prioritat de pas del sistema de transport públic regular i en funció de les característiques limitades del camí d’accés.

• Quina serà la proposta definitiva d’estacionament a partir del 2019?

Quan estigui aprovat definitivament el PRUG del Parc Natural de s’Albufera des Grau, que es preveu que sigui dins aquest any 2018, s’establirà un estacionament regulat amb una capacitat per a 200 cotxes en la zona de les antigues bateries o en una zona propera, així com estableix l’esmentat PRUG presentat i en tramitació. A més, delimita una sèrie de zones que podran destinar-se a l’acollida d’aparcaments de forma transitòria mentre no es completin els tràmits per a l’establiment de l’aparcament definitiu. Les actuals zones d’aparcament no estan contemplades en el PRUG, per tant queden destinades a desaparèixer.

• Activitat política
• Sense comentaris

El mes d’abril s’iniciava amb el traspàs de la competència de Promoció turística al Consell Insular de Menorca i continuava amb el Debat de política general, que serveix per fer un repàs de l’acció de govern del darrer any. Tanmateix, com era previsible, aquest plenari es va convertir en un tast del que serà la propera campanya electoral que -per si algú encara no ho havia notat- l’oposició fa unes quantes setmanes que ha donat per començada.

Efectivament, després d’hivernar durant 3 llargs anys a l’oposició, el PP s’ha deixondit i, amb una estratègia tan previsible com barroera, ha començat a muntar el seu discurs electoral. Que aquest discurs no encaixi gens ni mica amb la realitat, no és cap problema. Ho vam poder comprovar amb les propostes de resolució que van presentar. Res nou. Viuen instal·lats dins un mon que qualificaria de “realitat inversa” o, com deia Freud, “projecció negativa”, mecanisme pel qual algú, en situació de conflicte emocional, atribueix a altres pensaments propis que són inacceptables. Perquè, quan el PP parla de falta de projecte, de falta de lideratge, d’inacció, de males relacions entre els consellers, etc, etc, en realitat, el que està fent és definir els seus anys de govern fil per randa. I, com que estan convençuts -seguint l’escola de Goebbels, el “cap de comunicació” de Hitler- que repetint una mentida la faran realitat, continuen per aquí. És una llàstima, què hi farem.

Bona mostra del que estic dient és que la gran majoria de propostes de resolució que el PP va presentar no es van poder aprovar perquè ja s’estan fent. Van presentar aquesta bateria de propostes només amb la finalitat d’alimentar aquesta realitat inversa en què viuen instal·lats i que no respon a la realitat autèntica. Només un exemples. S’exclamen que les obres de la ME-1 no estan acabades però no volen recordar que, en aquestes alçades del seu mandat, encara no havien fet RES a la carretera: van començar l’octubre del 2014, mig any d’abans de les eleccions, i per deixar unes obres paralitzades, amb un projecte que no es podia executar per les mancances que tenia, i amb un sobrecost milionari. Aquesta va ser la seva magnífica gestió. Avui, hem resolt l’entrada a Alaior amb una rotonda sobre la qual hi havia consens (per què el PP no va començar per aquí?); a finals d’any tindrem el tram Ciutadella-Ferreries acabat; i, finalment, en base a la feina feta fins ara, donarem una resposta a la resta del tram Alaior-Maó. La diferència em sembla que és evident.

D’altra banda, no em puc estar de dir que no van presentar NI UNA SOLA proposta en les matèries de patrimoni, promoció cultural, arxius i biblioteques, i cooperació internacional. D’Educació, n’hi ha dues. La primera: “El Ple del Consell insular insta a l’equip de govern a crear beques per a estudiants amb la problemàtica amb les del Govern”, que  vam votar en contra per manca d’intel·ligibilitat. La segona: “El Ple del Consell Insular de Menorca insta a l’equip de govern a agilitar la posada en marxa del Conservatori”, una competència del Govern Balear! I, finalment, en Política lingüística, la proposta que no hi podia faltar. “El Ple del Consell Insular de Menorca rebutja qualsevol mesura d’imposició lingüística que pugui suposar encara més dificultats a la cobertura de personal sanitari, i/o que pugui generar una manca de facultatius fora de les illes”, proposta que vam votar en contra. El dia que el PP tregui l’obligatorietat del nivell C1 de castellà per als alumnes estrangers que volen cursar el MIR a Espanya, podem tornar a parlar de presumptes imposicions.

Per acabar, quan, el juliol del 2015, vam asumir les responsabilitats de govern l’objectiu era clar: era urgent tornar a posar en marxa una màquina que duia quatre anys aturada. La falta d’iniciativa política del govern anterior havia convertit el Consell en una institució que, per primera vegada des de la seva creació, no era vista per la ciutadania de Menorca com la més important, la més decisiva i la que ha de liderar les polítiques que l’illa necessita. El repte era tan complex com engrescador.

Territori, transparència, política lingüística, turisme sostenible, promoció econòmica i producte local, cultura,  medi ambient amb una clara aposta per les energies renovables, polítiques de benestar social per a tothom, Menorca com a reserva de biosfera, la mateixa Menorca que espera ser declarada per la Unesco Patrimoni de la Humanitat pels seus valuosos béns arqueològics, són els eixos amb els quals feim feina sempre de manera transversal. Aquest equip de govern lidera un projecte proper a les persones sensible a les demandes d’una societat que ara se sent escoltada.

Encara que al PP no li agradi, els tres partits que formam l’equip de govern del Consell Insular de Menorca tenim molt clara quina és la nostra responsabilitat i l’exercim amb la màxima dedicació, molt conscient que  la nostra feina de d’avui serà la Menorca de demà.

• Activitat política
• Sense comentaris