28
set.
2019
Escrit per Maite Salord
Un dels reptes més grans que té la humanitat és, sens dubte, la lluita contra el canvi climàtic. I ja no valen excuses: no és una fosca perspectiva de futur sinó una crua realitat. En aquest sentit, la setmana ha estat intensa. Dilluns, se celebrava la Cimera pel Clima a la seu de Nacions Unides a Nova York, amb la voluntat, d’una banda, d’aconseguir la implicació de la societat per revertir una situació dramàtica i, de l’altra banda, d’accelerar la implementació de l’Acord de París sobre el Canvi Climàtic. Avui, dia 27 de setembre, hi ha convocada la Vaga pel Clima en què està previst que milions de ciutadans d’arreu del món es mobilitzin perquè, com diu Greta Thunberg: “Cada persona compta: Igual que cadascuna de les emissions compta. Cada quilo. Tot compta. Per tant, sisplau, tracteu la crisi climàtica com la crisi greu que és i doneu-nos un futur als joves. Les nostres vides són a les nostres mans.”
Menorca va ser declarada el 1993 Reserva de Biosfera per la UNESCO i, com a tal, vol estar present en l’aliança global per a la mitigació del canvi climàtic, tot apostant per avançar de forma decidida cap a la sostenibilitat. Per açò, en la sessió plenària de dia 23 de setembre, vam declarar la situació d’emergència climàtica en què es troba el planeta, i vam assumir l’adopció de mesures de forma activa per fer-hi front, intentant contribuir a la necessitat de mitigació dels efectes del canvi climàtic, i als objectius establerts a la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica.
És evident que el canvi climàtic no només es tradueix en un escalfament global, sinó també en un clima caracteritzat per una gran inestabilitat, amb esdeveniments climàtics extrems, tant en magnitud com freqüència, com s’està comprovant en els darrers anys amb sequeres, ones de calor, gelades extremes, inundacions, etc. A les Illes Balears, segons l’estudi publicat aquest any pel Laboratori interciplinari de Canvi Climàtic (LINCC) de la Universitat de les Illes Balears “El canvi climàtic a Menorca. Sobre els canvis observats i prevists, els impactes i la necessitat d’emprendre la transició energètica”[1], l’augment de temperatures ha estat superior a la mitjana mundial, amb un augment en 40 anys de 1,75ºC les màximes i 1,50ºC les mínimes. Segons el mateix estudi, la projecció de l’evolució del clima a les Illes Balears durant el segle XXI mostra que, sota un escenari pessimista en que no es reduïssin els nivells actuals d’emissions, la temperatura pujaria entre 3 i 5 ºC entre el 2010 i el 2100.
A Menorca, aquests impactes generalitzats es traduiran en una afectació a molts nivells: reducció d’alzinar; salinització de les zones humides; augment de l’erosió a platges i sistemes dunars; reducció del 10 al 20% de la pluja anual; augment del 3% en la mortalitat per onades de calor per cada grau que pugui la temperatura màxima; importants pèrdues pel sector agrícola a causa del menor rendiment dels cultius; una menor productivitat pesquera a causa de l’augment de la temperatura, etc, etc.
És per tot açò, i esperonats per una la societat civil cada cop més implicada en la lluita contra el canvi climàtic i més exigent amb els governs i institucions polítiques en la demanda d’accions concretes i efectives, que el Consell Insular de Menorca s’ha compromès a fer difusió i divulgació a la població de la problemàtica inherent a la crisi climàtica, així com de les mesures adoptables a nivell local per contribuir a la prevenció i mitigació dels seus impactes.
D’altra banda, prioritzarem l’adopció de les mesures necessàries contemplades en el Pla d’acció de la Reserva de Biosfera de Menorca (2018-2025) per assolir els objectius descrits en matèria de prevenció, mitigació i adaptació als impactes del canvi climàtic: millorar l’eficiència de l’ús de l’aigua en tots els sectors, afavorint la reducció de consum, la seva reutilització i incrementant la qualitat de l’aigua; reduir substancialment la generació de residus i incrementar l’aprofitament de recursos mitjançant la prevenció, la reducció, la reutilització, la preparació per a la reutilització i el reciclatge; augmentar substancialment l’eficiència energètica i el percentatge
d’autoproveïment energètic procedent de fonts renovables…
Finalment, el Consell Insular de Menorca perseguirà els objectius de descarbonització i transició energètica establerts a l’Estratègia Menorca 2030, mitjançant les accions concretes que planteja, especialment amb aquelles amb un major impacte de reducció d’emissions: incrementar la penetració d’energies renovables en el sistema energètic de Menorca; fomentar l’autoconsum en edificis, apropant la producció a la demanda i implicant a la població; promoure el transport públic i la mobilitat elèctrica mitjançant la creació d’una infraestructura de recàrrega eficient; crear l’oficina d’impuls Menorca 2030, en què s’assessorarà la població en matèria d’energies renovables i eficiència energètica…
És evident el compromís del Consell Insular de Menorca des de la plena consciència que, si no s’actua ja, ben prest el canvi climàtic serà irreversible.
________________
[1] Us recomanam consultar el nostre web menorcabiosfera.org on tots els documents citats en aquest article, i molts d’altres, es troben disponibles en línia, i des d’on informam pràcticament a diari de tots els projectes que tenim en marxa a l’Agència Menorca Reserva de Biosfera.
