Amb el suggerent títol A caixes destrempades, dia 30 de desembre, a les 21,30h, a la Sala Multifuncional des Mercadal, es presenta el primer disc dels “Sonadors de Son Camaró”

El disc inclou aquelles cançons que ja s’han fet ben populars, com és el cas  del pasdoble “Marcial”, la cançó del guàrdia civil que s’enamora d’una independentista; la versió en ska de “L’amo de Son Camaró”; “A Aló amb tu”, una petita història d’amor i esclata-sangs; la “Piccolissima migjornera”, etc, etc. A més, també hi podem trobar una versió especial de la  “polèmica” cançó sobre la infanta Elena, la cunyada d’aquell que augur que prest també en tindrà una de ben polida.

Així, A caixes destrempades reuneix dues condicions que em semblen importants. D’una banda, bona música. No debades, a part dels components del grup, hi  han col·laborat diversos músics amb instruments com saxos, trombó, trompeta, flauta, piano, veu, marimba, i en les mescles i masterització hi ha participat un tècnic de la talla de Toni Pastor als estudis Swing de Palma.

D’altra banda, la segona condició és el bon humor. Perquè, sens dubte, el disc ens farà riure. I, justament ahir vespre, llegia un llibre de títol inconfessable que deia: “El riure de bon gust, franc, obert, el riure plaent, allibera les endorfines cerebrals que són la nostra morfina natural. Calma el dolor i disminueix les inflamacions”.

Aixi que, ja ho sabeu, si voleu tot això, a escoltar A caixes destrempades. A més, l’entrada al concert de divendres és gratuïta. No es pot demanar més!

• Amb totes les lletres
• 3 comentaris

El meu fill em va demanar: a tu t’agrada Nadal, de ver?  Vaig somriure. La seva mirada intuïa una resposta d’aquelles que ja no es donen a un infant. M’agrada i no m’agrada. És present i passat. És il·lusió i enyor. És tu i jo, aquí, dins la cuina, triant els ornaments d’un arbre que no és de Nadal perquè el moix s’hi enfilava i el feia caure. Ets tu muntant un betlem dins un armari amb una paciència desconeguda. Són les pinyes platejades dins la fruitera i els llumets que, com sempre, no s’encenen. És un parèntesi del dia a dia frenètic. Retorns i converses de taula que s’allarguen amb el cafè i la copa de cava. Embolcalls de colors i decepcions. Rialles i balls. Mirades perdudes. Són les felicitacions que no arriben perquè enguany  hi ha crisi. Nadal és tu i jo, fill meu, asseguts dins la cuina, entre serrells llampants i campanetes, triant què volem posar i què volem deixar dins la capsa. Descobrint l’estrella que vas fer quan eres petit i que, un dia, quan siguis un home, et portarà a nadals en què demanaves a la mare si li agradava, de ver, el Nadal. I creuràs recordar que ella et deia que sí, que li agradava molt. I, tanmateix,  en el fons dels teus ulls, una certa malenconia entelarà els records.

• Amb totes les lletres, Textos literaris
• 5 comentaris

Després d’una setmana d’aquelles que una no sap com ha pogut resistir, aquí teniu la crònica del ple del Consell de Menorca de dilluns passat. Va ser una continuació dels altres tres.  Des del PSM més per Menorca, hi vam dur propostes positives per a la nostra illa que van ser rebudes per l’equip de govern del PP de forma desigual. Amb una coincidència, però: sempre aquella frase ofensiva que voldria ferir i que no poden evitar. Però, com deia ma mare, no ofèn qui vol sinó qui pot…

En fi. Comencem per la primera proposta que vam presentar: instar el Govern Balear a actualitzar i revisar el mapa escolar de les Illes Balears que es va elaborar durant la legislatura 2003-2007. Es tracta d’una demanda de tot el sector educatiu que s’ha d’entendre com l’anàlisi de la situació educativa actual, la prospectiva poblacional de futur i la planificació, a anys vista, de les necessitats del sistema educatiu, pel que fa a nous centres i a plantilles de professorat. Una planificació que, en moments de crisi com l’actual, és més necessària que mai.

El PP hi va votar a favor. L’única (!)  intervenció de la consellera de cultura i educació en aquest punt va consistir a dir: per què no ho van fer entre el 2007 i 2011 quan governaven vostès? La resposta ja li havia donada a la meva intervenció inicial: des del PSM hem reclamat aquesta revisió al PP i al PSOE, des de dins i des de fora del govern. A més, ja es pot imaginar que, si al PP de Menorca, el de Mallorca els ignora constantment, les dificultats augmenten quan es tracta de socis de govern de partits diferents. Amb tot, el passat mandat, es va començar aquesta revisió, tot i que no es va concloure.

La segona proposta demanava un pacte insular, liderat pel Consell i, amb participació, entre d’altres, dels ajuntaments de l’illa, per planificar i definir el contingut i la ubicació dels diferents equipaments amb què Menorca hauria de comptar en un futur pròxim, amb arguments i vetlant sempre prquè tots els ciutadans de Menorca, siguin del municipi que siguin, se sentin escoltats. Em referia al parador turístic i a l’escola d’hoteleria, sempre amunt i avall, amb enfrontaments a la premsa entre municipis. El PP hi va votar en contra, tot i que el senyor Huguet, en un to condescendent, em va dir que “estava carregada de bones intencions”. Patètic.

I, finalment, vam presentar una moció per tal de modificar la composició de la Comissió Assessora de Patrimoni per tal d’incloure-hi dos vocals més en representació dels partits polítics de l’oposició, només un per partit i tècnics (arquitectes, aparelladors, historiadors, etc). La proposta encaixava, perfectament, amb les característiques que el PP volia que tingués la Comissió: no la volia nombrosa i la volia de tècnics. Així i tot, la va votar en contra perquè, segons va dir la senyora Baíllo, en un to ben desagradable, “la decisió ja estava presa des del setembre”. Això són arguments, sí senyora!

I fins aquí el ple de dilluns 19 de desembre. Ahir vam parlar de pressuposts. Però aquesta és una altra història i, per descomptat, serà una altra entrada en aquest bloc.

• Activitat política
• 5 comentaris