COVID

La situació que estam vivint és, sense cap dubte, molt greu. La crisi sanitària que patim actualment, sense precedents en l’actual món globalitzat, ve acompanyada d’una crisi econòmica provocada per una disminució de l’activitat. I el Consell Insular ha fet passes decidides, des del primer moment, per donar-hi resposta, en la mesura de les seves possibilitats, aportant tot allò al seu abast. Així, s’han dedicat 3M€ a la gestió del COVID-19: 1M€, a despesa social, a acompanyar les persones i garantir que tenguin cobertes les necessitats bàsiques; i 2M€ a la reactivació econòmica per fer front a la davallada de l’activitat en el sector primari, la indústria, els serveis turístics i les entitats del tercer sector i comerç local.

Actuacions concretes fetes des del Departament:

• Des del primer moment, amb la declaració de l’estat d’alarma, es van implantar mesures de prevenció en els contractes de recollida i tractament de residus, tant per als treballadors com per als usuaris. En aquest sentit, es va assegurar l’ús dels equips de protecció individual adients per a cada cas, es van programar neteges i desinfeccions de contenidors i instal·lacions i es van difondre instruccions a la població per prevenir possibles contagis i gestionar correctament els residus. D’altra banda, es van adaptar els serveis i els horaris a les circumstàncies excepcionals, amb algunes adaptacions de funcionament i mesures de seguretat addicionals a l’Àrea de gestió de residus de Milà o adequant els horaris de les deixalleries a la situació. Progressivament es va recuperar la normalitat, mantenint però algunes mesures de prevenció necessàries.
• A nivell general, l’objectiu del departament de Medi Ambient i Reserva de Biosfera ha estat, durant aquests darrers mesos, generar despesa corrent per impulsar la reactivació econòmica a partir de contractes amb petites i mitjanes empreses de l’illa i que van en la línia de la sostenibilitat. És el moment d’enfortir el nostre model econòmic i social basat en la declaració de Menorca Reserva de Biosfera, perquè la sostenibilitat és sinònim de salut i de benestar, de diversificació econòmica i d’innovació.

PROJECTES. PRESENT I FUTUR.

• Aprovació PDS Residus. La fita principal ha estat l’aprovació definitiva del pla director sectorial de prevenció i gestió de residus no perillosos de Menorca, que posteriorment a l’aprovació inicial del mes de maig de 2019 ha requerit resoldre i informar les al·legacions rebudes, incorporar les aportacions de les diverses administracions afectades, obtenir la declaració ambiental estratègica favorable de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, així com informe favorable de la Direcció General de Residus i Educació Ambiental per a les instal·lacions mixtes i superar el tràmit de la Comissió de Coordinació de Política Territorial, per finalment ser aprovat definitivament el mes de juny de 2020.
• Actuacions derivades del Pla. Aquest pla, amb una vigència de 6 anys, dóna cobertura a diverses actuacions en infraestructures clau per a la gestió dels residus a Menorca, algunes ja executades, com el segellament de l’abocador de Milà II o les reformes de sis de les set deixalleries de Menorca, altres en execució com la planta de tractament de residus de Milà o l’ampliació de Milà II. De cara al futur, s’haurà de construir la planta de tractament de residus voluminosos i la planta de biometanització. D’altra banda, estableix les bases per modificar els serveis de recollida de residus, amb la implementació de la recollida porta a porta que ha de permetre capgirar els percentatges de recollida separada de residus en origen per complir amb els objectius europeus, per valoritzar el màxim de residus i reduir al mínim els que acabin enterrats a l’abocador. I, en aquest sentit, estam treballant perquè sigui una realitat el 2021 als municipis de Maó i es Castell.
• Llei Reserva de Biosfera. En les properes setmanes, presentarem l’esborrany de l’Avantprojecte de Llei de Reserva de Biosfera de Menorca. L’objectiu és que la declaració de Menorca com a reserva de biosfera, vint-i-sis anys després, vagi acompanyada d’un instrument normatiu específic que representi donar un fort impuls a la reserva en un moment clau per a Menorca. Així, la finalitat primera de la llei Menorca Reserva de Biosfera és assegurar que avancem en la línia del desenvolupament sostenible, tal i com contemplen els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 adoptats per l’ONU, per la qual cosa la sostenibilitat ha de ser, de manera indefugible, l’eix de totes les polítiques que es duguin a terme a l’illa, amb la voluntat de consolidar i enfortir un model de desenvolupament que harmonitza els usos humans i el patrimoni natural, avui, el valor més preuat de Menorca i allò que ens diferencia de la resta de territoris. La llei que es promou vol assegurar que la declaració de reserva de biosfera no sigui només un distintiu o un segell ambiental i vol assegurar, també, la dotació de recursos econòmics suficients per innovar i implementar experiències pilot d’actuació, així com per executar els programes, projectes i actuacions prevists en el Pla d’Acció Reserva de Biosfera. La nostra voluntat és que sigui una llei participada i debatuda, cosa que es farà amb els diferents grups polítics del Consell just comptar amb un esborrany de la llei i en els òrgans de gestió –Consell social i Consell científic- de l’Agència Reserva de Biosfera.
• Estratègia 2030. Aquest primer any de mandat s’ha centrat en la posada en marxa de la primera fase de l’Estratègia 2030, amb la voluntat d’assolir els objectius de descarbonització i transició energètica establerts a l’estratègia, amb dues fites destacables: l’Oficina d’impuls Menorca 2030, un servei d’assessorament a la ciutadania en matèria d’eficiència energètica, implantació de renovables i accés a subvencions, que ja ha atès més d’un centenar de sol·licituds de particulars i empreses; i el Cens d’Empreses del Sector de l’Energia a Menorca, creat per donar visibilitat al sector i els serveis que pot oferir a ciutadania, empreses i administracions. A més a més, l’oficina també ha esdevingut un servei clau catalitzador de projectes que s’emmarquen dins l’Estratègia. Així, el darrer any a Menorca han proliferat projectes de generació renovable que ja estan completant la tramitació, entre els quals destacam el projecte fotovoltaic de Son Salomó, gràcies al conveni signat entre la propietat, l’empresa promotora, la plataforma Amics de Punta Nati i el Consell Insular, que farà possible assolir els objectius de generació renovable prevists a la primera fase de l’Estratègia.
  També hem sumat 2 instal·lacions d’autoconsum en edificis del CIME (Sa Vinyeta i Trepucó I i II) que se sumen als 6 ja existents. També caldria destacar l’obtenció de la subvenció per part de l’IDAE, per realitzar els projectes d’instal·lació de pèrgoles fotovoltaiques a 11 aparcaments públics de l’illa, amb una inversió que supera el 4,6 M€, dels quals IDAE aporta el 50% dels fons.
• Inversió a la Cova de s’Aigua de Cala Blanca. S’han iniciat les obres que permetran obrir la Cova de s’Aigua de Cala Blanca al públic. Es tracta d’un projecte per al condicionament interior i d’accés a la Cova de s’Aigua de Cala Blanca. Les obres per habilitar l’accés a la cova compten amb certa complexitat a nivell tècnic i ha suposat la realització de diversos estudis espeleològics i arqueològics per obtenir les autoritzacions pertinents. En tot el procés s’ha comptat amb l’ajuda de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME), que ha estat l’organisme encarregat d’oferir assesorament sobre el projecte. És la primera fase d’un projecte més ambiciós que passa, també, per mostrar al públic una cova nova d’una bellesa i un valor indiscutible, com bé explica Pedro Robledo, responsable de l’Institut Geològic i Miner (IGME) a Balears. Finalment, hi quedaria la Cova de na Megaré, l’obertura de la qual, més complexa, tancaria el projecte. Les Coves de Cala Blanca tenen una triple importància: pels seus valors naturals; per les seves característiques i valors ecosistèmics; i per la seva potencialitat turística. Cal destacar, també, que es tracta d’una iniciativa pública, cosa gens habitual, i que crearan un precedent, en ser un projecte que garanteix la sostenibilitat de les coves.
• Pla Director Arquitectònic de Llatzeret. Hem donat a conèixer el Pla director arquitectònic de Llatzeret que té un doble objectiu: d’una banda, recuperar, posar en valor i preservar els valors patrimonials del bé, associats a l’antiguitat i a l’originalitat; i, de l’altra, convertir-lo en un exemple de sostenibilitat i reforçar, així, el compromís de Menorca amb el desenvolupament sostenible. És molt important comptar amb un instrument tècnic i econòmic que garanteixi programar, de la forma més adient i en funció de les prioritats tècniques i econòmiques, les futures actuacions per tal de conservar, protegir i posar en valor el conjunt que conforma el Llatzeret de Maó, declarat Bé d’Interès Cultural, com equipament públic, i adaptar-lo als nous usos que s’hi donin, principalment, amb finalitat formativa, cultural, social i turística. En aquest sentit, d’entre les moltes inversions i millores que s’han fet al Llatzeret durant aquest any, destacam la inauguració de la Sala de Congressos, amb una capacitat per a 260 persones i dotada de tots els equipaments necessaris per dur-hi a terme esdeveniments de primer nivell.

• Activitat política
• Sense comentaris

Aquesta setmana, s’ha reunit el primer Consell Social Reserva de Biosfera després de la reforma dels Estatuts de l’Agència Menorca Reserva de Biosfera. Es tracta d’un òrgan consultiu que facilita la integració i la participació de totes les administracions públiques que tenen competències sobre l’illa, i les entitats privades més representatives en diferents àmbits de l’economia i de la societat menorquina. Les seves funcions són les de dur a terme iniciatives i propostes, però també assessorar en les actuacions que desenvolupi l’Agència, garantint en qualsevol cas la seva intervenció en els procediments que tenguin una especial transcendència per a la protecció ambiental de Menorca.

Entre els canvis més significatius, cal destacar que la Presidenta de l’Agència passa a ser la Presidenta del Consell Insular de Menorca, i es crea una Vicepresidència que ocupa la Consellera de Medi Ambient i Reserva de Biosfera. També es reorganitzen els diferents òrgans i es defineixen clarament les seves funcions: es crea el Consell Rector (que substitueix al Consell d’Administració i que és ara més transversal amb presència de tots els consellers i d’un batle); s’amplien considerablement el Consell Social i el Científic; i es crea la Junta de Batles de la Reserva de Biosfera.

Com a consellera de Medi Ambient i Reserva de Biosfera, vaig fer un breu repàs dels projectes més emblemàtics que es preveu executar durant aquest mandat, tots ells ja en marxa:

– Llei Reserva de Biosfera. L’objectiu és que la declaració de Menorca com a reserva de biosfera, vint-i-sis anys després, vagi acompanyada d’un instrument normatiu específic que representi donar un fort impuls a la reserva en un moment clau per a Menorca. Així, la finalitat primera de la llei Menorca Reserva de Biosfera és assegurar que avancem en la línia del desenvolupament sostenible, tal i com contemplen els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 adoptats per l’ONU, per la qual cosa la sostenibilitat ha de ser, de manera indefugible, l’eix de totes les polítiques que es duguin a terme a l’illa, amb la voluntat de consolidar i enfortir un model de desenvolupament que harmonitza els usos humans i el patrimoni natural, avui, el valor més preuat de Menorca i allò que ens diferencia de la resta de territoris.

La llei que es promou vol assegurar que la declaració de reserva de biosfera no sigui només un distintiu o un segell ambiental i vol assegurar, també, la dotació de recursos econòmics suficients per innovar i implementar experiències pilot d’actuació, així com per executar els programes, projectes i actuacions prevists en el Pla d’Acció Reserva de Biosfera. La nostra voluntat és que sigui una llei participada i debatuda, cosa que es farà amb els diferents grups polítics del Consell i en els òrgans de gestió –Consell social i Consell científic- de l’Agència Menorca Reserva de Biosfera.

– Ampliació de la Reserva Biosfera Marina. El Consell Internacional de Coordinació de la Unesco, reunit a París el 19 de juny de 2019, va acordar ampliar la RB Menorca cap al mar i ens vam convertir, així, en la RB marina més àmplia del Mediterrani (514.485 ha, 85% marina i 15% terrestre). L’objectiu és tenir un litoral en un bon estat de conservació i una mar productiva a través d’un ús col·lectiu responsable, una gestió sostenible dels recursos i l’enfortiment de la capacitat de recuperació. Es tracta d’una oportunitat per teixir aliances entre la societat, el món científic i les diferents administracions amb l’objectiu comú de la sostenibilitat.

– Estratègia Menorca 2030. El Consell Insular de Menorca continua la línia de feina iniciada el passat mandat amb la voluntat d’assolir els objectius de descarbonització i transició energètica establerts a l’Estratègia Menorca 2030, mitjançant les accions concretes que planteja, especialment amb aquelles amb un major impacte de reducció d’emissions: incrementar la penetració d’energies renovables en el sistema energètic de Menorca; fomentar l’autoconsum en edificis, apropant la producció a la demanda i implicant a la població; promoure el transport públic i la mobilitat elèctrica mitjançant la creació d’una infraestructura de recàrrega eficient; consolidar la feina de l’oficina d’impuls Menorca 2030, en què s’assessora la població en matèria d’energies renovables i eficiència energética, etc, etc.

– Gestió Residus. El nou Pla director sectorial de residus no perillosos de Menorca estableix nous mecanismes de gestió i tractament, així com la previsió de les infraestructures i dels equipaments necessaris per a l’illa. Volem millorar la quantitat i qualitat de recollida separada a través de dos sistemes: la recollida porta a porta i la recollida en àrees d’aportació, grups de contenidors per a cada una de les cinc fraccions (paper i cartró, envasos lleugers, vidre, matèria orgànica i rebuig). Els usuaris hauran de pagar en funció de les quantitats de residus generats i la seva participació en la recollida separada.

Pel que fa a les actuacions en les infraestructures de residus, el document inclou millores en les instal·lacions de tractament de l’Àrea de gestió de residus de Milà, també de les instal·lacions de la Xarxa de Deixalleries de Menorca i la construcció de la planta de residus voluminosos. També es preveu la futura construcció d’una estació de transferència per a residus domèstics a Ciutadella amb l’objectiu d’optimitzar el transport de diferents fraccions de residus des de Ciutadella, amb la incorporació de sistemes de compactació.

Com es pot veure, les línies de feina són moltes i importants. Projectes engrescadors que ens ajudaran a enfortir, en un moment complicat, el nostre model econòmic i social basat en la declaració de Menorca Reserva de Biosfera. Perquè la sostenibilitat és sinònim de salut i de benestar, de diversificació econòmica i d’innovació.

• El pensament ordenat/Opinió
• 1 comentari

El 1958, l’escriptor Joan Oliver va escriure Ball robat, una comèdia en tres actes i un epíleg que fixa els límits del matrimoni burgès durant el franquisme i en què la frustració, la infelicitat o la hipocresia marquen la vida d’uns personatges que dibuixen la realitat grisa i desencisada de la postguerra. I què hi té a veure aquesta obra teatral amb la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL), més coneguda com a llei Montoro, que anuncia el títol d’aquest article, us demanareu. Senzill: repassant la cronologia dels fets, he arribat a la conclusió que tot el que envolta aquesta llei és també una mena de comèdia dramàtica en tres actes i un epíleg en la qual, com en un ball robat, els balladors canvien de parella però el moviment continua sent exactament el mateix.

Acte Primer. El 2011, amb nocturnitat i traïdoria, sense diàleg i sense debat previ entre tots els partits polítics, la parella formada per PP i PSOE va modificar l’article 135 de la Constitució espanyola amb l’objectiu de garantir l’estabilitat financera que reclamava Europa. A la pràctica, volia dir que l’Estat estava obligat a assolir un dèficit quasi zero i que el seu principal deure era pagar el deute públic, encara que açò suposés retallades en l’estat del benestar, com va acabar passant immersos com estàvem en plena crisi econòmica i financera.

Acte Segon. El 2013 s’aprova la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL), la llei Montoro, amb l’objectiu de desplegar el modificat article 135 de la Constitució. Tot i que és indubtable que aquesta llei té aspectes positius en parlar de duplicitats en la prestació de serveis, posar especial èmfasi en la lluita contra la corrupció o en marcar-se com objectiu l’eficiència de l’administració, a la pràctica, l’únic que ha fet fins ara ha estat centrar-se en l’estabilitat pressupostària i posar impediments a la inversió o a la contractació de personal per part d’ajuntaments i, en el cas de les Illes, consells insulars.

Així, la Llei Montoro permet compensar el deute global de les administracions públiques a costa dels ajuntaments i part de la comunitat autònoma. O el que és el mateix: qui genera dèficit és el govern central i qui equilibra els nombres per fer-los presentables davant Europa són, sobretot, les entitats locals (ajuntaments i consells) i, en part, les comunitats autònomes. Només cal fer una ràpida ullada a alguna de les darreres dades que s’han publicat:  l’administració central té un deute de 1.069.790 milions d’euros, un 87,9% del PIB; les comunitats autònomes, 296.658 milions, un 24,4% del PIB; i les administracions locals 25.979 milions, el 2,1% del PIB!

Acte Tercer. Així les coses, no és d’estranyar que, des del mateix moment de l’aprovació de la llei Montoro, PSOE i, més tard Podem o Unides Podem, entre altres partits, posessin el crit al cel amb el compromís de derogar-la tan bon punt fossin al govern. Resulta que aquests dos partits governen a Madrid des de gener del 2020 i, per tant, tot feia pensar que el desenllaç de la comèdia dramàtica seria la derogació de la llei Montoro aprovada pel govern de Mariano Rajoy. Però el teló no s’ha abaixat perquè la llei continua vigent i, per si no fos poc, encara ens han regalat un epíleg vergonyós que ha provocat que el públic s’aixecàs de la butaca indignat.

EPÍLEG. El Govern de PSOE i Unides Podem aprova el reial decret llei 27/2020, del 4 d’agost, que és un xantatge de manual, per molt que apel·li al caràcter voluntari dels mecanismes financers que regula. La idea és clara: les entitats locals han de permetre a l’Estat disposar dels seus romanents pressupostaris i, a canvi, graciosament, aquest els permetrà emprar una part dels seus propis estalvis, cosa que ara els tenen prohibida per llei. O sigui, l’Estat força les entitats locals a acceptar el mal menor.

Ara sí, es tanca el teló, encara que el ball continua: la parella que el va obrir, PSOE i PP, ha donat pas a la formada per PSOE i Unides Podem però els passos són els mateixos. Un ball robat. Jo no hi hauria pogut trobar un qualificatiu més encertat.

• El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris