Menorca és excel·lent i les seves gents són honrades
Déu faci caure la pluja sobre nosaltres i sobre les seves gents!
Ha estat generós amb aquesta terra i la seva gent
i ells no van trobar conducta més justa i jo no he trobat gent millor;
Té la M de magnificiència, la N de noblesa, la R del realisme,
la C de la cohesió social en la qual arriba a l’extrem;
Déu sap que l’estimo, a ella i als seus habitants,
amb l’amor malenconiós de qui enyora la unió amorosa;
Si fos porter d’una de les portes del Paradís, diria: entreu, gents de Menorca;
i instal·lau-vos en el més alt!
Per Déu!, tinc el poder, però com és el poder que pot fer que ells vinguin
al matí a la nostra casa afectuosament;
Ens van prestar jurament, fent públics els secrets
d’un afecte que s’ha manifestat;
Van venir tots alçats, quan van ser convocats a la meva proclamació,
per assolir la seguretat completa.
Said Ibn Hakam (Tavira, Ghard al-Àndalus 1204, Madina Manurqa 1282)