TU: ESPERANÇA

Ara que tot ha acabat,

pens en la teva lliçó:

posares dignitat on solament vèiem injustícia;

on tan sols hi havia ràbia, ens donares serenitat.

Segur que,

on sigui que siguis,

si hi ha Déu,

en cloure’t els teus ulls mortals,

t’haurà obert també

aquells altres de més grans,

que el poeta li demanà

per veure la seva faç immensa.

Ara, estimat,

tot  s’atarda en aquestes

avingudes solitàries;

i el sol ponent daura

les fulles que cauen,

lentes,

com desistint.

Ara, ets amb mi a casa, pertot…

m’esperes.

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 1 comentari

“Però tal com hem de jutjar els fets del passat per la seva mesura, és amb la nostra que hem de llegir, avui, aquesta obreta; que ningú no pretengui, per tant, que s’hagi de prendre al peu de la lletra, és a dir, com a model d’ortografia, aquest llibret escrit en català quan el català no tenia normativa fixada. Senyores i senyors, ho dic al pròleg i ho repetesc aquí: que ningú no oblidi que, ara i aquí, la llengua catalana té una normativa establerta, que és amb ella que al·lots i al·lotes l’aprenen a escriure a l’escola, i, finalment, que això, l’aprenentatge, la formació de les persones, ara com abans, per a nosaltres com per a Joan Benejam, és sagrat. Com la llengua; com totes les llengües.”

PARAULES D’ÀNGEL MIFSUD CISCAR A LA PRESENTACIÓ DEL VOCABULARIO MENORQUIN-CASTELLANO, EDITAT PER L’AJUNTAMENT DE CIUTADELLA I EDICIONS NURA L’ANY 2000

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• Sense comentaris

Mentre els fills van ser petits, cada Nadal fèiem una felicitació que repartíem entre la família. Tots hi col·laboràvem fent el que millor sabíem fer: disseny, dibuixos, paraules. Com haureu deduït, em tocava redactar o escollir el text de la felicitació. De vegades, agafava un parell de versos d’un poeta conegut; d’altres, m’animava a escriure un text breu en prosa. Tanmateix, un any, el 2004, em vaig atrevir a fer un poema, breu i senzill, que els meus fills petits poguessin entendre. És l’únic poema que he escrit mai i, per descomptat, no el vaig signar. Aquest fet, va donar peu a una anècdota ben divertida: la filla gran va voler regalar una felicitació a la seva mestra i, al cap d’un parell d’anys, arriba la mitjana a casa, un migdia, i anuncia: ja sé el vers de Nadal! Quan el va començar a recitar, vaig pensar que em sonava d’alguna cosa però no podia reconèixer l’autor del text… Era el meu poema! Aquest.

TRES REIS DE L’ORIENT

TRAVESSEN DESERTS

DE NIT I DE DIA:

CERQUEN UN ESTEL

QUE ELS HA D’ANUNCIAR

UNA NOVA VIDA.

AIXEQUEN ELS ULLS

CAP AL FIRMAMENT

I AQUEST S’IL·LUMINA:

DEL SEU TENDRE COR

SURT PAU I BONDAT,

AMOR I JUSTÍCIA.

• Amb totes les lletres , Textos literaris
• Sense comentaris