Divendres passat, al Casino 17 de gener, va tenir lloc la presentació de dos llibres de l’escriptor Pau Faner: la quarta edició actualitzada de Moro de rei, premi Ramon Llull 1988; i Pau Faner: la força de la imaginació fabuladora, a cura de Joan F. López Casasnovas. L’acte, però, va ser molt més que una simple presentació. Sebastià Serra, president de l’IEB,  Joan Lluís Torres, conseller de cultura del CIM, Josefina Salord, autora del pròleg de la novel·la, i Joan F. López, autor dels textos del retrat biogràfic de l’escriptor, sumats a les tres-centes persones que omplien la sala, van retre un homenatge, senzill i emotiu, diria que, fins i tot, no previst, a un escriptor que, sens dubte, ha estat un referent literari, dins i fora de Menorca.

Pau Faner: la força de la imaginació fabuladora, publicat a la col·lecció Màscares de l’IEB, és un repàs a la vida i a l’obra (literària i pictòrica de l’autor), a través de dades biogràfiques, fotografies i comentaris fets a alguns dels seus llibres i quadres. M’agradaria destacar un fragment de l’apartat “L’escriptor”, en el qual, amb gran encert, Joan F. López ens retrata l’autor: “Pau Faner és un outsider dins la literatura catalana. Ja hem dit abans que és un escriptor solitari, però -si em permeten el joc de paraules- també solidari, molt més del que alguns es creuen, perquè ha sabut establir uns lligans intensos amb el seu poble. Ho fa des de la commoció del fantàstic com un detonant contra la rutina, contra l’alienació que el poder imposa a l’home. I ho escriu amb un llenguatge amb altes cotes d’eficàcia idiomàtica com poques vegades hem trobat en la literatura recent.”

Així, no se m’ocorre una forma millor de sumar-nos al reconeixement que Pau Faner, sens dubte, es mereix que llegint -la majoria rellegint- la novel·la Moro de rei, la qual, arran de la commemoració del 450è aniversari de l’assalt turc de Ciutadella, l’autor ha tingut la generositat de permetre que es  reeditàs, a més de ser l’autor de la coberta.  Es tracta d’una novel·la d’aventures, a l’estil de les de Salgari, segons el mateix Faner, que explica la història d’en Valent, un al·lot menorquí que és fet presoner pels germans Barba-rossa.

En paraules de Josefina Salord, “Moro de rei és, per damunt de tot, una celebració de la literatura que sap polsar els grans temes de la literatura universal: el viatge com aventura vital; l’escissió cultural entre orient i occident; el dilema entre la llar i el món, entre l’illa i la navegació; la recerca de l’amor a través de diferents rostres; la tensió entre crueltat i compassió, entre consciència i oblit, entre pèrdua i reconeixement…”.

Així, enhorabona al mestre, a l’escriptor que va saber situar Menorca en el mapa de la literatura catalana. Que va obrir camí. Tot un referent, no només pel seu impressionant currículum, sinó, i sobretot, per la seva forma de viure la literatura: amb tota l’ambició literària però, també, amb tota la senzillesa i la generositat personal.

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 22 comentaris

Respirar pètals, tiges, brins i branques; fulles tendres de lluentor impossible, o fulles seques que es desfan a les mans. Tactes vellutats i cruixents. Olor de terra humida on esclata la llavor, on germina i creix per anar-se a trobar amb el blau més intens. Arrels com a ungles poderoses clavades al misteri de la vida. Branques que s’enfilen cap al cel per traspassar la realitat. Per arribar a l’infinit. Al límit dels límits. Gosadia imperdonable! I caldrà recomençar de bell nou. Retornar, humilment, a la terra per esperar el moment de refer el camí. Llavor colgada en la foscor que respira, tanmateix, imperceptible en el silenci. Batec lleu que anuncia el renaixement. La nova primavera. Un nou esclat.

La vida. La vida lligada al paisatge, al paisatge més proper, a aquell paisatge que habita dins els records des d’un temps imprecís… El nostre paisatge. El centre del nostre univers. Un jardí.  Perfum de colors tancats per una porta petita. Secreta. Una porta que obre, tanmateix, tota una simfonia per als sentits. Geografia humana dibuixada damunt la terra. El cos de l’amor fet de branquillons fràgils, de pètals rosats i blaus, d’aromes de gessamí i d’arbreda, de fulles verdes i de foc. Fruits sucosos com una magrana oberta, com una poma mossegada, com un ulls esglaiats de criatura…

Nascuts de la terra, arrelats a la nostra terra per sempre. Viatjar, una vegada i una altra, cap al mateix destí per descobrir-hi noves realitats i copsar-hi fins el més petit detall: un puntet groc eclipsat per la força d’un taronja oxidat o una llepada roja, de sang, damunt la fulla seca. Simfonia de colors i de formes per als sentits. De perfums, també. Olor de la terra humida on s’amaga el misteri de la vida.

(Avui, 22 d’abril, se celebra el dia de la Terra)

• Amb totes les lletres , Textos literaris
• 2 comentaris

Fa deu anys, es publicava, a la col·lecció “Petit Format” de l’IME, la primera edició de Vida popular del metge Francesc Camps d’Albranca, una biografia escrita per la seva filla, M. Dolors Camps Riudavets. Avui, tenim a les mans una segona edició, revisada i completa, basada, a diferència de la primera, en un text homogeni, trobat fa poc entre els papers i llibres del doctor Camps, que conté, a més, una part dedicada a l’època en què el metge i filòleg estudiava a Barcelona.

La figura de Francesc Camps i Mercadal és tot un referent dins la cultura catalana de Menorca. Destacam la seva dedicació filològica, com a primer col·laborador d’Antoni M. Alcover i com a participant en el I Congrés de la Llengua Catalana (1906). D’altra banda, amb el nom de Francesc d’Albranca,  excel·lí com a folklorista amb l’obra Folklore Menorquí de la pagesia (1918). Ara, amb la biografia escrita per la seva filla, podrem conèixer, a més, la cara més humana de l’erudit.

Així, com molt bé explica Àngel Mifsud a la presentació de l’obra,  es tracta d’un text molt ben construït: “La lectura és fàcil, flueix sense esforç entre canvis compassats i imperceptibles de ritme i de to, talment com si no fóssim nosaltres els qui passam els ulls pel text, sinó que les paraules brollassin d’una veu familiar rere nostre, ara enèrgica, ara xiuxiuejant, de vegades majestuosa, algun cop admonitòria, amarga, fins i tot. Però sempre entenedora i digna.”

La Vida popular del metge Francesc Camps d’Albranca, escrita per la seva filla, M. Dolors Camps Riudavets, és, idò, un llibre molt recomanable tant per als lectors més interessats en la figura de l’erudit com per als que volen llegir un text amable que ens trasllada a una forma de vida senzilla però d’una dignitat envejable. Unes pàgines d’una gran humanitat. La de Francesc Camps i Mercadal i la de la seva filla, que ens sap fer arribar la figura del seu pare d’una forma sòlida, amb anèctodes que ens faran riure o ens emocionaran. Sens dubte, una bona estona de lectura.

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 9 comentaris