DIVISA
L’estel d’un esguard
i el d’una senyera.
La guerra i l’amar:
la sal de la terra.
Al llavi una flor
i l’espasa ferma.
Joan Salvat-Papasseit, La gesta dels estels
(Imatge, Ràfols Casamada)
DIVISA
L’estel d’un esguard
i el d’una senyera.
La guerra i l’amar:
la sal de la terra.
Al llavi una flor
i l’espasa ferma.
Joan Salvat-Papasseit, La gesta dels estels
(Imatge, Ràfols Casamada)
(Fotografia Antoni Cladera)
CIUTADELLA DE MENORCA
Aquí la llum és una carretel•la
guarnida d’amorells. Jo sempre deia
que habitaria una ciutat tancada
dins un cofre de sàndal, amb alcoves
o records esmortits sota els tapissos.
Una ciutat amb comtes i captaires
i un reposat capítol de canonges
de porcellana de Sèvres…
Les aures
acaronen jardins i la remota
epopeia polsosa -usque ad mortem
sustinuimus pro aris et focis-
mentre les ombres cauen.
Sempre deia
que habitaria una ciutat marcida,
amb sospirs vellutats, palaus i músiques,
on el temps perduràs com una rosa,
presa en els fulls d’un devocionari.
Josep M. LLOMPART, La terra d’Argensa
MÉS PUR QUE TOT
Més pur que tot, el buit que vas deixar
i la teva presència en les coses.
Ara et tenim, impalpable, en la fresca
simplicitat del gest,
al centre del silenci,
i, per amor, en l’amor que revela
l’oasi inesperat.
No et distanciïs;
el teu estar completa el nostre viure,
li dóna plenitud, sentit i força
i en fa l’espai en què tot ho podem
imaginar perfecte.
Miquel Martí i Pol, Llibre d’absències
(Fotografia d’Antoni Cladera)