I- Ningú vagi a remolc d’allò que pensi aquell del seu costat. Altrament, mai s’avença.

III- En les cinc parts del món hi ha pocs intel·ligents i massa savis.

XV- Estimar sense odiar, odiar sense estimar, ni estimar ni odiar: tres estats impossibles a criatura nada en aquest món.

LV- En la meva actuació no em fan por les censures que puguin dirigir-se’m; tinc por més aviat per les debilitats que m’escaigui tenir.

XLIV- La Bíblia dels catòlics és un menjar salat. No pot passar, de tanta gràcia com han volgut posar-hi.

LXIII- Aquest segueix essent un país salvatge. Mireu si no: les dones, encara tenen l’honra a l’entrecuix…

LXXII- Un home lliure? Es sotmet rarament i no es conforma mai.

LXXIX- La consciència és la més aspra i terrible de les dictadures. Però val a odiar-les totes menys aquesta.

LXXXIX- Jo no estimo el dolor, però crec en l’eficàcia del dolor: es creu en una idea mentre costa parir-la i mantenir-la.

CVII- La llibertat no és cara per escassa, sinó escassa perquè s’ha de guanyar.

(Publicats a la revista “Un enemic del Poble”, entre 1917-1919)

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 6 comentaris

         SI

    Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant
tothom el perd, fent que en siguis el responsable;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l’espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t’odiïn,
sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial;

si pots somiar —sense fer que els somnis et dominin,
si pots pensar —sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis,
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles:

 si pots fer una pila de tots els guanys
i jugar-te-la tota a una sola carta,
i perdre, i recomençar de zero un altre cop
sense dir mai res del que has perdut;
si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!»

Si pots parlar amb les gents i ser virtuós,
o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;
si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té
i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home.

(Traducció de Francesc Parcerisas)

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 4 comentaris

26 de gener. Subsistíem en un món de morts i d’espectres. L’últim rastre de civilització havia desaparegut al voltant nostre i dintre nostre. L’obra d’animalització empresa pels alemanys triomfants havia estat acomplerta pels alemanys derrotats.  

És home qui mata, és home qui fa o pateix injustícies; no és home qui, havent perdut tot  mirament, comparteix el llit amb un cadàver. Qui ha esperat que el seu veí acabés de morir per treure-li un quart de pa està, encara que no sigui culpa seva, més lluny de l’home pensant que el pigmeu més rude i el sàdic més cruel.

Part de la nostra existència rau en les ànimes de qui se’ns acosta: vet aquí per què no és humana l’experiència de qui ha viscut dies en què l’home ha estat una cosa als ulls de l’home. Nosaltres tres en vam ser en gran immunes, i ens en devem mútua gratitud; per això la meva amistat amb Charles resistirà el temps.

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 5 comentaris