ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

Salvador Espriu

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 4 comentaris

Aprofitant l’avinentesa del centenari de la novel•leta de Ruiz i Pablo, Del cor de la terrra (1910), l’ajuntament de Ciutadella i el COFUC, han publicat una nova edició del text, a cura de Josefina Salord, i amb unes magnífiques il•lustracions de Sergi Bernhard.

En veure el resultat de la publicació, i tenint en compte la temàtica santjoanera del text de Ruiz i Pablo i la proximitat de les Festes, des de l’ajuntament de Ciutadella, es va creure oportú passar del llibre a l’exposició. Així, fins a finals de juny, a la sala d’exposicions d'”El Roser”, es poden veure exposades les il·lustracions, juntament amb el pròleg, complementades amb material bibliogràfic sobre Ruiz i Pablo.

Com diu Fina Salord, “ens ha arribat el moment de poder gaudir d’un text amb una forta autonomia, tant pel que fa al lloc que ocupa dins la trajectòria del seu autor com a l’ambientació rural i a la temàtica tràgica d’un enfrontament fins a la mort. Les festes de sant Joan, amb tot el seu fons tel•lúric, són l’àmbit en què emergeix la rivalitat entre els cavallers, muntats en cavalls tan mals de domar com la mateixa passió amorosa que desafia la pau de la natura. En efecte, Àngel Ruiz i Pablo pretenia, amb Del cor de la terra, imprimir un nou rumb a la seva producció i guanyar un nom dins la literatura catalana de començaments del Nou-cents. Amb quaranta-cinc anys, es debatia encara entre l’escriptor en castellà de les obres de formació i dels més recents Episodios ribereños (1906), d’una banda,  i, de l’altra, el que, des de l’inici de les relacions amb els escriptors mallorquins el 1892 i la publicació de l’obra costumista Per fer gana (1895), maldava per configurar-se com a escriptor en català en el marc del que ell mateix va anomenar regionalisme, ideològic i estètic, dins les noves coordenades culturals del tombant de segle.”

Així, tant el llibre com l’exposició, esper que us animin a rellegir aquesta novel•leta de Ruiz i Pablo d’un valor literari inqüestionable. Text i imatges que ens han de traslladar, de ple, al cor de les nostres tradicions més vives.

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 5 comentaris

“La literatura es fa càrrec de molts sabers. Si, no sé pas per quin excés de socialisme o de barbàrie, totes les nostres disciplines haguessin de ser expulsades de l’ensenyament menys una, és la disciplina literària que s’hauria de salvar, perquè totes les ciències són presents en el monument literari. Tanmateix, en això veritablement enciclopèdica, la literatura fa girar els sabers, no en fixa, no en fetitxitza cap; els dóna un lloc indirecte, i aquest indirecte és preciós. La ciència és barroera, la vida és subtil, i és per corregir aquesta distància que la literatura ens importa. D’altra banda, el saber que mobilitza no és mai ni sencer ni final; la literatura no diu pas que sap alguna cosa, sinó que sap d’alguna cosa; o més ben dit, que en sap alguna cosa -que en sap un feix, sobre els homes.

Roland Barthes, Lliçó.

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 1 comentari