Visitar Amsterdam m’ha permès revisitar un llibre que vaig llegir fa un munt d’anys: el diari 
d’Anna Frank. Un dia plujós i fred d’agost, després d’una espera de més d’una hora, vaig tenir l’oportunitat d’entrar a la casa que, entre el 12 de juny de 1942 i l’1 d’agost de 1944, va amagar, juntament amb altres jueus que fugien dels nazis, la família Frank. Tenia curiositat per saber com era aquell espai, però, sobretot, volia que els meus fills sabessin o recordassin qui era aquella filleta que morí als setze anys en un camp de concentració. Una vida i una mort que és el reflex d’una de les èpoques més fosques de la història de la humanitat: la de l’horror i la barbàrie nazi.
Durant el viatge, el llibre va ser motiu de conversa. Comentàrem les condicions de vida a “la casa del darrere”, l’angoixa, la por i el sofriment de qui es veu obligat a amagar-se per salvar la vida. Del diari, vaig destacar la humanitat de les cartes que Anna dirigia a la seva amiga fictícia, Kitty. La proximitat amb què era capaç de fer arribar els sentiments que habitaven dins aquell espai reduït: amor, baralles, gelosies, temors. Quan la filla gran em va dir que el volia llegir, em vaig alegrar. Tanmateix, en posar un peu a Ciutadella, i després de parlar-ne amb els seus amics, va tornar a casa decebuda: m’han dit que és fals, va exclamar. No li vaig dir res, però em va preocupar.
Avui, he passat una bona part d’aquest diumenge capvespre cercant el que es diu a internet sobre el tema: estic desolada. El que em temia s’ha confirmat. El diari d’Anna Frank és posat com a màxim exponent de la “indústria de la llàstima que gira al voltant del mite de l’Holocaust”. Negar la història. Negar la barbàrie. Un missatge que cala. Per desgràcia. Perquè no es tracta, només, de negar l’autenticitat d’aquestes pàgines. Si només fos això, no em preocuparia. No sé si el diari el va escriure realment Anna Frank. No crec que sigui el més important. El que és important, i ben real, és que milions de jueus, republicans espanyols, homosexuals i gitanos van ser perseguits i assassinats en camps de concentració. Hitler va existir i va dur a terme una autèntica política d’extermini. Una veritat innegable, filla meua.
