Maite Salord

Escriptora

Arxiu de la categoria 'Amb totes les lletres'

Illanvers: poesia, imatge i música.

(ARTICLE PUBLICAT A LA REVISTA “SERRA D’OR” (2008). L’HE RECUPERAT ARRAN DE LA NOTÍCIA QUE EL CONSELL INSULAR DE MENORCA VOL RETIRAR EL SUPORT AL RECITAL POÈTIC. UN RECITAL QUE, MALGRAT TOT, CONTINUARÀ. AMB EL SUPORT DE LA GENT QUE ESTIMA I VIU LA LLENGUA I LA CULTURA DE MENORCA.)

La vida cultural menorquina té, cada estiu, una cita obligada: el recital poètic Illanvers. Es tracta, com l’han definit els seus coordinadors, els poetes Pere Gomila i Sergi Cleofé, d’un espai de trobada entre la poesia, la música i la pintura. Una proposta suggerent que, a través de la multiplicitat de formes artístiques, ofereix a l’espectador -sempre amb el rerefons indefugible de l’illa- diferents visions d’allò que podríem anomenar l’experiència de la Vida. Així, a partir d’un paisatge comú que, sens dubte, dóna forma a qui hi habita, l’amor, el dolor, el plany o la bellesa prenen forma, a l’hora del crepuscle, en alguns dels indrets més bells de Menorca: a la Torre de Fornells, al costat de la mar; als jardins de S’Hort de Sant Patrici, a Ferreries; al Parc des Freginal, a Maó; o al Pati des Convent, a Alaior.

Aquesta experiència cultural que neix de la forma més senzilla, d’una conversa entre amics que enyoren els recitals poètics d’antany, ha complert ja les cinc edicions. Cinc trobades artístiques que han permès posar de costat les mirades i les veus dels artistes més joves, d’aquells que tot just comencen a fer-se sentir, i les d’aquells que ja duen anys de bagatge, anys d’experiència. D’un present ric i fecund a un futur més que esperançador, aquests versos i aquestes imatges, embolcallats per la música suggerent de Guiem Soldevila i Violant Menorca, són un exemple més de la vitalitat cultural de l’illa, una terra petita però generosa en pintors, poetes, músics i escriptors.

Els recitals d’Illanvers, tanmateix, van molt més enllà d’una nit d’estiu en què es viu l’art intensament: un llibret recull els poemes llegits en cadascuna de les edicions i, de fa poc, també, una pàgina web (illanvers.cat) permet retornar, una vegada i una altra, des de qualsevol punt de la geografia, a la veu dels nostres poetes. Sigui com sigui, Illanvers és una forma diferent –i que no s’hauria de deixar perdre- de visitar Menorca a través del vers, de la imatge i de la música.

Es millor convit… per a segons qui!

(Il·lustració Emma Torres Salord)

El rei va fer un convit. Feia dies que es seus assessors li deien que es poble començava a estar ben redó d’ell i sa seua família. Que si una filla semblava beneita; que si s’altra era una espavilada; que si un gendre feia “negocis” estrafolaris i ja tenia mig peu a sa presó; que si hi havia una dona faral·lana que anava i venia per sa Cort sense que la reina ho sabés… Amb tot aquest xafarderum enmig des carrer, l’homo no va tenir més remei que posar-s’hi. Hi acudí sa gent millor des poble i es cappares des seu regnat.

I es convit va esser així com a un gran rei pertocava que fos. Es convidats en van fer tantes alabances  -per cert, ben merescudes- que sa gent no parlava d’altra cosa, no pensava en res més: no era possible a ningú donar un convit com es que havia donat el rei. Així que s’objectiu de distreure es poble des desgavells familiars de sa Cort s’havia complert.

Jo en donaré un de millor, va pensar en Bancdoler, un des senyors més rics i poderosos des país.

I per a un dia determinat va convidar es cappares des regnat i sa gent millor des poble, que coneixia molt bé perquè tots li eren deutors.

Arribada s’hora, es convidats hi compareixeren amb provisió de bona gana, de molta talent.

Prest van afinar que a sa cuina no hi havia foc.

Ves què serà aquest convit –se deien baixet, baixet-.

Posen taula i en Bancdoler, a través des criat, prega as convidats que s’asseguin a sa taula, per s’ordre en què els havia convidat.

S’asseuen esperant sa menjua, i aquí surt en Bancdoler amb un paquet de papers i, voltant sa taula, va anar posant dins es plat de cada convidat un paper romput en dos trossos. Era es deute de cada un des convidats de què els alliberava en Bancdoler.

Tota aquella patoleia de gent: polítics, grans senyors, bisbes i capellans, es van posar molt contents. Se n’anaven amb sa panxa buida però amb ses butxaques ben plenes! Des d’aquest moment quedà oblidat es convit del rei: de son nom ningú no se’n recorda.

En Bancdoler va veure partir es convidats de damunt es portal de ca seua. Ell també estava ben content: havia fet una bona inversió de futur. Aquella filera de gent, un dia, li haurien de tornar es favor i llavonces ell recuperaria aquells doblers amb escreix.

Va entrar a sa casa, es fa asseure a sa gronxadora i va encendre un xigarret. Amb es ulls tancats, va somriure: encara podria recuperar aquella doblerada dues vegades! A partir d’ara, sa gent senzilla que li anàs a manllevar doblers s’hauria de comprometre a donar-li sa casa així que no pogués pagar una mesada. Fuma que fumaràs, ja es veia amo i senyor de mig poble.

(ADAPTACIÓ DE LA RONDALLA “ES PRIMER CONVIT”, RECOLLIDA PER FRANCESC D’ALBRANCA)

Vulgata, Gabriel de la S. T. Sampol

La vida dels morts és la continuïtat del camí,

que depèn de la nostra voluntat,

de la nostra possibilitat,

de la nostra vida.

No hi ha res pus.

Fins que la mort tanqui casa nostra.

Després la nostra vida dependrà dels altres,

però amb nosaltres n’hi haurà que moriran per sempre.

« Anterior - Següent »