A Asfixiant la llengua. Crònica dels atacs del PP contra el català, Roger Buch, doctor en Ciències Polítiques per la UAB i professor de la Facultat de Treball Social i Educació Social de la Fundació Pere Tarrés (URL), dibuixa, de forma precisa, la campanya, perfectament orquestrada i planificada, per part del PP, d’arraconar la llengua catalana d’aquells àmbits que són fonamentals per a la normalització d’una llengua: els mitjans de comunicació, l’escola i l’Administració pública.

Així, aquest assaig, que, pel seu interès i escriptura àgil, es llegeix pràcticament d’una tirada, està dividit en cinc parts. A la primera, “Una asfixia  premeditada”, l’autor afirma que “el programa del PP sobre llengua s’emmarca en un principi més general de recentralització. El pensament del PP s’elabora des de la FAES”. En aquest sentit, els resultats de les eleccions del 2011 van oferir al PP l’oportunitat de posar en pràctica l’ofensiva final.

A partir d’aquí, Buch passa revista als atacs a la immersió a Catalunya; a les polítiques lingüístiques del PP al País Valencià, fins a l’estocada final amb el tancament de Canal 9; als atacs de Bauzá a la llengua catalana a les Illes (modalitats, TIL, Maó-Mahón…); al LAPAO, a la Franja de Ponent; i, finalment, acaba amb un suggerent capítol titulat “I ara què?” en el qual parla de compromís per la defensa de la llengua, per damunt de barreres autonòmiques i estatals, presents i futures.

I vull acabar amb aquesta frase d’Asfixiant la llengua: “Una estratègia pensada i aplicada amb contundència, però que té un punt dèbil important. Tanta passió i excés en la feina poden acabar regirant l’estómac a alguns més que als habituals defensors de la llengua. Apareix tot un poble que no està disposat a aguantar més humiliacions”.

RECORDAU QUE, DEMÀ, TINDREM ROGER BUCH A MENORCA!

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 1 comentari

Patricia Almarcegui, professora, escriptora i experta en orientalisme, és reconeguda pels seus treballs en diferents àmbits, tots ells, tanmateix, estretament relacionats amb un tema apassionant: el viatge. Un viatge que és aventura però, sobretot, recerca de coneixement, concret o  espiritual.

Així, és autora dels assajos, Alí Bey y los viajeros europeos a Oriente (Bellaterra), coautora de Los libros de viaje: la realidad vivida y los géneros literarios (Akal)  i de més de vint articles en el camp dels estudis culturals i l’estètica literària, amb traduccions a l’àrab, a l’anglès i al francès. La seva novel•la, El pintor y la viajera (Ediciones B) és a punt de traduir-se al francès i a l’anglès. Ha estat professora convidada a la Universitat Americana del Cairo i la Sorbona. Ha realitzat estades d’investigació a l’Escola d’Alts Estudis de París i a la Universitat de Columbia, Nova York. A més, és col•laboradora de La Vanguardia i del suplement cultural de l’ABC. Finalment, va guanyar un accèssit del Premi d’Assaig Fray Luis de León amb El sentido del viaje, una obra que tindrem l’oportunitat de conèixer de primera mà a través de la presentació que, per celebrar la festa dels llibres, dia 23 d’abril, es farà al Cercle Artístic de Ciutadella.

El sentido del viaje (Junta de Castilla y León, 2013) és un assaig dividit en cinc capítols que podríem articular a través de tres blocs perfectament definits. Així, just obrir el llibre, ens endinsam en una primera part –tan densa i profunda com interessant i captivadora-  dedicada als elements que caracteritzen el viatge al llarg del temps (desplaçament, recerca de l’Altre o alteritat, experiència, memòria, la tensió del viatger, la mirada, la disfressa, la destinació o el propi viatger i la seva obra).

En segon lloc, ens trobam amb un capítol que parla de les formes del viatge, del llenguatge amb què els viatgers expliquen les seves experiències: la descripció, sens dubte, la figura més representativa, lligada a la vista però també a l’oïda, al gust o a l’olfacte; la retòrica de l’espai i el temps, lligats als conceptes de moviment i lloc; la intertextualitat; la forma en què es presenten les dades del viatge; l’exageració, l’enumeració l’el•lipsi o la metàfora…

I, finalment, l’autora ens regala tres capítols dedicats, cadascun d’ells, a tres viatgers, des del segle XIV, amb Ruy González de Clavijo -del viatger antic al modern-; passant pel XVIII de la mà de Lady Montagu -la tensió entre la realitat i el desig-; per acabar al segle XX, acompanyats d’Annemarie Schwarzenbach –desplaçament i literatura-.

Així, podem concloure que El sentido del viaje de Patricia Almarcegui és, més que un assaig, un viatge literari de primer ordre. La seva autora, una dona també viatgera, ha triat Menorca per escriure, per estudiar, per compartir, amb la seva gent, amb tota la generositat del món, els seus amplis coneixements. Tot un luxe que tindrem el gust de reviure dia 23 d’abril, a les 20h, al Cercle Artístic de Ciutadella: Patricia ens traslladarà, amb el seu esperit crític, de persona inquieta i curiosa, a un terreny poc conegut i apassionant. Un viatge que, com tots, és coneixement i descoberta; plaer i reflexió.

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• Sense comentaris

Sento el fred de la nit

i la simbomba fosca.

Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.

Sento el carro dels apis

que l’empedrat recolza

i els altres qui l’avencen, tots d’adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,

prop del braser que crema,

amb el gas tot encès han enllestit el gall.

Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;

i ells recullen les plomes,

i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres

-i tan pobres com som-

.Jesús ja serà nat.

Ens mirarà un moment a l’hora de les postre

si després de mirar-nos arrencarà a plorar.

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 1 comentari