La UNESCO ha escollit Menorca com a seu de la “Xarxa Mundial de les Reserves de Biosfera Illes i Zones Costaneres”. És, sens dubte, una notícia important, una passa més en el camí que s’iniciava, l’any 1989, amb les primeres gestions fetes per aconseguir que la nostra illa fos designada com a reserva de biosfera, reconeixement que es va aconseguir el 1993.
És per aquest motiu que us recoman la lectura del llibre de Josep Miquel Vidal, Menorca: Reserva de biosfera (IME, 2009), unes pàgines amb imatges bellíssimes de l’illa que, afegides a les paraules, ens fan reflexionar sobre la seva impressionant riquesa patrimonial i la responsabilitat de tots plegats per mantenir allò que els nostres pares ens han llegat i que, un dia, hem de deixar als nostres fills.
Sabem que l’equilibri entre medi natural i medi socioeconòmic és fràgil. Avui, en temps de crisi, molt més. Tanmateix, només si som capaços de créixer d’una forma sostenible, de mantenir una fesomia que és l’admiració de la gent que ens visita, podrem enfrontar el futur amb garanties. El creixement econòmic ha de ser compatible amb la conservació del medi ambient perquè és allò que ens dóna un valor afegit.
Defugim models urbanístics que no són els nostres i posem en valor tot allò que ens fa diferents. Camps de golf, autopistes o creixements urbanístics en rústec ja hem vist que no han servit per enfrontar una crisi salvatge com la que patim. Cavalleria, Cala Tirant, barranc d’Algendar, Punta Nati, macars, basses, camamil·la, lliris de platja, fars, coves, navetes, taules i talaiots, xòrics i rupits… aquesta és la riquesa que té Menorca i que hem de donar a conèixer, més que mai, al món.
