Aquestes darreres setmanes, hem viscut un espectacle lamentable en el món turístic balear: PODEM i el PP van retallar la meitat del pressupost de l’Agència de Turisme i Estratègia de les Illes Balears (AETIB), i van deixar l’ens en una situació molt complicada perquè, entre d’altres, amenaçava la feina dels seus treballadors i el muntatge de les tres grans fires de Madrid, Berlín i Londres (FITUR, ITB i WTM).
Convé recordar que, després de moltes negociacions, durant el traspàs de la competència de la promoció turística als consells insulars, es va acordar que els cost d’aquestes tres fires aniria a compte de l’AETIB, cosa que fa que Menorca estalviï al voltant de 200.000€ en promoció. Ja sabem què pensa PODEM del turisme i, per tant, es pot entendre que presentés l’esmena en qüestió. Ara bé, el que en cap cas és comprensible és que el PP li donés suport.
Arribats a aquest punt, no podem oblidar que la portaveu del PP Menorca, la senyora Salomé Cabrera, és també l’encarregada de coordinar la Comissió de Turisme del PP a nivell balear i que, per tant, és responsable de la decisió del grup popular al Parlament de votar l’esmena de PODEM. Decisió que va ser votada per la senyora Sugranyes, presidenta del PP a la nostra illa, i per la resta de diputats menorquins del seu partit. Una operació pensada per desgastar els governs progressistes, encara que fos a costa de debilitar la promoció turística de les illes. Ells mateixos es van aplaudir la pròpia irresponsabilitat. No cal fer més comentaris.
A partir d’aquí, el discurs del PP ha anat en una única direcció: hem de tenir un estand propi a aquestes tres grans fires. En un món d’eslògans i d’idees reduccionistes, equiparar tenir estand propi a les tres grans fires amb una millor i més efectiva promoció, és fals. A cada fira, a cada acció s’estudia quina és la millor estratègia i Menorca cerca sempre de ser més efectiva, de treure el màxim rendiment a l’assignació econòmica amb què comptam, sense renunciar a la comunicació diferenciada. Seria un disbarat no pensar que, en funció de a quines fires generalistes s’assisteixi, el paraigua Illes Balears ens ajuda a sumar. I açò és així perquè, a diferència de quan governa el PP, l’AETIB té en compte l’opinió de totes les illes a l’hora de prendre decisions, la qual cosa ens permet fer una promoció diferenciada, efectiva i més poc costosa.
Perquè, indubtablement, preferim invertir els doblers a millorar la connectivitat aèria (contracte de comàrqueting per assegurar la ruta Menorca-Londres durant l’hivern, amb dues freqüències setmanals, per exemple) o en la promoció especialitzada (assistència a fires temàtiques d’esport, natura, patrimoni; suport a esdeveniments desestacionalitzadors, etc) que fer-ho en un estand propi: algú creu, realment, que tenir l’estand de Mallorca o Eivissa a uns metres de distància és fer promoció diferenciada de Menorca? És una pura qüestió d’aparences o de contingut?
El PP de la senyora Cabrera i la senyora Sugranyes, mentre s’omple la boca de la importància del turisme, aixeca la mà per retallar el seu pressupost. I no tot s’hi val, en política: és d’una irresponsabilitat majúscula posar en risc els sous de tants treballadors del sector només amb l’objectiu de desgastar l’adversari.
Com passava a l’obra de teatre esmentada al títol d’aquest escrit, el que perseguia el PP es podria resumir en una frase: l’operació (atacar qui governa) ha anat bé però… Per sort, malgrat el PP, la promoció turística de Menorca és més viva que mai perquè ja s’ha revertit la situació i tenim el pressupost necessari per poder continuar treballant per assolir els nostres grans objectius: diversificar productes i mercats, allargar la temporada, augmentar en qualitat i millorar la connectivitat.
