Maite Salord

Escriptora

Arxiu de la categoria 'Activitat política'

Crònica d’un ple (III)

Amb uns dies de retard, aquí teniu la crònica del darrer ple del Consell Insular de Menorca. Intentaré ser objectiva i moderada, tot i que he de reconèixer que de cada dia em costa més controlar les “emocions” que em provoquen certs consellers i conselleres del PP.  És el que hi ha, però.

La primera proposta que va presentar el PSM més per Menorca demanava a l’equip de govern que informàs l’oposició sobre els canvis que han anunciat que faran al Pla Territorial Insular. La discussió va ser interessant per dos motius: el conseller Huguet va manifestar que “encara no sabia què volia fer amb el PTI” (!) -com si fóssim tots uns ingenus- i, sobretot, el president Tadeo el va forçar a pactar un proposta esmenada que mantenia viu, però, l’esperit de la demanda. Va ser l’única proposta que el PP va votar a favor. Vaig agrair el gest conciliador del president i esper que, al llarg d’aquest mandat, en tengui molts més com aquest.

La segona proposta es referia a executar el projecte de centre d’interpretació Menorca Reserva de Biosfera a s’Enclusa. És un tema prou conegut. Només voldria destacar que és un projecte que neix de l’acord entre tots els partits i el teixit associatiu de l’illa i de Ferreries en concret i que, ara, no sabem ben bé per quin motiu, el PP sembla que no vol executar. Perquè el tema econòmic ja no serveix d’excusa: és una inversió estatutària que el Govern Balear ja ha cobrat i, curiosament, hi ha doblers per fer altres inversions contingudes en el mateix conveni però no per fer aquesta. Sospitós, com a mínim. El tema continuarà.

En tercer lloc, vam presentar una proposta d’inclusió en el debat sobre el full de ruta turístic que s’està fent, dels sindicats, d’entitats i associacions culturals, ecologistes, artesanes i agrícoles i, evidentment, dels partits polítics de l’oposició. El PP hi va votar en contra i, sense cap tipus de vergonya, va votar en contra del seu propi programa electoral i de les promeses fetes durant la campanya i en el discurs d’investidura del president. Pura prepotència.

La darrera proposta d’acord era per garantir els ajuts a les escoletes de 0-3 anys, una etapa fonamental en el desenvolupament humà i que, avui, gràcies a la feina feta per  educadores, famílies i administració, és un referent fora de Menorca. El Consell va garantir els seus ajuts però va votar en contra de demanar al Govern Balear que convocàs els del 2011 i es comprometés a mantenir la mateix quantitat en els pressuposts del 2012. Una mostra més de la por que té el PP de Menorca a plantar cara a Mallorca.

I, finalment, la interpel·lació a la consellera de cultura sobre els criteris seguits a l’hora de prescindir, dins la Comissió Assessora de Patrimoni, dels partits de l’oposició, del Bisbat i de la UIB. Va ser esperpèntic. Al final, l’agressivitat de la consellera -que em va acusar de tot i més- va quedar explicada: com que, després de l’aberració de declarar que volia fer una carretera i aparcament a Santa Àgueda, una servidora li va dir que era indigna d’ocupar el càrrec, ja teniu la qüestió explicada. La vaig ofendre tant que, en veure el seu estat, li vaig haver de demanar les meves més sinceres disculpes. Ara bé, a mi, cada vegada que pot, el conseller d’ordenació del territori em diu que no en tenc ni idea d’urbanisme i encara no m’he ofès. Només li vaig dir que seria un excel·lent contador de rondalles perquè és ben cert: es va treure de la màniga una estructura narrativa de nines russes (una història dins una història dins una història…) que, al final, ens va fer oblidar que el PP tornava a votar, en el tema del Pla Insular de la Costa, en contra del seu programa electoral. Té mèrit, o no?

En fi. Això va donar de si el ple. Un ple, com tots, que és, només, el reflex d’unes actituds que ens acompanyaran -si no van en augment- durant els pròxims anys. I si faig aquestes cròniques és perquè crec que n’heu d’estar informats i que heu d’informar les persones que us envolten. És cert que el PP té vuit consellers però, més que mai, el paper de la ciutadania és i serà imprescindible per plantar cara a mesures que atempten contra els drets més bàsics, contra el diàleg i el consens. No hem d’oblidar-ho.

Crònica d’un ple (II)

Dilluns, hi va haver ple del Consell Insular de Menorca. Va durar 6 hores i es van tractar molts de temes diferents, encara que, l’endemà, la premsa només reflectís els més “polèmics”.

El PSM més per Menorca hi va presentar una proposta conjunta amb el PSOE demanant que la UIB redactàs un informe jurídic sobre les conseqüencies del desistiment del Pla Director Sectorial de Comerç. No va ser aprovada, tot i que els dubtes que genera són molts.

D’altra banda, també vam demanar la creació d’un comissió específica que s’encarregàs d’elaborar els criteris que han de regir l’ elaboració dels plans de gestió per a cada lloc d’especial conservació per definir els usos permesos dins els seus àmbits respectius. Per exemple, pot passar una volta ciclista dins una Zona d’Especial  Protecció d’Aus (ZEPA)? I, com que, tot i que la competència és del GB, qui millor coneix les problemàtiques de cada zona és qui les viu de més a prop, d’aquí la nostra proposta que va ser rebutjada.

I ara ve la gran notícia: la primera proposta d’acord del PSM aprovada! En aquest cas, el PP va considerar oportú donar suport a reconèixer la feina feta pel Consell Escolar de l’illa des de la seva creació, el 21 d’abril de 2004 i a instar-lo a continuar treballant per tal de fer realitat, “l’organització d’un congrés internacional d’educació a l’illa de Menorca amb participació d’experts i experiències innovadores d’arreu del món, en el qual també s’expliqui tot allò que hem aconseguit en el nostre àmbit, amb l’objectiu de dinamitzar i rellançar les experiències innovadores a l’illa i rebre i acollir les que es porten a terme arreu del món des de diferents perspectives i enfocaments”.

Finalment, vam interpel·lar el  president del Consell de Menorca per incomplir les promeses electorals de governar des del consens i per a tots els menorquins. Els exemples són infinits:
•   Comissió Assessora de Patrimoni. La consellera de cultura va dur a ple una reducció de membres de la Comissió (de 17 a 12) i va manifestar que encara no tenia decidit quins serien els seus membres. Idò bé, hi ha registres de finals d’agost en què es demana, suposadament a entitats, que nomenin representants per a la Comissió però no als partits de l’oposició.  Voldria recordar que, durant 8 anys, el PP ha format part de la Comissió Assessora de Patrimoni perquè a la Junta de Portaveus prèvia el ple on s’aprovava la composició (juliol de 2003), van demanar de ser-hi present, cosa que se’ls va concedir.

•    Desistiment del Pla Director Sectorial de Comerç. Es va dur per urgència i, per tant, coartant la possibilitat de debat i informació als partits de l’oposició. Des del PSM, a més, dies abans de saber que anava per urgència a ple, ens vam brindar –per premsa i la portaveu del PSM directament a la portaveu del PP- a analitzar el Pla i consensuar canvis sense necessitat d’arribar al desistiment. La resposta ja sabem quina va ser, amb la inseguretat jurídica que ha creat aquesta precipitació.

•    Full de ruta turístic. El president Tadeo va dir, en el seu discurs d’investidura: “Durant la campanya electoral i amb anterioritat vaig proposar un pacte entre les forces polítiques per consensuar el model turístic que volem i que pugui anar mes enllà de dos mandats. Avui torn a reiterar aquest oferiment que no vull que quedi oblidat.”  La consellera s’ha reunit amb diversos sectors: allotjament, oferta complementària i restauració, promoció, formació, ordenació turística, transport i oci i turisme actiu. Curiosament, no hi ha ni sindicats (representants dels treballadors, fonamentals en un moment en què hem vist que l’augment de visitants no s’ha traduït en més ocupació), representants de la societat civil que tenen qualque cosa a dir en temes de turisme : GOB, entitats culturals, entitats artesanes o associacions agrícoles i industrials (és fonamental la interrelació de sectors).

•    Pàgina Web del Consell Insular. El PP fa un ús partidista d’una web institucional, cosa que no s’havia fet mai. L’empra per publicar notícies en què es critica i es desqualifica al PSM i a l’oposició en general quan nosaltres no tenim accés a la WEB. Aquest espai hauria de servir perquè l’equip de govern informàs de la seva gestió però, en cap cas, per criticar la feina que es fa des de l’oposició.

Aquesta va ser la contribució del PSM més per Menorca al darrer ple del Consell de Menorca. I aquí som per rebre els vostres suggeriments, crítiques i propostes.

Crònica d’un ple (I)

Cinc hores i mitja de ple al Consell de Menorca donen per molt. Per exemple, per descobrir que els arguments del PP per no votar una proposta de l’oposició es redueixen, com els deu manaments, a dos: 1) no hi ha doblers culpa vostra; i 2) vam treure més vots i, per tant, podem fer el que vulguem. També em van permetre fer un altre descobriment: les propostes del PSM més per Menorca són “oportunistes” (resulta que no podem demanar ni el que dúiem en el programa electoral perquè “no ho vam fer quan governàvem”!) i, a la vegada, no les presentam en el moment adequat (la maleïda crisi). Per tant, som oportunistes però no oportuns. Quina llàstima. Ja diuen que, en aquesta vida, no es pot tenir tot.

Dit açò, pas a resumir-vos les tres propostes que vaig presentar i que no van ser mereixedores del vot del PP, tot i estar d’acord, segons van dir,  amb la “filosofia” de les dues primeres que plantejàvem.

1) Com que és inqüestionable el valor paisatgístic i patrimonial de l’Illa de Llatzaret i és injustificable l’ús “reservat” (inclús fora de la llei) i “privilegiat” d’un espai i unes instal·lacions públiques per part dels funcionaris del Ministeri de Sanitat, és indispensable que aquesta illa dins l’illa de Menorca passi a ser un espai d’ús públic destinat als esdeveniments socials i culturals i al gaudiment tant de la població menorquina com dels visitants. L’Illa de Llatzaret ha de ser un element revulsiu en la destinació de Menorca com a producte-destí turístic. I açò no es resol amb convenis sinó amb la gestió d’un recurs propi, açò és amb la titularitat (avui del Ministeri de Sanitat) i la gestió de l’illa del Port de Maó per la màxima institució menorquina, el Consell de Menorca, a la qual li corresponen segons l’Estatut d’Autonomia l’execució de les competències pròpies de Cultura, Patrimoni i Turisme. Per tot això, demanàvem instar el Govern de l’Estat perquè en el termini de sis mesos constituesqui una comissió entre el govern central i el govern de Menorca per a la transferència de la titularitat, inversió i finançament, i gestió de l’Illa de Llatzaret a favor del Consell Insular de Menorca.

Quan ho vam posar en el programa electoral, sabíem que no era un tema fàcil. Tanmateix, és obligació de qui governa, com a mínim, treballar per intentar que sigui una realitat. El més important és el tema econòmic, saber lluitar perquè la transferència arribi ben dotada. A partir d’aquí, es tracta de fer rendible la instal·lació i, francament, amb una mica de voluntat i idea, ho veig ben possible. Només cal tenir en compte tots els  funcionaris -i qualque ministra- que ara vénen a estiuejar-hi per quatre peces per veure el potencial que té.

2- La segona proposta fa referència al fet que, a  Menorca, existeixen encara moltes zones turístiques, qualcunes d’elles antigues i degradades, que no compten amb un dels serveis que la “Llei del Sòl” i altres normes legals consideren bàsics perquè, quan es van aprovar els seus plans parcials i els corresponents projectes d’urbanització, encara no s’exigia comptar amb el servei de depuració d’aigües grises i clavegueram. Aquest fet, implica que no es poden donar llicencies d’obra si no es compta amb aquesta instal·lació. Una instal·lació, val a dir, ben cara. De moment, l’administració, incapaç de resoldre un problema de grans magnituds, es limita a decretar pròrrogues que només fan que retardar l’inevitable compliment de la llei i, en cap cas, intentar solucionar el problema.

Per açò, demanàvem al President del Consell que impulsàs un acord entre el Govern de les Illes Balears, els Ajuntaments de Menorca i el propi Consell Insular, amb l’objectiu de redactar, aprovar i finançar un Pla Integral de Sanejament de la Costa a l’Illa de Menorca, que permeti planificar de manera progressiva la dotació de serveis de clavegueram i depuració d’aigües residuals de totes i cadascuna de les zones turístiques de l’Illa. Aquest Pla seria finançat per totes les administracions públiques de les Balears, així com per un sistema de contribucions especials cap als propietaris de parcel·les o construccions ja existents. Cal dir que, el conseller de turisme del GB va manifestar la seva voluntat d’invertir en zones turístiques obsoletes. A més, també s’hauria de cercar la implicació de l’Estat sol·licitant que, amb càrrec al fons del Pla de sostenibilitat de la  costa que està elaborant, contribuesqui al finançament d’quest Pla. Es tracta, per tant, d’una proposta que parteix de dos principis que hem defensat sempre: planificació i suma d’esforços de les administracions.

3- La tercera proposta és prou coneguda i, per tant, no m’hi estendré:  instar el Govern de les Illes Balears a retirar l’Avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat autònoma de les Illes Balears que pretén eliminar el requisit de coneixement del català per accedir a l’Administració autonòmica.

Val a dir, tanmateix, que la discussió d’aquest punt em va donar l’alegria de la nit: la consellera de cultura del PP va fer una afirmació lingüística que, com a mínim, mereix una entrada en solitari en aquest bloc. Permeteu-me mantenir la intriga fins demà. Us assegur que val la pena!

« Anterior - Següent »