En el darrer pel del Consell de Menorca, a més de la sortida de l’oposició per deixar en evidència les formes de l’equip de govern del PP, que ni tan sols es digna a comunicar-nos les urgències, es van tractar una sèrie de propostes del PSM més per Menorca que us passaré a comentar.

La primera proposta presentada demanava la retirada de l’avantprojecte de la Llei de turisme de les Illes Balears, una llei que és un autèntic atac a les competències municipals i insulars i que, amb l’excusa del turisme, obre la porta a actuacions agressives cap al medi ambient: així, ens podríem trobar establiments turístics en zones d’alt nivell de protecció, per posar un exemple. Només cal recordar que el Col·legi d’Arquitectes de Balears va afirmar que amb aquesta llei tornaríem al descontrol urbanístic dels anys 70. Queda tot dit, em sembla.

En segon lloc, amb una esmena, es va aprovar per unanimitat la proposta de sol·licitar la transferència de l’1% cultural de les obres del dic de Ciutadella. El corresponent a  la variant de Ferreries, ja és al pressupost que gestiona el CIM. Així, des de Menorca, tindrem l’opció, amb participació i consens, de decidir a quines inversions culturals volem dedicar aquests doblers, una quantitat que s’acosta al milió d’euros.

Finalment, vam tractar una proposta que consistia a demanar a l’equip de govern que dugués a terme les gestions necessàries per impedir que el conseller Company del Govern Balear -també del PP, diria-revocàs una subvenció concedida al CIM per rehabilitar la torre 10 de Santa Àgueda, revocació no ajustada a dret segons els serveis jurídics del Consell. El PP hi va votar en contra perquè, segons la consellera Baíllo… ja estaven fent les gestions! Sabeu quin dia, segons consta en el registre de sortida, va fer la gestió la consellera? El mateix dia que el PSM denunciava els fets per premsa! I, a més, es va ofendre molt quan li vaig dir que, esclar, mentre estava tan entretinguda (mal) venent llibres a 1€, no podia fer res per no deixar perdre els 157.096€ de la subvenció.

El ple va acabar amb el torn de preguntes. Quan vaig demanar al conseller d’esport si em podia explicar en què consistia el conveni pont entre el Consell i el Menorca Bàsquet i la seva durada, em va contestar, literalment: “Com que l’oposició són uns artistes interpretant el reglament (referint-se a la nostra sortida del ple per evitar que s’aprovàs una urgència), jo també i, com que només tenc l’obligació de contestar una pregunta, senyora Salord, quina de les dues vol que li contesti”. Evidentment, després de més de 5h de ple i amb el to amb què m’ho va dir, la meva resposta no podia ser cap altra que la que em va sortir de l’ànima: cap de les dues, gràcies!

Fins aquí, un nou capítol dels plens del Consell de Menorca. Podria fer-ne un del ple extraordinari per aprovar el que vam impedir que es fes per urgència, però haver de comentar com el conseller d’Ordenació del Territori acusava de “narcisistes” els membres de l’oposició és un exercici que, francament, no em ve gens de gust. Supòs que m’enteneu. Pur cinisme.

• Activitat política
• 3 comentaris

La primera part de la crònica del ple del Consell de Menorca de dilluns passat és aquesta carta que avui publica la premsa. Continuarem, que les més de cinc hores de sessió van donar per molt. Moltíssim.

ÈTICA I LEGALITAT

En el darrer plenari del Consell Insular de Menorca, els partits que estan a l’oposició, de la qual jo form part, es van absentar en el moment que es pretenia aprovar per urgència una proposta de l’equip de govern, la modificació d’un punt del Pla Territorial Insular. Amb aquest acte, que el conseller Huguet va qualificar d’”infantil”, vam impedir la seva aprovació per uns motius que em semblen més que justificats i que crec que és important que la ciutadania conegui.

En primer lloc, convé explicar que en cap moment, en cap, es va comunicar a l’oposició que s’inclouria aquest punt per urgència en l’ordre del dia del ple, un fet insòlit en el funcionament  de la institució. És més, se’ns va enviar la proposta per correu electrònic quatre hores abans de començar el ple i mentre estàvem reunits amb el president i altres consellers del PP i cap d’ells, cap, es va dignar a fer-nos el mínim comentari del tema. Per acabar-ho d’adobar, vam anar a consultar l’expedient del punt que venia per urgència i no hi era, fet que contradiu el que marca la llei. Per tant, teníem una proposta damunt la taula de la qual ho desconeixíem tot, en no haver passat per cap de les comissions reglamentàries (la informativa i l’assessora en matèria d’urbanisme) a les quals, perfectament, s’hauria pogut incloure ja que el requeriment de la Unió Europea que va motivar la urgència es va registrar d’entrada al Consell dia 30 de desembre.

Així les coses, resulta sorprenent, o no, que se’ns recrimini no haver actuat, en abandonar la sala de plens, amb la “cortesia” que marca el Reglament del Consell Insular de Menorca i bravejar, a més a més, que dur una proposta per urgència al plenari és perfectament legal: sí, és legal, ara bé, vist com es van produir els fets, és d’una manca d’ètica i, ara sí, de cortesia cap a l’oposició, que, per respecte als meus electors, no pens admetre. Si era un tema tan important i urgent, com hem d’entendre aquest silenci?

Vivim en una democràcia que, per sort, ofereix algunes escletxes als partits de l’oposició per poder evitar veure’s arraconats per governs majoritaris que, tot i omplir-se la boca amb paraules com consens i acord, a la pràctica, actuen sense cap tipus de mirament. Em creguin que, si haguessin tingut la “cortesia” només de comunicar-nos que durien aquest punt per urgència al ple, ningú s’hauria aixecat de la cadira. Mirin si era fàcil. Tot això que ens hauríem estalviat.

• Activitat política
• 4 comentaris

Després d’una setmana d’aquelles que una no sap com ha pogut resistir, aquí teniu la crònica del ple del Consell de Menorca de dilluns passat. Va ser una continuació dels altres tres.  Des del PSM més per Menorca, hi vam dur propostes positives per a la nostra illa que van ser rebudes per l’equip de govern del PP de forma desigual. Amb una coincidència, però: sempre aquella frase ofensiva que voldria ferir i que no poden evitar. Però, com deia ma mare, no ofèn qui vol sinó qui pot…

En fi. Comencem per la primera proposta que vam presentar: instar el Govern Balear a actualitzar i revisar el mapa escolar de les Illes Balears que es va elaborar durant la legislatura 2003-2007. Es tracta d’una demanda de tot el sector educatiu que s’ha d’entendre com l’anàlisi de la situació educativa actual, la prospectiva poblacional de futur i la planificació, a anys vista, de les necessitats del sistema educatiu, pel que fa a nous centres i a plantilles de professorat. Una planificació que, en moments de crisi com l’actual, és més necessària que mai.

El PP hi va votar a favor. L’única (!)  intervenció de la consellera de cultura i educació en aquest punt va consistir a dir: per què no ho van fer entre el 2007 i 2011 quan governaven vostès? La resposta ja li havia donada a la meva intervenció inicial: des del PSM hem reclamat aquesta revisió al PP i al PSOE, des de dins i des de fora del govern. A més, ja es pot imaginar que, si al PP de Menorca, el de Mallorca els ignora constantment, les dificultats augmenten quan es tracta de socis de govern de partits diferents. Amb tot, el passat mandat, es va començar aquesta revisió, tot i que no es va concloure.

La segona proposta demanava un pacte insular, liderat pel Consell i, amb participació, entre d’altres, dels ajuntaments de l’illa, per planificar i definir el contingut i la ubicació dels diferents equipaments amb què Menorca hauria de comptar en un futur pròxim, amb arguments i vetlant sempre prquè tots els ciutadans de Menorca, siguin del municipi que siguin, se sentin escoltats. Em referia al parador turístic i a l’escola d’hoteleria, sempre amunt i avall, amb enfrontaments a la premsa entre municipis. El PP hi va votar en contra, tot i que el senyor Huguet, en un to condescendent, em va dir que “estava carregada de bones intencions”. Patètic.

I, finalment, vam presentar una moció per tal de modificar la composició de la Comissió Assessora de Patrimoni per tal d’incloure-hi dos vocals més en representació dels partits polítics de l’oposició, només un per partit i tècnics (arquitectes, aparelladors, historiadors, etc). La proposta encaixava, perfectament, amb les característiques que el PP volia que tingués la Comissió: no la volia nombrosa i la volia de tècnics. Així i tot, la va votar en contra perquè, segons va dir la senyora Baíllo, en un to ben desagradable, “la decisió ja estava presa des del setembre”. Això són arguments, sí senyora!

I fins aquí el ple de dilluns 19 de desembre. Ahir vam parlar de pressuposts. Però aquesta és una altra història i, per descomptat, serà una altra entrada en aquest bloc.

• Activitat política
• 5 comentaris