Fidel a la meva cita informativa, aquí teniu la crònica del darrer ple del Consell Insular de Menorca. El primer que se celebrava en horari de dematí, cosa que jo he agraït molt perquè, arribar a casa prop de les dotze del vespre, després de més de cinc hores de ple, afamada i en un estat que fa necessari un temps prudencial de desconnexió per poder aclucar l’ull, no és el millor per, a les 8 en punt de l’endemà, estar en condicions d’explicar, per exemple, els pronoms febles o el Neoclassicisme a Menorca a una classe d’adolescents.

Així, aquest primer ple matutí semblava, d’entrada, que seria un ple tranquil, més curt que els anteriors i sense punts conflictius a l’ordre del dia. Tanmateix, al cap de pocs minuts d’iniciar-se, un grup de ciutadans va entrar dins la sala de plens i van formar una frase que deia: “Huguet dimissió”, dedicada al conseller d’ordenació del territori que s’ha significar, en aquests primers mesos de govern del PP, per voler canviar el Pla Territorial Insular.

El president del Consell va reaccionar de forma correcta i educada i va convidar els ciutadans a abandonar la sala, cosa que van fer. I aquí s’hauria acabat l’incident si no fos que el conseller al·ludit, a la primera intervenció, va carregar, de forma absolutament desproporcionada, al meu parer, contra els manifestants. I no ho entenc, sincerament. Una servidora, en dos anys de govern a l’ajuntament de Ciutadella, va veure desfilar pel ple flamenques, taxistes, policies, persones d’entitats diverses… No record cap condemna del PP. Al contrari. I, evidentment, vaig encaixar aquests fets amb esportivitat. És més, el PP també s’ha manifestat a la sala de plens del Consell! En fi. Com ja vaig dir l’altre dia, mai un govern amb una majoria absoluta folgada com la que té el PP a les Illes havia donat una sensació tan gran de feblesa.

Dit això, passem a les propostes que el PSM més per Menorca va presentar al ple. En primer lloc, una  sobre la gestió del port de Maó i la reclamació d’un nou Pla d’usos. En darrer terme, reclamàvem menorquinitzar la gestió del port i donar veu a tots els sectors implicats. Va quedar damunt la taula per intentar consensuar-la. Després vam reclamar que la consellera de cultura convocàs els ajuts per a la premsa local en català perquè es veu que, problemes gravíssims de tresoreria, impedeixen fer efectius 5.250€! Evidentment, el PP hi va votar en contra.

Finalment, vam fer una interpel·lació sobre la gestió feta a  l’àrea d’artesania. Com que en el pròxim ple en tornarem a parlar, dedicaré una entrada monogràfica al tema. La feina feta aquests darrers anys mereix una continuïtat i, sincerament, poc convincent em va semblar la intervenció del conseller de la matèria. Per això, insistirem.

El ple va acabar amb dues preguntes: una interessant-me sobre l’inici de les millores de la carretera de Torralba, que sembla que s’iniciaran enguany; i una altra sobre el motiu que impedeix penjar les actes dels plens i diferents comissions al portal web del Consell, tal i com s’havia fet fins a l’arribada del PP al govern. Es veu que és un problema de “protecció de dades”, tot i que per als plens, pel fet de ser públics, l’excusa no és vàlida.

I fins aquí el ple de dilluns passat, dia de Sant Jordi. Un ple que se’m va fer prou tranquil, tot i que es veu que hi ha qui el va viure d’una manera ben diferent. Potser al Consell Insular de Menorca convindria, a més de les màquines de cafè, posar-ne qualcuna de til·la. Perquè “la processó és llarga i el ciri curt”!

• Activitat política
• 3 comentaris

Aquí teniu la meva intervenció en el punt de la proposta de modificació del PTI que es va aprovar, amb els vots del PP, en el darrer ple del Consell Insular de Menorca:

El PP va aprovar el  “Decret Llei 2/2012 de Mesures urgents per a l’ordenació urbanística sostenible” que, una vegada es dugui al Parlament per validar-lo, es trobarà amb un llistat d’esmenes del propi PP, entre elles, les que avui ens duu el Conseller d’Ordenació del Territori, senyor Huguet. Aquest fet, estaran d’acord que és absolutament esperpèntic perquè, a més de demostrar que el decret llei està fet de forma molt poc rigorosa, posa en evidència una forma de funcionar del PP a nivell d’Illes: es va fer sense participació ni tan sols dels seus que governen els consells insulars i els ajuntaments de les Illes. El Govern actua, així, sense la participació de les institucions que hauran d’executar la norma i en són competents. S’ha deixat de banda, per tant, l’opinió dels ajuntaments i consells, i també de la ciutadania, com si els ajuntaments no tinguessin res a veure amb el tema, quan la norma els generarà una pressió brutal perquè legalitzin allò que fins ara era il•legalitzable i assumesquin els costos corresponents als serveis bàsics que hi manquen. Per això, avui, han de dur aquestes esmenes que, en circumstàncies normals, s’haurien hagut de discutir i pactar en privat, com fan els bons matrimonis. Però que el PP de Mallorca no els estima, a vostès, els del PP de Menorca, fa temps que ho tenim clar i avui en tenim una mostra més.

D’altra banda, llegint la proposta del senyor Huguet, resulta evident que, en darrer terme, allò que fa és demanar la modificació del PTI al Parlament. Per tant, no té la valentia de modificar-lo aquí, en aquest plenari del Consell Insular de Menorca que és qui té les competències, perquè li és molt més fàcil (no ha de fer la feina) i, així, es pot carregar el consens amb què s’hauria de fer aquesta modificació. El senyor Huguet s’amaga darrere el grup parlamentari popular perquè li facin la feina bruta. El que no entenem, des del PSM més Menorca, és per què el president Tadeo va haver de nomenar un conseller no electe per exercir les competències d’ordenació del territori quan deixam que ens ordenin el territori de Menorca els senyors Delgado i Company.

És patètic instar el Parlament a modificar el PTI o el PDS de carreteres quan la competència és del CIM: adaptar la regulació turística del PTI a les dels decrets; adequar la redacció del Pla a les sentències relatives al Pla  de Telefonia Mòbil; adaptar el PTI a la Directiva de Serveis; corregir les condicions del punt 3 de l’article 20 al PDS de Carreteres; adequar el sòl rústic protegit del PTI a les categories de les DOT; o  deixar suspesa l’aplicació d’aquelles disposicions del vigent PTI que hagin quedat disconformes o obsoletes; tot això ho pot fer el CIM i estan, per tant,  abandonant les seves competències a favor  del Govern. Aquest és el PP de Menorca i per això tenim un conseller d’ordenació del territorio en aquest Consell.

Si passam, ara, a analitzar el contingut de la seva proposta de canviar o deixar suspesa l’aplicació de certes disposicions del PTI,  a la part dispositiva,  és absolutament genèrica: es diu que vol canviar molts d’articles i normes i no diu en quin sentit les vol modificar i què suposarà la modificació:

–    Punt 10. L’enunciat ambigu permet incorporar, sense dir-ne el nom, camps de golf i desdoblament de carretera.
–    Punt 11. Parla de corregir les regles 3 (creixement màxim d’àrees de transició); 4 (continuïtat urbana); 5 (densitat i alçada máxima). Què vol dir “corregir”, señor Huguet? Que es podran gratacels? Que permetran dispersió urbana i anirà en contra les DOT que vostè mateix va contribuir a fer com a Director General d’Ordenació del Territori?
–    Punt 14. ERE tramitaran directament pels ajuntaments, cosa que vol dir més pressió a l’administració més pressionable i, sobretot, pèrdua de la coherència territorial.
–    Punt 15. No diu res i ho diu tot: a Menorca es podrá fer qualsevol cosa, aquest projecte de casino tan polèmic, per exemple, només argumentant que té “beneficis econòmics”.
–    Punt 16. Continuam amb l’ambigüitat perquè no hi ha paràmetres.

D’altra banda, estan parlant de seguretat jurídica i omplen la seva proposta de règims transitoris i normes provisionals: un règim transitori per als Nuclis Rurals (PTI); un règim transitori per a les unitats d’actuació i sòls urbanitzables; un règim transitori per mantenir les exoneracions, aprovades o sol•licitades motivadament pels municipis; un règim transitori per al planejament municipal que hagi adaptat les seves determinacions a les àrees de reconversió territorial. Tanta transitorietat només serveix per saltar-se la norma que vostès mateixos volen aprovar.

Per al PP, la crisi, la por i l’angoixa d’una situació incerta és la gran oportunitat per donar carta blanca a l’urbanisme descontrolat. Aquesta setmana li toca el torn al PTI. Tiram per la borda la feina feta, des de la participació, per tota una generació que ha maldat per protegir  el territori, en lloc d’adaptar i revisar el PTI, des d’un cert consens i amb la participació dels agents. Vostès han trencat l’aposta que s’havia fet des de la participació cap a la planificació i ordenació del territori a mig i llarg termini i tornen a apostar pels guanys a curt termini i els disbarats urbanitzadors per sortir de la crisi. Tornen a aplicar la recepta que ens ha portat a la situació actual.

El PTI, segons diuen,  és i ha estat el causant de la caiguda del sector de la construcció. No la crisi econòmica, no els excessos comesos, no l’expectativa de guanys ràpids i continuats,  sinó el PTI. I és cert que el sector de la construcció passa per uns moments delicats, sobretot si ho comparam amb la situació de fa 5 o 6 anys, després de ser un dels sectors que més va créixer, més diners va guanyar i un dels sectors que més gent va ocupar. I  també és cert que s’ha de retornar a la línia del creixement d’aquest sector. Però no a qualsevol creixement, i no copiant el model de creixement que ens ha portat on som.

Aquest darrers anys, s’ha construït molt i ràpid sense respondre a una demanada real i sense distribuir-la racionalment en el temps, sinó que s’ha fet més bé de manera especulativa ( hi ha gent que ha guanyat molts diners). Els preus van  pujar molt, també per un factor especulatiu i per la creença dels ciutadans que la bonança econòmica duraria per sempre. Qui no coneix algú que va pensar: compraré un parell de pisos i els vendré després i així faré un guany? Però és més, avui ens trobam amb multitud de problemes socials derivats  d’aquest període, multitud  de persones que no poden fer front al pagament d’hipoteques i el banc o caixa no vol el pis pel valor que ells mateixos els van taxar.

És cert que amb l’aprovació del PTI es va disminuir el sol urbà i urbanitzable que hi havia previst en els Plans Generals Municipals en vigor en aquell moment, però tot i aquesta racionalització, encara hi havia prou marge per a la construcció i per mantenir el sector amb un creixement sostenible i sostingut durant els 10 anys de vida del PTI, fins a la seva revisió. Algú es pot imaginar que hauria passat si el PTI no hagués reduït el nombre de places? Com estaria Menorca ara? Quantes cases buides hi hauria? Ja no es recorda el que ha representat la bombolla immobiliària en la crisi que patim? Però és més, l’evolució del sector ha estat molt semblants a la resta de llocs de la geografia espanyola, i no és una particularitat i singularitat de Menorca. Hi ha crisi econòmica a Menorca, a França, a Islàndia, a Grècia. Hi ha hagut una crisis financera , hi ha països que s’han enfonsat, com Islàndia.  Hi ha  països apuntalats per la UE, com Itàlia i Grècia, i no sabem que passarà amb Espanya. És culpa això del PTI? Sigui cert o no, els darrers anys, un sector de la població i determinats mitjans i entitats, no han fet més que repetir, per activa i per passiva, que  la crisi econòmica a Menorca és culpa del Pla Territorial Insular (PTI)  i culpa que  es protegeix massa Menorca. I això no és cert.

Evidentment, després de tota aquesta exposició de motius, el nostre vot serà contrari a la proposta. El decret no s’ha d’esmenar: s’ha de retirar. Perquè aposta per un urbanisme a la carta que permet la legalització d’urbanitzacions construïdes irregularment. O dit d’una altra manera, afavoreix a aquells que en el seu moment van construir de forma il•legal. Per tant el govern està dient que surt més a compte no complir la llei, i no pagar ni taxes ni imposts ni arquitectes, que complir-la, ja que després es legalitzaran les edificacions.

Amb l’aplicació d’aquest decret, retornarem a l’urbanisme dels anys 60, amb edificacions sense serveis, amb pous negres que ningú controla, sense cessions de terrenys per infraestructures públiques, carrers, enllumenant, voreres o clavegueram. Aquest és l’urbanisme dels anys 60 i del qual Calvià n’és el seu paradigma. I d’això, el conseller Delgado, en sap molt. Des del PSM més per Menorca estam convençuts que el capital natural de Menorca és i serà el  principal actiu de l’economia menorquina i de la qualitat de vida dels menorquins i menorquines, i que és importantíssim  evitar, amb una ordenació, destruir Menorca sense més sentit que els guanys fàcils. Aquest és el camí: creure en allò que ens diferencia i ens dóna, per tant, un valor afegit.

• Activitat política
• 8 comentaris

Avui, dedicaré la crònica del ple del Consell de Menorca d’ahir a un únic tema, a la sanitat pública. Em sembla que és prou important i prou greu la situació perquè així sigui. De fet, la proposta d’acord que vam presentar neix de la preocupació que professionals del món sanitari o dels serveis socials, així com usuaris, em van fer arribar.  Aquí teniu la meva intervenció:

Cada dia, s’anuncia una nova retallada en la Sanitat Pública de les Illes. Unes retallades que, de forma directa o indirecta, fan disminuir la qualitat assistencial que fins ara havia caracteritzat el nostre sistema sanitari. Es tracta de retallades salarials, de recursos humans, de material i organitzatives que representen un autèntic atemptat a l’estat de benestar. A un servei, el sanitari, que tots estarem d’acord que és un dret bàsic i fonamental de les persones perquè afecta allò que tenim de més preuat: la salut.

Així, només cal fer un breu repàs a les retallades que el Govern Balear ha fet a la sanitat pública per adonar-nos que aquest servei públic està amenaçat per les polítiques del PP:

1-    Han tret molt de personal interí a tota l’àrea sanitària la qual cosa suposarà augment de les llistes d’espera i augment de la pressió als professionals tant a nivell sanitari com administratiu. El darrer exemple: retallar 40 infermers/eres dels serveis de salut de Menorca. Una autèntica irresposabilitat perquè, hem de recordar que els/les infermers/eres són els professionals que executen les decisions mèdiques preses pel titular del servei i que per tant tenen una vinculació directa amb la capacitat i la qualitat de l’atenció sanitària.

2-    En la mateixa línia, no hi haurà substituts per vacances ni per baixes laborals, la qual cosa suposarà repartir la feina, amb augments de càrregues de treball a tots els nivells, més estrès laboral, més errades pel poc temps per fer les feines, augment del temps d’espera a atenció primària i especialitzada, etc.

3-    S’ha de pagar 10€ per la targeta sanitària, però això no és el pitjor: les persones que están a l’atur i ja han esgotat tots els ajuts, no tenen dret a tarjeta sanitària i, als ajuntaments, ja es comencen a arribar casos de famílies que imploren que els seus fills menors tenguin dret a una pediatra. Ara, només els queda el recurs d’anar a urgències, amb tot el que això suposa de falta de seguiment mèdic dels pacients i col•lapse a les urgències.

4-    Igualment, s’estan posant traves als immigrants per poder ser atesos a la sanitat pública perquè se’ls demana un certificat del seu país d’origen que, en la majoria de casos, és complicadíssim de poder aconseguir. Aquest col•lectiu, també acaba als Serveis Socials dels diferents municipis.

5-    S’estan reduint hores d’intervenció quirúrgica la qual cosa implica un augment de les llistes d’espera.

6-    Els metges especialistes han de pasar consulta sense infermeres o auxiliars i molts d’ells ja s’han negat a fer-ho.

7-    S’han de pagar els bolquers per part dels menors amb discapacitat física i el dinar per part dels pares i mares dels menors ingressats a la UCI.

8-    Al Mateu Orfila, els caps de setmana, hi ha la bugaderia tancada, fet que provoca qui hi hagi manca de material.

9-    S’ha tancat un dia a la setmana la Unitat Bàsica d’Es Mercadal.

10-    No es podran emprar aparells de làser per fer operacions sense seqüeles perquè ja no queden fibres per usar i els malalts, per tant, només tindran l’opció de la medecina privada, que costa 6000€, etc, etc.

Ningú no pot creure que aquestes actuacions no afectaran a l’assistència sanitària, i més si es continua amb aquesta política. Una cosa és retallar el que sobra, racionalitzar la despesa, i una altra de molt diferent és retallar allò que és necessari. A més, qualsevol mesura que hagi de prendre el Govern per a racionalitzar la despesa s’ha de fer sempre amb el consens dels professionals i amb el coneixement de les associacions d’usuaris, cosa que ara no es fa en absolut.

Un dels metges amb qui he parlat aquests dies m’ho explicava d’una manera molt gràfica: la sanitat pública és com una ceba i el PP en van traient, ara una capa, ara una altra, sense que els ciutadans ens adonem del que està passant. Quan en siguem conscients, ja ho hi quedarà, pràcticament, sanitat pública de qualitat.

Per tot això, vam presentar dues propostes d’acord. La primera era instar el Govern Balear a mantenir  i millorar el servei públic de salut, preservant el seu caràcter públic, universal, de qualitat, integral, solidari i d’equitat garantida, així com defensar els recursos de la sanitat pública local. El PP hi va votar a favor.

La segona proposta deia: El ple del Consell Insular de Menorca acorda reclamar al Govern de les Illes Balears la paralització de qualsevol altra retallada que afecti el sistema de la sanitat pública i la reconsideració de les realitzades fins aleshores. El PP hi va votar en contra. I, és més, sabeu qui són, segons ells,  els culpables de la situació actual de la sanitat pública: els usuaris, que en fan un mal ús, i la llengua catalana, que impedeix que venguin especialistes! A més, òbviament, de l’herència econòmica que els va deixar l’anterior govern.

L’autèntica herència, però, és la dels Palma Arena, Palau de Congressos i metro de Palma, del senyor Matas. Per pagar aquests disbarats sí que té doblers el senyor Bauzá.

• Activitat política
• 7 comentaris