El passat dilluns dia 15 de juliol, el PP va dur a Ple una proposta per adaptar el coneixement de llengua catalana, per part dels treballadors del Consell, al que marca la Llei 9/2012 (Llei Gornés) de la Funció Pública. I ho va fer proposant, al peu de la lletra, la rebaixa de coneixements de la llengua pròpia que aquesta contempla: 1) Davallen el nivell de coneixement de català que fins ara s’havia de tenir i 2) Redueixen el nombre de places que duen implícit el coneixement de català.

1r. En les places d’ordenança per a les quals s’estableix com a requisit el coneixement de català, es demana el certificat A2, la qual cosa ―com que no s’ha modificat la Llei 9/12 per adequar-la a la nova Ordre d’equivalències dels títols, diplomes i certificats de català (BOIB núm. 34 de 12 de març de 2013), que modificava l’anterior, en la qual es basava la Llei 9/12― a la pràctica representa que es demana bàsicament un nivell de comprensió oral de la llengua catalana, sense necessitat de tenir prou competència lingüística per parlar-la fluidament. Per tant, si es volgués mantenir el nivell de coneixement de català que es demanava fins ara, per a les places que en el Catàleg s’estableix el requisit de tenir el certificat A2, hauria de dir B1. La conclusió és que ens podríem trobar amb ordenances que tinguessin dificultats a l’hora de dirigir-se en català.

2n. La proposta del PP, seguint la Llei Gornés, exigeix el coneixement de català només al personal que fa atenció al públic; però, a més de les places previstes, en l’Administració hi ha molts altres llocs de treball que, des del nostre punt de vista, atenen el públic. Sense anar més lluny: secretaris i secretàries de consellers, tècnics d’habitabilitat, de mobilitat, de cultura, d’esports, de cooperació local, de turisme, bombers, etc.

Des del PSM Més per Menorca consideram que, a part de les places esmentades abans, també és imprescindible, si parlam d’igualtat de drets de catalanoparlants i castellanoparlants, que conegui ambdues llengües tot el personal de l’àrea de benestar social: menors, atenció a la dona, psicòlegs, drogues, salut mental, Trepucó, Casa de la Infància, geriàtrics i serveis socials en general; ja que tots ells tracten temes molt sensibles i delicats i les persones usuàries i ateses per tots aquests serveis (no només ordenances, sinó també infermers, auxiliars d’infermeria, facultatius, psicòlegs, etc.) han de poder expressar-se lliurement en català per tal d’explicar i transmetre sense cap tipus d’entrebanc la seva problemàtica.

D’altra banda, també el personal exclusivament administratiu ha de tenir certs coneixements de català si es vol complir el Reglament d’ús de les llengües catalana i castellana al CIM, que en l’article 6.1 diu: “Els procediments tramitats pel Consell Insular ho seran en català que, com a llengua pròpia de la comunitat autònoma de les Illes Balears, ho és també del Consell Insular de Menorca”.

Finalment, cal recordar un fet importantíssim: el Parlament va aprovar, a proposta del PSM Més per Menorca, la possibilitat que cada administració pugui establir, en el seu catàleg de llocs de feina, les places per a les quals és necessari el coneixement de català com a requisit, independentment de les que estableix amb caràcter de mínim la Llei Gornés. Per tant, el Consell de Menorca tenia l’opció, com han fet diferents ajuntaments de Mallorca, de presentar una proposta més àmplia de places amb el requisit de coneixement de català. Però no ho fa i, per tant, estan avalant una llei que discrimina els catalanoparlants.

I no només això: amb la dèria d’arraconar el català de l’administració, s’ataca, a més, el principi de l’eficàcia que ha d’inspirar el funcionament de les administracions públiques. Perquè la realitat és que l’Administració serà més eficaç si els funcionaris coneixen i dominen les dues llengües oficials (no només una), tant en el cas de les places que tan sols han de fer atenció oral al ciutadà (que han d’entendre les dues llengües i saber-s’hi expressar per poder contestar als ciutadans en la llengua que utilitzin) com en el cas d’aquells tècnics que han de poder estudiar i resoldre expedients redactats en una o altra llengua.

És del tot il·lògic i impensable que el coneixement de la llengua oficial d’un territori no sigui un requisit per accedir a la funció pública del territori en qüestió; i, si hi ha més d’una llengua oficial, els funcionaris les han de conèixer totes, sense discriminar-ne cap, la qual cosa la relegaria a llengua de segona categoria. El PP, el de Bauzá i el de Tadeo, ha trencat el consens que hi havia hagut fins ara a les nostres Illes en aquest tema i  la voluntat de no fer de la llengua una qüestió política, sinó de convertir la llengua catalana en l’element cohesionador de la societat de les Illes Balears, que és un dels objectius recollits en l’exposició de motius de la Llei de Normalització Lingüística, aprovada durant el govern presidit per Gabriel Cañellas.

Així, i com a conclusió, podem dir que l’equip de govern del Consell Insular de Menorca, amb el president Tadeo al capdavant, accepten, servilment, una vegada més, allò que, des de Mallorca, dicta el president Bauzá. Ara, en temes lingüístics. Per arraconar la llengua pròpia dels menorquins de l’administració. O de l’escola. Fan, perquè ens entenguem, d’escolans d’amén. Un trist paper, certament.

• Activitat política
• Sense comentaris

Aquests dies post-santjoaners són més durs del que m’esperava: al tancament del curs escolar (memòries, llibres d’actes, exàmens de setembre…) i del curs polític (sí, a cal PSM Més per Menorca també feim “memòries”… per no aturar mai), hi he afegit dos temes més -personals, ho sé- que em tenen feta pols. D’una banda, una al·lèrgia brutal -una vella amiga- a la qual hi he afegit un nou símptoma: la meva pobra veu, més esquerdada que mai; i, de l’altra, descobrir, gràcies a les vacances escolars, que el meu fill petit -l’únic que encara em feia un poc de companyia- ja vola com si res i, què voleu què us digui, els anys m’han caigut a sobre, així, de cop. En fi. Tot això ja haureu endevinat que són les excuses d’aquest més per justificar el retard -habitual- amb què us faig arribar la crònica del ple de juny del Consell de Menorca. Esper, com sempre, la vostra benevolència.

D’entrada, he de dir que va ser un ple llarg. Massa llarg, si tenim en compte que l’ordre del dia era prou assenyat. Reconec que és un tema que em posa de molt mala lluna perquè sintetitza dues de les meves manies preferides: no suport perdre el temps i, totalment lligada a aquesta, no m’agrada que no es vagi al gra a l’hora d’explicar qualsevol tema.  Ja sé que és molt difícil canviar dinàmiques però jo continuaré insistint perquè les intervencions s’ajustin al temps marcat.

En aquest ple, el PSM Més per Menorca va defensar que el Consell Insular de Menorca mantingués el suport a “Illanvers” . El PP hi va votar en contra i, entre les perles de la consellera de cultura, voldria destacar les següents: “aquest govern no és com l’anterior, que amollava (sic) doblers davant qualsevol proposta”; i, sobretot, “la cultura és un privilegi”, per justificar, per part del PP, el desmantellament, lent però constant, de tot allò que tants d’anys havia costat de construir i que és la riquesa cultural de Menorca: reducció d’ajuts a artistes i entitats, eliminació d’ajuts a la premsa local en català, a les publicacions en català… Ara bé,  malgrat l’atact constant del PP a tot allò que fa olor de cultura i catalana, han de saber que la cultura a Menorca no només resistirà sinó que ens animen, dia a dia, a fer-la créixer i defensar-la amb més força, si cal.

D’altra banda, vam interpel·lar la consellera de Turisme sobre el retard en el procés de fusió de les Fundacions Destí Menorca i Turisme Menorca. Resulta que en el ple de dia 15-10-12 es va aprovar iniciar aquest procés i una servidora hi va votar a favor,  tot i que, segons consta a l’acta del ple, vaig deixar palès el meu malestar per com s’havia gestionat aquest tema pel fet que, tot i que semblava que per a la consellera era molt important l’acord, la informació a l’oposició es va donar pocs dies abans del ple. I, ara,  vuit mesos després que s’aprovàs iniciar els tràmits necessaris per a la fusió de les fundacions Destí Menorca i Turisme Menorca, no hem tingut cap altra informació sobre aquest tema. Per tant, la inactivitat de la consellera Cabrera és preocupant, encara més, si tenim en compte que es dedica a anunciar campanyes publicitàries, de cost prou elevat i de dubtosa incidència, que no s’ha consensuat amb el sector.

Cal recordar que la postura del PSM Més per Menorca ha estat sempre favorable a la fusió perquè entenem que és fonamental la unitat en la promoció turística de l’illa i que, per això, no tenia cap sentit comptar amb dues fundacions creades amb la mateixa finalitat. Des del PSM-Més per Menorca sempre es va considerar que la Fundació Turisme Menorca era innecessària i que suposava un acte de deslleialtat institucional amb la màxima institució menorquina. Així, entenem que és fonamental fusionar-se en una de sola, unificant criteris i recursos per a la promoció. La Fundació Turisme Menorca va ser creada a l’època del president Matas, en contra de la voluntat del Consell de Menorca, que reclamava el traspàs de les competències en promoció turística.

La resposta de la consellera va ser: no han tingut temps de fer la feina… culpa de la situació econòmica heretada! Bé, és tan lamentable tot, que no cal insistir més en el tema. S’han passat 2 anys dient que el retard era culpa de la falta d’acord, dins el sector privat, respecte a la representativitat que havien de tenir les dues patronals. Com que aquesta excusa ja l’han desmentida els mateixos interessats, s’ha hagut de recórrer al comodí de sempre. El 2015, el PP encara no haurà assumit que ha governat 4 anys!

Finalment, vam fer dues preguntes:

1- Gestions fetes pel Consell de Menorca per aconseguir finançament per a l’equipament escènic del Teatre del Born: cap. Sembla que l’ajuntament té un acord amb el GB però, francament, fins que no el vegi per escrit…

2- Quina informació té el Consell de Menorca sobre possibles prospeccions petrolíferes a la costa nord de Menorca: cap. El GB tampoc en sap res. Investigarien, però, si sabessin la font d’on ha sortit la informació… Quina por!

Fins aquí la crònica del ple de juny del Consell de Menorca. Si teniu cap dubte o voleu ampliació sobre qualsevol tema, ja sabeu on em podeu trobar. Com que el “Contacta” del bloc no funciona, el meu correu és: maitesalord@gmail.com.

Bon estiu… si es decideix a arribar del tot!

• Activitat política
• 1 comentari

Fa tres hores que he arribat a casa, després d’un ple que n’ha durat sis!, però no me’n puc estar de compartir amb tots vosaltres una bona notícia sobre el dragatge del port de Maó. La primera, va ser saber que la Fiscalia havia paralitzat el procés de dragatge per investigar les condicions amb què es volia dur a terme. Avui, a la fi, després de quatre intents i d’una campanya exemplar de GOB, OCEANA i moviments de ciutadans,  i dels posicionaments dels ajuntaments de Sant Lluís i Es Castell, el Consell de Menorca, per unanimitat, ha aprovat “instar l’administració competent del Govern Central a clarificar si el projecte de dragatge del port de Maó s’adequa al que marca el Conveni de Londres”, i, en cas de no ser així, els instam a “fer-lo complir”. Una passa important, sens dubte, en tot aquest procés.

Com ja he dit, la d’avui, ha estat la quarta intervenció d’enguany, en el ple del Consell de Menorca, referida al dragatge del port de Maó. Totes s’han fet amb una única intenció: aconseguir que el Consell de Menorca es posicioni, clarament, a favor d’un dragatge amb el màxim de garanties possibles, cosa que, fins avui, no havia estat possible:

•    Gener 2013. Vam fer la següent pregunta: “Menorca és Reserva de Biosfera per la Unesco i ha de donar exemple de sostenibilitat entre activitats humanes i el medi ambient. Per això, no ens oposam al dragatge del port de Maó, però sí que demanam que se cerqui una alternativa perquè aquests materials tan contaminats es gestionin d’una manera adequada i no es tirin a la mar. És per això que volem fer la següent pregunta: a la vista dels errors i arguments abans esmentats, pensa l’equip de govern del Consell Insular de Menorca prendre totes les mesures possibles per tal d’impedir el vessament al mar de contaminants que agreujarien encara més la dramàtica contaminació actual de mercuri?”.

La resposta del conseller Villalonga va ser que “el responsable d’Autoritat Portuària va explicar que el dragatge es farà de forma totalment controlada, i que s’han fet estudis perquè el vessament del material de dragatge a la mar es faci d’una manera segura i no es pugui escampar.”

•   Febrer 2013: Vam presentar una proposta d’acord, que el PP va votar en contra, instant a paralitzar el dragatge fins que no s’asseguràs que es duia a terme de forma segura.

La resposta del conseller, segons consta en acta, va ser: “En relació a la solució que dóna l’oposició de tirar en terra el fang contaminant, el senyor Villalonga afirma que a hores d’ara això és impossible, perquè no hi ha cap lloc a l’illa ni al món on es pugui tractar, ni tan sols en la planta de residus que va fer l’equip de govern anterior. (…) El conseller diu que pensa que, de totes les solucions, la d’Autoritat Portuària és la menys dolenta, i atès que tenen totes les autoritzacions pertinents, el Consell Insular no s’hi pot oposar. Ara bé, el que sí que es pot fer és demanar que aportin les autoritzacions per tal de  comprovar-les, i en el cas que no les tinguessin i passés alguna cosa llavors podrien demanar les responsabilitats que pertoquin.”

•    Abril 2013. Vam presentar una altra proposta d’acord, que el PP també va votar en contra, d’instar el Ministeri a actuar de forma semblant a Flix, considerant l’obra d’interès general o equivalent perquè pogués ser objecte d’un finançament especial per al tractament descontaminant a terra dels fangs resultat del dragatge.

En aquest cas, el conseller va tornar a dir que la solució proposada per APB era “la manco dolenta”.

•    Maig 2013. Avui, finalment, hem presentat la tercera proposta d’acord, aprovada per unanimitat, instant l’administració a complir el Conveni de Londres, signat l’any 2006. En l’esmentat conveni s’estableix que abans d’optar per l’abocament a la mar dels fangs extrets del dragatge del port de Maó s’han d’haver estudiat i demostrar inviables la resta d’opcions menys contaminants. Les opcions possibles prèvies a l’abocament són, segons el Conveni de Londres, la reutilització, el reciclatge, la destrucció i el tractament per reduir o retirar els components perillosos, i cap d’elles han estat informades i valorades per l’administració promotora, Autoritat Portuària de les Illes Balears.

Així, mai no ens hem oposat al dragatge del port de Maó, tot i que, des de fa mesos, com a molts de menorquins i menorquines, ens preocupa com es pensa dur a terme. D’aquí les diferents propostes que hem presentat en el ple del Consell. La resposta del PP, fins ara, havia estat decebedora i havia evidenciat una manca clara de voluntat política per resoldre el problema.

Avui, hem aconseguit sumar els vots de PP, PSOE i PSM Més per Menorca per aconseguir que, finalment, el govern de Menorca es manifesti  a favor d’un dragatge fet amb totes les garanties.  Lògicament, el procés continua i haurem de seguir de prop la resposta que ens doni el Govern Central. Tanmateix, és una passa important. Gràcies a tots.

• Activitat política
• 2 comentaris